Els vuit carrils de trànsit que uneixen la Zona de Franca i el barri de Sants a través de la Gran Via separen dues realitats gairebé oposades. Els uns saben poc dels altres, malgrat formar part del mateix districte i viure a pocs quilòmetres de distància. En tot cas, les entitats veïnals saben de problemàtiques conjuntes: diferents “barreres urbanístiques” –la Gran Via, però també el passeig de la Zona Franca i la mateixa muntanya de Montjuïc– compliquen la mobilitat veïnal, i la pèrdua del teixit productiu amenaça de despersonalitzar tots els territoris. La tècnica de la FAVB, Lisa Marrani, capitana de tot un seguit de reunions que s’han fet els darrers dos anys, creu que l’“agenda de reivindicacions polítiques” conjunta que ha sortit de les trobades són un bon “entrenament” pel dia que l’Ajuntament decideixi reactivar l’activitat política a Sants-Montjuïc, coincidint amb el centenari de l’Exposició de 1929.
“Crec que l’Ajuntament potenciarà la zona, amb obres a l’estació de Sants, a l’L8 dels FGC, la Fira… Hem d’estar preparats per a quan s’obrin els processos participatius. L’objectiu de les trobades era estar a punt el dia que s’aterrin tots els projectes que diu l’Ajuntament que vol fer en aquesta zona”, resumeix Marrani. En aquest sentit, serà clau trobar la tecla per revertir les conseqüències negatives que provoca una Gran Via “molt poc accessible” o la falta d’accessibilitat a altres “microconexions naturals”, la manera que han trobat els veïns per descriure l’accés al mar o a la muntanya de Montjuïc.
Aquestes trobades no han aterrat el detall de les propostes, però des dels barris es parla de convertir la Gran Via en un espai “més amable” pels veïns. “Quan supera el nostre tram i s’endinsa a l’Eixample és més agradable. La ruptura que hi ha a Sants-Montjuïc és evident”, comenta Marrani. El veïnat demana millorar els passos de zebra i les voreres, més zones de pas o millores al carril bici. “Per creuar-la t’has de jugar la vida; els semàfors duren molt poc i t’esperen cotxes que sembla que arrenquin una cursa de Fórmula 1”, resumeix en Jordi Falcó, veí de Sants i membre del Centre Social de Sants. “És difícil travessar-la, però diria més: a vegades apropar-t’hi fa por”, afegeix des de l’altre costat Torni Prada, membre de l’associació veïnal Sant Cristóbal de la Zona Franca.
L’accés a Montjuïc també és un problema. Els protagonistes d’aquestes trobades consideren que s’ha de millorar els corriols que connecten amb la muntanya olímpica, ben accessible des de la plaça d’Espanya, però deficient a la resta d’extrems. “El Poble-sec i la Marina són barris enganxats a Montjuïc i pràcticament no poden accedir-hi”, sentència Marrani, que assenyala una altra incongruència que preocupa a la zona. “La Marina té el principal pulmó verd de la ciutat al costat i registra xifres de contaminació molt superiors als nivells que recomana l’Organització Mundial de la Salut”, lamenta. “Les dades ens reforcen. Som a prop de tot arreu, però estem atrapats. Tenim la muntanya, la Gran Via, el Port [l’àrea de mercaderies], i la Fira de l’Hospitalet, que és un monstre. La sensació és d’estar aïllats”, afegeix Prada.
Els veïns demanen menys barreres arquitectòniques i més connexions. En aquest nou full de ruta, les entitats presenten un projecte de bus de barri que travessa la Gran Via. Una nova mesura menys coneguda que la famosa ampliació de l’L2 del metro, que Collboni va comprometre’s a acabar en campanya electoral i ara ha presentat sense data d’execució concreta, o la de la línia L1. Aquest aspecte aproparia dues realitats inconnexes. “Sembla que siguin dues zones diferents, malgrat que tot és Sants, en el fons”, apunta Prada. Una observació menys explosiva que la dels seus companys de la Marina, que en altres ocasions han arribat a proposar la independència del districte Sants-Montjuïc. “Entre els barris d’aquesta zona –Sants, Hostafrancs, la Rodeta– tenim moltes sinergies; ens faltaria tenir-ne més amb l’altra banda”, explica també Falcó, veí de Sants i des de fa poc membre de la comissió d’urbanisme de la FAVB.
Més enllà de la Gran Via, els veïns també estan d’acord a resoldre les connexions transversals del passeig de la Zona Franca, a pacificar l’avinguda Paral·lel i plantejar solucions de connexió a la Marina, la Bordeta i el Poble-Sec.
Idiosincràsies molt diferents
Les barreres arquitectòniques no només dificulten la trobada entre entitats sinó que també allunya la percepció que poden tenir uns i altres. Falcó apunta directament que molts veïns de Sants desconeixen la “idiosincràsia” dels barris que hi ha a l’altre extrem de la Gran Via, i viceversa. “A vegades –remarca el veí– no només no sabem què passa a l’altra banda, sinó que directament no sabem com són els veïns de l’altre costat”. “La idea de la trobada entre entitats era justament obrir el focus, perquè moltes vegades tenim clar què passa al nostre territori, però no més enllà”, relata Falcó. “Les trobades surten d’una crida de la FAVB, habitualment no treballem gaire amb les associacions del districte”, confirmen a l’altra banda.
Des de la distància, Marrani descriu com són aquestes dues realitats. “Cada barri té el seu propi moviment i les seves associacions. Intenten resoldre el dia a dia; en barris on el dia a dia és més dur no hi ha temps d’anar més enllà. Per exemple, en zones de la Zona Franca hi ha urgències quotidianes que no permeten actuar com el Centre Social de Sants, més jove i més connectat amb altres barris”, concreta l’activista de la FAVB, que veu uns primers visos de canvi. “La Zona Franca és molt gran i amb moltes microrealitats, però hem notat que l’AVV Sant Cristóbal és molt potent. Ha estat molt activa i, per primera vegada, gent de Sants ha baixat a la Marina per fer les reunions. Hi ha una voluntat clara d’establir xarxa i s’ha d’aprofitar”, remata.
Aquesta situació se suma a la transformació urbanística que hi haurà a la Marina, canvis que aportaran nous equipaments i habitatge públic a una zona mancada de recursos. En tot cas, el que sembla una bona notícia és vist amb cautela a l’entitat de Sant Cristóbal. “Hem vist com fins ara s’invertia més en altres barris del districte i, ara que la inversió arriba a la Zona Franca, hi ha el perill que tot es concentri al barri de Foc. Nosaltres recordem que fa molt de temps que hi som i no voldríem que tot es concentrés allà a baix”, avisen des d’aquesta petita barriada encapsulada entre la Gran Via, el passeig de la Zona Franca i la seu de la Fira a l’Hospitalet.
Pèrdua del comerç i manca d’habitatge
Tot i les diferències, les entitats van alertar en un manifest publicat a mitjan 2024 de la pèrdua comercial a tot el districte. El comerç digital i les grans superfícies –més en àrea dominada històricament per les fàbriques i grans magatzems– colpegen especialment a la perifèria. Les entitats avisen del tancament d’empreses i espais artesanals a la Zona Franca i la pèrdua progressiva del comerç de proximitat a tot el districte.
El veïnat també avisa que els barris de la zona han començat un procés gentrificador, si bé cada àrea té les seves particularitats. “Constatem l’augment de pisos turístics a Sants, Hostafrancs i Poble-sec, la pujada descontrolada dels preus dels nous habitatges a la Marina del Prat Vermell i els processos de gentrificació, cada vegada més presents a tot el territori per l’atractiu del seu caràcter i de la identitat de barri, per la proximitat a la muntanya de Montjuïc i les vistes”, avisen tots plegats. És només l’inici d’un procés rehabilitador de la lluita veïnal al districte.
