Bars i restaurants històrics de Barcelona, catalogats o no, però amb moltes dècades de vida, estan en risc de “supervivència” per una normativa desfasada, segons alerta ERC. La paraula “supervivència” la posa la Judit Giménez, la propietària de la Bodega la Palma, juntament amb l’Albert Rial. El celler centenari té obert des de fa cinc anys, en plena pandèmia, un expedient que és com una espasa de Dàmocles que impedeix als titulars enfocar el futur amb garanties. La situació de la Bodega la Palma, situada al cor del barri Gòtic, no és única. Fa uns dies, el TOT Barcelona explicava que el districte de Sants-Montjuïc va dictar una ordre de precinte de la Bodegueta de Cal Pep de Sants (de 1927) per no tenir el local adequat a la normativa. Després de set o vuit inspeccions en tres anys i multes per valor de 4.000 euros, l’establiment s’ha salvat, però s’ha quedat sense cuina.
El problema de fons és que la normativa actual tracta a tots els locals per igual i no fa cap distinció entre els bars que acaben d’obrir dels negocis emblemàtics o singulars. Per exemple, Verònica Puig, propietària de la Bodegueta de Cal Pep amb Gustavo González, expressa que han hagut de retirar tots els elements de la cuina. Només els han deixat un microones i una planxa de 3.000 watts i han de preparar els plats a la barra. “Estem en un buit legal”. Els propietaris del celler estan disposats a fer un projecte per adequar l’espai a la normativa, però vol garanties i considera que els establiments emblemàtics han de tenir un marc legal especial. “Tots els locals nous han de garantir l’accessibilitat a les persones de mobilitat reduïda i estar insonoritzats. El nostre és de fa un segle. Fer tot això pot suposar perdre part del patrimoni del celler“, valora Puig.
L’Ajuntament va aprovar adequar les llicències
L’abril del 2025, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat que es permetés adequar les llicències d’activitat econòmica dels locals de restauració emblemàtics o singulars, ja que “formen part del patrimoni tangible i intangible de la ciutat, amb l’objectiu de mantenir-ne l’essència i garantir-ne la continuïtat i el relleu generacional”. Ho va fer a instàncies d’ERC. Però un any després poca cosa s’ha mogut. El regidor d’ERC Jordi Coronas és partidari que es faci una suspensió cautelar dels expedients oberts mentre es fa una normativa nova o es modifica l’actual. Coronas recorda que ara el marc legal està molt lluny de quan aquests locals van començar l’activitat fa dècades. Els republicans diuen que estan intentant fer un llistat dels locals afectats a la ciutat, però avancen que són molts. Segons el grup municipal que presideix Elisenda Alamany, hi ha negocis que han rebut multes o els han fet advertiments de cessament d’activitat.
La tinenta d’alcaldia responsable de l’àrea de Comerç, Raquel Gil, no va acceptar en la comissió d’Economia i Hisenda del març la suspensió dels expedients plantejada per ERC. Es va excusar en el fet que els tècnics diuen que no és possible en aquest cas. En canvi, el govern destaca que s’ha engegat un grup de treball per estudiar la situació d’aquests locals i ha encarregat una sèrie d’informes per ajudar a trobar una solució. L’executiu socialista també està mirant si la nova llei de Comerç aprovada pel Parlament de Catalunya, que posa més èmfasi en la protecció dels locals emblemàtics, els dona més instruments. Gil admet que la solució no serà ràpida. “No és un tema senzill”. Mentrestant, assegura, els districtes acompanyen els negocis, als quals se’ls ha obert un expedient per les “dissonàncies” entre el que diu la normativa i el que fan, perquè no acabin tenint conseqüències greus i hagin de tancar.
La Bodega la Palma, un expedient obert des de fa cinc anys
El periple de la Bodega la Palma va començar el 2021. “Des de llavors tenim un expedient obert”, comenta Judit Giménez. L’Ajuntament els va dir que no tenien permís de cuina. L’antiga propietària va néixer a la Palma de Sant Just, 7 (on hi ha el celler) i el primer traspàs documentat del local és del 1909, desvela l’Albert Rial. A la Bodega la Palma sempre s’han servit menjars i begudes. El consistori, llavors amb Ada Colau al capdavant, els va dir que fessin un estudi històric de l’establiment per arreglar la situació. “Ens van dir que seria lent, però que s’arreglaria”. Han passat cinc anys i l’expedient continua obert. “La supervivència es fa molt difícil. El celler està en risc”, afirma Giménez. “El nostre és un problema administratiu i tècnic”, aclareix Rial. En opinió dels propietaris de la Bodega la Palma, cal una “acció política” i fer una nova normativa. “Hi ha d’haver voluntat política perquè els locals emblemàtics puguin continuar”.
La Bodega la Palma col·labora amb la restauració d’altres dos establiments emblemàtics, la llibreria Sant Jordi (al carrer de Ferran, 41), i a l’Espai Quera (també llibreria al carrer de Petritxol, 2). “Eren dos locals sense una garantia de continuïtat perquè l’activitat no era rendible. Amb capital únicament privat s’han recuperat i han reobert amb una activitat complementària de restauració portada des del celler. La Bodega la Palma vol estar molt vinculada a projectes d’aquesta mena, de recuperar locals històrics i donar-los una nova vida”, subratlla Giménez.
Falta cobertura jurídica, diu El Roure
A la Vila de Gràcia, El Roure és un local amb cent trenta-set anys d’història. Fonts de l’establiment sostenen que als locals amb dècades de vida o centenaris de Barcelona els “falta cobertura jurídica”. El Roure, com ha fet la Bodega la Palma, ha elaborat un estudi històric del bar que els ha permès documentar que el 1936 El Roble -nom oficial, tot i que des de sempre a Gràcia se l’ha conegut com El Roure- ja existia i el 1943 el negoci es va traspassar de José Borràs Rovira a Ramon Gassió Cunillera. Des de l’establiment creuen que, a més de protegir els espais arquitectònicament, caldria preservar “l’intangible, l’ambient o l’activitat”. Els locals emblemàtics formen part del paisatge urbà de Barcelona i, com en el cas del Roure, ofereixen platets de cuina de proximitat i mercat. “S’ha de possibilitar que l’activitat tingui futur amb seguretat jurídica”.
