L’Ajuntament de Barcelona ha arribat a un acord perquè tres hotels i residències acullin persones sense llar o en situació d’emergència habitacional. Aquests recursos comptaran amb 221 places, 170 de les quals serviran per allotjar les persones que actualment continuen a Fira de Barcelona. El primer és un edifici de 95 places al districte de Gràcia que gestionarà la Fundació Salut i Comunitat; el segon té 100 places, està a Sant Martí i el gestionarà Creu Roja; i un tercer tindrà 26 places, només per a dones, el gestionarà el Centre Assís i es troba a Sarrià-Sant Gervasi.
La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, ha explicat que començaran a funcionar durant la primera quinzena de desembre. Els tres hotels i la residència sumen 221 places i se sufragaran amb 2 milions d’euros del total de 3,5 que la Generalitat va comprometre fa uns dies per atendre persones en situació de sensellarisme a Barcelona i l’àrea metropolitana.
Pérez ha explicat que Fira de Barcelona va permetre donar una resposta ràpida a una situació d’emergència sorgida arran del confinament per la covid-19. L’objectiu ara és respondre a una situació diferent però on la covid hi continuarà present durant els propers mesos i per això s’ha previst que els tres hotels i residències funcionin fins a l’abril
1.522 atesos i 982 dormint al carrer
En total, els equipaments extraordinaris per a persones sense llar oberts durant la crisi de la covid-19 han permès atendre 1.522 persones entre març i octubre. Del total, 1.286 son homes, 232 dones i quatre s’identifiquen com a no binàries. Ara l’objectiu és oferir recursos que permetin una atenció més personalitzada i doti de més privacitat els seus usuaris.
A més, els equips de carrer del Servei d’Inserció Social en Medi Obert (SISMO) van detectar el mes passat 982 persones dormint al carrer. L’Ajuntament de Barcelona ha assegurat que aquesta és la xifra més baixa dels darrers tres anys a les portes de l’hivern ja que el novembre del 2018 eren 1.050 persones i l’any passat 1.091. Abans de la pandèmia, al febrer, hi havia 1.077 persones dormint al carrer.
Prop de la meitat no dormien al carrer
Com a mínim una de cada cinc persones ateses per aquests dispositius extraordinaris van arribar des de municipis fora de Barcelona. A més, prop de la meitat no es trobaven en situació de carrer sinó que dormien en habitacions de relloguer, cases de familiars i amistats o altres situacions d’infrahabitatge.
Els serveis socials del consistori creuen que la crisi de la covid ha accelerat situacions de sensellarisme en persones que no havien dormit mai al carrer abans, especialment estrangers amb poca xarxa social, habitatge precari i uns ingressos que depenien d’activitats econòmiques irregulars. En línies generals, el 58% té nacionalitat no comunitària i el 29% són de nacionalitat espanyola -36% en el conjunt de recursos que hi ha a la ciutat-.
El 70% dels usuaris tenen menys de 50 anys i fins a un 18% són joves d’entre 18 i 25 anys. Pérez ha destacat la tendència observada ja abans de la pandèmia a que cada cop hi hagi més gent jove entre les persones que viuen al carrer. A més, el 31% es troba en situació irregular i un 17% té permís de residència però no de treball. Un total de 35 són sol·licitants de refugi i fins a sis tenien l’estatut de refugiat acceptat.
El 21%, com a mínim, no dormia a Barcelona el dia anterior a entrar al recurs d’emergència. D’altra banda, el 55% sí que dormia al carrer i el 45% tenia situacions d’infrahabitatge habitacions de relloguer o cases de familiars i amistats. Per últim, el 63% no tenia cap vincle previ amb serveis socials o entitats.
38 positius i cap defunció
D’entre les persones acollides en aquests recursos extraordinaris, s’han fet 121 aïllaments preventius per la covid i 33 derivacions a hospitals o hotels salut. En total, s’han detectat 38 casos de coronavirus confirmats per PCR positiva, d’un total de 331 proves i no s’ha registrat cap defunció.
2.700 places totals d”acollida
L’Ajuntament de Barcelona destinarà aquest any 45 MEUR a l’atenció d’aquest col·lectiu, un 30% més que l’any passat. Això permetrà passar de 2.200 a 2.700 les places d’acollida que integren les entitats de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar. Aquestes es mantindran en els propers mesos i en alguns casos esdevindran estructurals.
Entre aquestes, Pérez ha destacat les 40 places per a dones al centre La Llavor, una quarantena més per a joves ubicades a Montgat i una setantena per a persones amb drogodependències. A aquestes s’hi sumaran també 58 places amb la reobertura la propera setmana de l’Institut Pere Calafell, que gestionarà Creu Roja.
La ciutat disposa addicionalment d’altres equipaments preparats en cas de rebrot de la covid-19 o un episodi de fred (75 places del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona, 225 en un pavelló de Fira de Barcelona i 50 en un altre hotel situat a l’Eixample).
Per últim, Pérez ha fet una crida a la Generalitat a abordar el problema del sensellarisme amb “polítiques equilibrades en el territori”. “Fins ara la Generalitat donava l’esquena a les políques cap als sense llar, amb aquesta petita contribució es posa de perfil i ara esperem que ho facin de cara”, ha manifestat.
