La Dreta de l’Eixample té la menor ràtio de zona verda per habitant de tots els barris de Barcelona. En concret, 0,59 m2/habitant, segons un estudi que va publicar l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample l’octubre de 2022. La mitjana de la ciutat està en 7m2, una xifra que, no obstant, encara està lluny dels paràmetres de l’OMS per a la salut dels ciutadans, que recomana que els nuclis i ciutats disposin com a mínim de 10-15 m2/habitant. “L’Eixample Dreta pateix d’un dèficit de zones verdes i d’espais públics evident, perjudicant la qualitat de vida del veïnat”, denuncia l’entitat, que proposa algunes accions per guanyar verd.
Grans dèficits a la Dreta de l’Eixample
L’informe assenyala alguns punts crítics, com el passeig de Sant Joan, que juga el paper de gran eix verd i també complementàriament juga el paper de rambla o passeig de vianants. “Òbviament no existeix cap parc, que és un dels grans dèficits de la Dreta de l’Eixample”. En aquest sentit, l’entitat demana una revisió del Pla General Metropolità que permeti protegir el verd existent i a la vegada aconseguir noves zones verdes. Com? Proposen diverses vies:
Consolidar els nous eixos verds vinculats a les superilles, promocionar nous interiors d’illa, reformular operacions urbanístiques previstes al PGM -es recorda que l’interior d’illa del Jardí de Jaume Perich està encara pendent l’execució de l’expropiació de sòl qualificat de zones verdes-, recuperar els espais verds qualificats de viari bàsic, recuperar els espais verds qualificats d’equipaments que són edificables i també recuperar els espais verds privats qualificats de Densificació Urbana.
L’informe també assenyala algunes contradiccions, com el fet que plaça de Catalunya o la d’Urquinaona siguin zones qualificades com a verdes però tinguin una mancança notòria de verd, mentre que altres espais com la plaça de Tetuan o els Jardins de la Reina Victòria estiguin qualificats encara de viari bàsic.
L’entitat veïnal fa aquesta reflexió final adreçada a les administracions: “L’existència de jardins privats tant a l’exterior com a l’interior de les illes de l’Eixample, en la situació d’emergència climàtica actual, no es poden deixar perdre i mereixen ser protegits tant per una qualificació urbanística específica del PGM com des d’un vessant patrimonial”.
4 
