Barcelona vol transformar 130 hectàrees verdes urbanes en espais més naturals

L'Ajuntament inicia una nova gestió per afavorir l'entrada espontània de flora i fauna vista durant el confinament

L’Ajuntament de Barcelona vol transformar 130 hectàrees de verd perquè siguin espais més naturals i amb més biodiversitat, és a dir, que sigui un verd “de més qualitat”. Després que la fisonomia en parcs, jardins i carrers de la ciutat hagi canviat durant el confinament el consistori inicia ara una nova gestió del verd basada en la “naturalització”, un model que afavoreix els processos ecològics, l’entrada espontània de flora i fauna i la conservació de la biodiversitat.

El consistori ha identificat 17 espais verds de primer ordre, com parcs, i 60 espais verds urbans, com rotondes o via pública, on hi ha la possibilitat d’implementar aquesta “naturalització” durant el mandat. Els espais identificats sumen 130 hectàrees en total.”Tindrem un verd de major qualitat, veurem elements com canviar la gespa, un verd més frondós o major biodiversitat”, ha explicat el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia.

Més biodiversitat

Actualment Barcelona ja té 256 hectàrees de verd bio (25% del total) i l’objectiu per als propers tres anys és arribar a 383 hectàrees, és a dir, passar del 25% de verd bio al 38%. L’objectiu d’aquest canvi de gestió del verd a Barcelona és triple. D’una banda, beneficiar l’ecosistema, amb més quantitat de verd, nous hàbitats, més diversitat vegetal i un sòl més fèrtil. De l’altra, beneficiar la fauna, amb més diversitat i més insectes pol·linitzadors. Però també es busca un tercer: beneficiar la ciutadania, promovent la connexió amb la natura i la salut i el benestar dels veïns.

I és que segons el govern municipal, comptar amb més verd i de més qualitat no només contribueix al benestar físic i emocional, sinó que també millora la qualitat de l’aire, regula les temperatures i aporta ombra i frescor, proporciona tranquil·litat i espais de trobada i aporta valor paisatgístic i estètic a la ciutat. A més, Badia ha destacat que amb l’emergència derivada de la covid-19 s’ha posat encara més de relleu la necessitat de tenir contacte amb espais verds i a l’aire lliure.

Canvis visuals

Segons ha explicat Marga Parés, que és al capdavant de l’estratègia de naturalització a la ciutat, el canvi més “evident” que es podrà veure a la ciutat serà l’increment d’herbàcies o prats, que tenen més alçada que la gespa tradicional, en parcs i espais verds urbans. D’altra banda, ha indicat, un altre canvi visual que ja s’està notant és que als arbres se’ls podarà menys i un altre exemple és que es veuran més espècies arbustives i que els arbusts es deixaran florir.

Entre les mesures que s’adoptaran per aconseguir aquesta “naturalització” hi ha diverses estratègies, com ara abaixar la freqüència de la sega per afavorir el creixement de les herbàcies, augmentar el nombre d’escocells dels arbres amb vegetació, plantar més espècies autòctones, millorar el sòl o crear nous hàbitats així com connectar espais verds o passar d’una jardinera intensiva a una de baix impacte. També es preveu transformar les basses perquè hi pugui viure fauna aquàtica o instal·lar espais que serveixin de nius per a les aus.

Refugis de biodiversitat

En el canvi de gestió també destaca la creació d’una figura de protecció especial dels refugis de biodiversitat presents en espais verds, fet que implica mesures específiques de conservació i preservació de la flora i la fauna que viu en aquests refugis. El Parc de la Ciutadella, les places de Sagrada Família i Gaudí i el Parc de Diagonal Mar incorporaran espais d’aquesta categoria.

Nou comentari