L‘Atles de Biodiversitat de Barcelona, que es pot consultar a internet, deixa palès que hi ha un territori infinitament més ric, mediambientalment parlant, que la resta de la ciutat. A Montjuïc es concentren fins a 289 espècies d’arbres diferents, un volum i una diversitat que contrasta amb altres barris de muntanya com Vallvidrera, Torre Baró, Pedralbes o Horta. Aquest últim és el segon barri amb més varietat, 158 espècies, seguit de Pedralbes (159) i Sarrià (132). La zona del Tibidabo, en canvi, només compta amb 39 espècies identificades.
Malgrat estar allunyats de Montjuïc –una de les zones més riques i amb jardins temàtics– els barris de muntanya guanyen la batalla amb el centre de la ciutat, i també si els comparem amb la costa. L’Esquerra de l’Eixample, per citar un cas, té 66 espècies d’arbres diferents, deu menys aproximadament que el barri veí, la Dreta de l’Eixample. Més cap al mar, el nucli antic de Barcelona –Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera– s’imposa a la zona del litoral amb 180 espècies, seguit de la zona de Diagonal Mar, que congrega 108 arbres diferents.
Sigui com sigui, i amb l’excepció de Montjuïc, la varietat d’arbres és gradual i conforme més a prop de Collserola, més tipologies diferents en trobem. Amb tot, hi ha alguna excepció: Sant Andreu destaca per sobre dels seus barris veïns amb 125 arbres diferents; la Guineueta, un dels barris amb menys metres quadrats, aconsegueix tenir 155 espècies diferents; i dos barris minúsculs, Sants – Badal i La Clota, són els que menys en tenen (32 cadascun).
El cas de Montjuïc
Set xiprers diferents, cinc troanes, tres til·lers, sis roures, xicranda, washingtònies de Mèxic i de Califòrnia, cinc plàtans, més d’una desena de pins diferents, sis oms, moreres moltes, ficus, cirerers, tulipes, un arbre “de Júpiter”, acàcies… Montjuïc té de tot. Amb prop de 300 espècies diferents, és l’àrea de Barcelona amb més varietat vegetal. En aquesta zona, a més, es concentren cinc dels sis principals jardins temàtics de la ciutat:
- el Viver Municipal de Plantes Tres Pins, al vessant nord-oest de la part alta de Montjuïc, concentra un gran nombre de terrasses amb plantes dedicades a “enjardinar” Barcelona.
- També hi ha els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, que compten amb una combinació de plantes bulboses, rizomatoses i aquàtiques que, segons el consistori, confereix un “cromatisme excepcional”.
- Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera sorprenen perquè està especialitzat en cactus.
- El Jardí d’Aclimatació de Montjuïc: una zona ordenada per parterres i que destaca per la varietat d’arbres grans. Conté prop de 230 espècies de plantes diferents.
- I per últim, el Jardí Botànic, que té la voluntat d’estudiar, mantenir i preservar les espècies vegetals. Darrerament, ha abandonat la col·lecció de plantes exòtiques per centrar-se en criteris de sostenibilitat.
