Tant l’Empordà com part de la Catalunya central van començar l’estiu batent rècords de temperatura. Pics de fins a 45 graus a inicis de juliol que alerten del futur climàtic que tenim al davant. Barcelona no ha arribat a aquestes xifres, però sí que ha superat els 35 graus en diferents situacions. La calor és una constant i hi ha un col·lectiu, un dels que més la pateix, que se sent oblidat. Aquesta és l’alerta de la Fundació Arrels, que recorda que les persones sense llar no tenen on refugiar-se i lamenta que els serveis siguin escassos quan més es necessiten. “Sembla que estem més sensibilitzats amb les onades de fred que amb la calor”, diu al TOT Barcelona el president d’Arrels, Ferran Busquets. Des de l’entitat expliquen que els serveis de l’Ajuntament obliden algunes necessitats dels sensesostre, que molts d’aquests tanquen a l’estiu i que, per si no fos prou, la sequera ha agreujat alguns problemes crònics.
Des d’Arrels asseguren que l’estiu pot ser més conflictiu que l’hivern. En termes generals, tenen comprovat que hi ha persones que dormen de dia per por a la nit, fet que provoca “cremades importants” en alguns d’ells, que no gaudeixen de la protecció necessària. A més, expliquen que n’hi ha uns quants que es treuen la roba per estar més frescos, la qual cosa pot agreujar les cremades. D’altra banda, Barcelona ha tancat les fonts ornamentals per prevenir la sequera i ha decidit limitar les dutxes de la platja, mesures segurament necessàries, però que dificulten que una persona sense llar es pugui refrescar. En tot cas, el problema no és que es limiti l’aigua, sinó que no hi hagi gaires alternatives. “La pandèmia va demostrar que es poden habilitar serveis bàsics quan calen, així que no s’entén que ara a l’estiu no n’hi hagi o no es considerin necessaris. Ho hem demanat molts cops, però la resposta sempre és que no hi ha diners. És totalment absurd i una assignatura pendent”, conclou Busquets.
“Faig mala olor i no puc rentar la roba”
En Juan Bautista dorm ara a la Llar Pere Bernès –un alberg d’Arrels–, però abans s’hi va estar dècades fent-ho al ras. “Jo dormia sota l’arbreda de la rambla de Catalunya o al mercat de la Boqueria, però quan feia molta calor o em feien fora me n’anava al metro, que no toca el sol directe i hi ha més corrents”, recorda en una conversa amb el TOT. En Juanba –així es fa dir– assegura que les onades de calor són més “mortals” que l’hivern i apunta un detall no menor: “Jo anava descalç i Barcelona està plena de places dures de ciment”. Especialment amarg és el record que guarda de la plaça Universitat, sense ombres per on “anar saltant”. En Juamba recorda que ell anava sense bossa amb les seves pertinences, la qual cosa fa nosa a l’estiu. “Si no tens espai on guardar les teves coses, has d’anar amb elles tot el dia, i amb la calor, això és una quimera”, comenten des d’Arrels, que afegeixen que aquesta mateixa situació també els allunya de la possibilitat de donar-se un bany a la platja.
El nou context dels últims anys, a sobre, posa més bastons a les rodes. En Juamba se’n fa creus quan veu la manca de fonts. Assegura que va haver-hi una època en què les potables “van anar desapareixent” de la ciutat [referència a anys enrere, el pla antisequera no ha tancat les poques que encara aguanten] i reconeix que l’absència d’aigua a les fonts ornamentals “és una dificultat”. “En situacions extremes et fiques a dins, el mínim de temps possible perquè no et vingui cap policia, i en surts refrescat”, explica el sensellar, que reconeix que en el seu dia feia el que ell mateix anomena “la ruta de les fonts”. A aquesta conversa s’incorpora en Fran Mora, un altre voluntari d’Arrels que ha viscut onze anys al carrer. Una segona veu més critica –diu que els serveis de l’Ajuntament són “una farsa”– que descriu una font com aquell espai on “treure’m la gorra, ficar-hi el cap i dir ‘oh Déu meu, ¡què bé!'”. Però, per al Fran, l’aigua no és només refrescant, sinó també una manera de mantenir la higiene personal. “Tu vas a casa, et rentes una samarreta i tornes a olorar bé. Però si dorms al carrer no pots; el que sí que pots rentar-la en una font i estendre-la en qualsevol altre lloc”, li explica al TOT.
Sense alternatives ni facilitats
Durant l’estiu, l’Ajuntament de Barcelona habilita espais ben condicionats que ajuden a combatre la calor. Un llistat d’uns 200 parcs amb ombres, biblioteques o museus amb aire condicionat que s’ofereixen altruistament al gruix de la població. Des d’Arrels, però, asseguren que aquests espais no estan preparats per a les persones sense llar. “Van allà i els miren malament o, fins i tot, el personal de seguretat els fa fora abans d’entrar”, explica Busquets. Unes declaracions que confirmen els altres dos entrevistats. “Puc anar a una biblioteca, sí, però oloro i dic ‘carai quina pudor faig!'”, diu en Fran, que sovint s’ha sentit incòmode en espais semblants a aquests que el consistori anomena ‘refugis climàtics’: “Un cop estava al Corte Inglés amb un amic, sense motxilla ni res, i el de seguretat em volia fer fora. Perdoni, però si jo vinc a mirar només”, explica per citar un exemple real. No és l’únic que ha patit situacions d’aquestes. En Juamba recorda especialment el dia que va aturar-se a tocar d’una escola, fos per la calor. “Em vaig asseure al costat de la porta perquè hi havia ombra i no podia més. I de cop, surt una de les mestres a preguntar què feia allà; que ja no podia més, li vaig dir”, comenta l’afectat.
Ferran Busquets lamenta que les administracions no toquin de peus a terra i assegura que amb els sensesostre passa el mateix que amb els hospitals, que els pocs serveis que romanen oberts a l’estiu “es col·lapsen”. En aquest sentit, defensa que “no s’han d’eliminar els recursos quan el risc aparentment desapareix, ja que el risc sempre hi és” i demana fer passos que són necessaris, com ara adaptar l’Ordenança de Civisme per evitar situacions com les que expliquen en Juamba i en Fran.
Tots dos asseguren que la policia els ha fet fora “habitualment” de les zones sobretot turístiques. “Si fa calor i m’expulses de les poques zones d’ombra que hi ha a la Rambla o de la Boqueria, a on vaig?”, es pregunta en Juamba, que alhora lamenta l'”abús” que ha patit en “moltes ocasions” per part d’agents de la Guàrdia Urbana. En aquest sentit, des d’Arrels demanen més conscienciació i fer passos que permetin mantenir la “dignitat” de les persones que dormen al ras. “Ens agradaria que la policia estigues més informada sobre les persones que dormen al carrer; l’autoritat ha de saber actuar amb proporcionalitat i cal que es formin”, diu Busquets, que admet que s’estan fent passos, ni que siguin breus, en aquesta línia.
3 
1 
