Barcelona és una de les ciutats preferides per nòmades digitals d’arreu del món. Són professionals del sector tecnològic –sovint europeus, nord-americans o asiàtics– que treballen en remot i que es mouen d’una ciutat a una altra quan els interessa perquè no necessiten una oficina fixa. Segons les últimes dades de l’Observatori Permanent de la Immigració, més d’un terç dels permisos de residència per teletreball que es van concedir l’any passat eren per a estrangers establerts a la demarcació de Barcelona i, més concretament, a la capital catalana.
Des de fa dos anys, l’estat espanyol ofereix visats especials per atraure nòmades digitals, tot i que l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) alerta que aquesta política migratòria difícilment ajuda a impulsar els sectors d’innovació local, tal com defensa el govern espanyol. Jonathan Chaloff, analista de polítiques migratòries de l’OCDE, avisa que, més aviat, el que fan els visats a nòmades digitals és fomentar “el turisme”. En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Chaloff assegura que costa “molt imaginar” que els nòmades digitals tinguin alguna “repercussió” en el teixit empresarial del país perquè els visats que dona Espanya els impedeixen treballar amb clients locals.
Un factor més de gentrificació
“Hi ha bastants països [de l’OCDE] que no han introduït aquests visats perquè no hi veuen cap valor afegit”, constata l’expert, que assenyala els problemes fiscals i laborals associats al nomadisme digital i el risc que els visats facilitin activitats il·legals com a principals contrapartides. A més, l’arribada de nòmades digitals ha generat molta polèmica pel seu impacte social. Associacions de veïns com la del Poblenou denuncien que els poders públics “potenciïn” l’arribada d’aquests teletreballadors internacionals, que tenen més poder adquisitiu que els barcelonins i, per tant, contribueixen a agreujar la gentrificació i la crisi d’habitatge que viu la ciutat.
L’Ajuntament de Barcelona treu ferro a la situació i relativitza la dimensió del fenomen dels nòmades digitals en comparació amb el nombre d’investigadors o estudiants estrangers que s’instal·len a la capital catalana. Malgrat l’interès inicial que van despertar els visats especials, els nòmades que ara arriben al Barcelona International Desk són “residuals”, defensa la responsable del servei, Mònica Madrigal. Cloudworks, una empresa amb diversos coworkings a la ciutat, ha notat un “creixement sostingut” de teletreballadors estrangers que estan de pas a la ciutat, però coincideixen amb el consistori i diu que són “un segment minoritari” a la ciutat.
Un fenomen postpandèmia
Londres, Amsterdam, París, Mèxic, Los Angeles, Chicago, Washington, Montreal o Vancouver. Són només algunes de les ciutats on va viure durant tres anys en Serg, un estatunidenc d’origen cubà de 44 anys que durant la covid-19 va decidir canviar de vida i recórrer mig món treballant des del seu portàtil. És el paradigma del nomadisme digital, que s’ha popularitzat molt als països rics amb l’expansió del teletreball. L’última parada del Serg és Barcelona. Aquest assessor de negocis de 44 anys ha arribat a la capital catalana amb el visat per a nòmades digitals.
El permís dura un any, però després es pot allargar l’estada fins als cinc anys si sol·liciten una autorització de residència. El visat està pensat per a estrangers amb formació universitària o d’escoles de negoci “de reconegut prestigi” o amb experiència professional mínima de tres anys. Per poder obtenir-lo, cal demostrar que tenen uns recursos propis mensuals d’almenys el 200% del salari mínim interprofessional del país, o sigui, uns 2.600 euros, i poden venir acompanyats de cònjuges, parelles de fet i fills.
