L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha intensificat la vigilància i control del mosquit tigre a 64 zones de la ciutat on “potencialment pot haver-hi mosquits i on poden representar un problema”. La campanya té lloc cada any d’abril a novembre i està dirigida sobretot a identificar els punts de cria a l’espai públic.
Zones de risc de mosquit tigre previstes per a l’estiu 2020 / ASPB
En un comunicat aquest dimarts, l’ASPB ha explicat que també estudiarà el risc que comporta aquesta espècie en relació a la possible transmissió de malalties, tot i que ha recordat que segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) avui per avui no hi ha evidència científica que el mosquit tigre pugui transmetre la Covid-19. Actualment cap virus de la família Coronavidae, a la que pertany el coronavirus, ha estat mai identificat com a virus transmès per insectes.
Els punts negres del mosquit tigre
El monitoratge anual permet visualitzar la ubicació i l’evolució temporal de l’activitat d’aquest animal. Així és com s’ha detectat que agost i setembre són els mesos de major incidència. Les zones de cria solen variar poc d’un any a l’altre: en la campanya de 2019, per exemple, més d’un 80% de l’activitat es va registrar en les zones de vigilància determinades. El mosquit tigre pon els ous en petits basals d’aigua acumulada. En els espais públics, els punts de cria més productius són els embornals i les fonts ornamentals.
Els barris amb més i menys elements de risc pel mosquit tigre a l’espai públic / ASPB
Però la majoria de focus de cria són en propietats privades (jardins, terrasses, patis, etc.), pel que l’acció ciutadana és clau. Una femella pot pondre fins a 200 ous en petits recipients amb aigua –com un test o una ampolla– en una sola setmana, així que cal retirar-los, buidar-los o posar-los cap per avall per prevenir-ho.
Mapa de zones de més risc i activitat del mosquit tigre el 2019 / ASPB
Altres línies de treball de l’agència són l’atenció a les incidències ciutadanes, la informació, divulgació i sensibilització ciutadana i la vigilància dels casos importats i autòctons d’arbovirosi, és a dir, malalties infeccioses causades per la picada d’un artròpode, como Zika, dengue o chikungunya.
