La Barcelona obrera és gairebé una espècie en extinció. Els darrers vestigis del passat industrial de la capital catalana semblen desaparèixer a passes agegantades, emportant-se amb ells una part de la memòria de la ciutat que ja no tornarà. Aquest novembre, precisament, el barri de les Corts perdrà un dels darrers supervivents en actiu d’aquests temps pretèrits amb el tancament del bar Cal Bonete, tota una institució a la zona coneguda com el Camp de la Creu i la Colònia Castells que plega veles després de mig segle de trajectòria.
L’adeu de l’establiment també posa pràcticament el punt final a una manera de fer i uns costums que van marcar tota una època. Una d’aquestes tradicions ja completament desterrades que només quedarà en el record és la clàssica beguda que els obrers barcelonins es prenien a primera hora del matí abans d’anar a treballar a les fàbriques, els tallers i les indústries que aleshores flanquejaven els diferents nuclis de població de la capital catalana. La barreja o barrecha va ser durant bona part del segle XX la gran protagonista de les barres dels bars de molts punts de la ciutat. Aquesta combinació de moscatell i cassalla d’origen valencià servida en un got petit de tub feia les funcions de despertador per als treballadors, que se la prenien per entrar en calor just abans de començar les llargues jornades de feina.
Diferents combinacions i jornades d’activitat frenètica
Malgrat que també es podia combinar el moscatell o la mistela amb altres tipus d’anís o begudes alcohòliques com el conyac, la barreja més popular era la de moscatell amb cassalla, beguda oficial de la Patum de Berga i un dels best-sellers de tots aquells bars i restaurants de dinars que també obrien a primera hora per servir les primeres copes i cafès als obrers que es dirigien a les indústries. És el cas de Cal Bonete, que des de la seva inauguració el 14 de novembre del 1973 va servir milers de gots farcits amb aquesta beguda i que durant l’època àlgida industrial va arribar a fer més d’un centenar de dinars cada dia.
“Encara recordo com la barra estava plena de gots amb la barreja i els obrers anaven passant per prendre’s la copa i entrar en calor abans d’anar a treballar”, explica Carmen Monfort. Aquesta dona de 68 anys va estrenar-se darrere la barra amb només 18 anys i des d’aleshores ha estat al peu del canó dirigint l’establiment primer de la mà de la seva mare i l’última dècada ja en solitari. Monfort recorda amb especial nostàlgia aquells temps d’activitat frenètica. “El bar s’omplia cada dia. Teníem tres torns i arribàvem a fer més de 100 dinars. La gent feia cua a fora per poder tenir taula i alguns inclús dinaven a la barra”, rememora.
Després de mig segle de resistència, Cal Bonete tancarà definitivament les seves portes el pròxim divendres 17 de novembre. Els més nostàlgics tindran fins aleshores per acostar-se a la petita càpsula del temps que és aquest particular local ubicat en el número 28 del carrer de Morales per tastar per últim cop la barreja en un dels establiments de la capital catalana on originalment se servia, sens dubte una experiència única que sembla condemnada inexorablement a desaparèixer.
3 
