Ja fa força temps que el preu de l’habitatge han arribat a uns nivells que no tothom es pot permetre i que, per tant, obliga moltes persones a marxar de Barcelona o a altres barris perifèrics, la qual cosa també suposa l’expulsió dels qui sempre han viscut allà. De fet, segons el darrer Baròmetre Municipal, l’accés a l’habitatge com la segona preocupació més gran dels barcelonins. D’altra banda, la inflació, que va arribar fa més d’un any, només ha fet que empitjorar el panorama. Tot això ho ha fet constatar l’informe d’una empresa especialitzada en economia i finances, Kelisto, que ha analitzat el preu mitjà del lloguer i compra d’un pis de 90 metres quadrats a les ciutats més cares de l’Estat i també ha tingut en compte com repercuteixen en l’economia altres factors com els impostos i el transport.
Segons els resultats de Kelisto, Barcelona és la segona ciutat de l’Estat més cara per viure. La primera de totes és Donosti, que també destaca tenir un parc d’habitatge a preus molt alts. Després de Barcelona es apareixen Madrid, Palma, Bilbo, Granada, València, Pamplona, Santander i Màlaga.
Preu per metre quadrat
Pel que fa a la situació de l’habitatge de Barcelona, un estudi del portal immobiliari Fotocasa de finals del passat mes d’agost va avisar que a 18 capitals de l’Estat se superaven en aquell moment els preus per metre quadrat del mes de juliol. Barcelona estava al capdavant de tot amb 20,66 €/m2 al mes, a la qual seguien Madrid amb 8,55 €/m2 al mes, Palma —16,29 €/m2—, València —13,48 €/m2 —, Alacant —12,70 €/m2— i Sevilla —11,63 €/m2—, entre altres.
Si s’observa aquesta realitat per districtes, només en el darrer any el preu del lloguer va pujar més d’un 10% en set dels 10 de la ciutat. On més va pujar va ser a Nou Barris amb un 19,9%. A continuació, en aquest rànquing de Fotocasa apareixia Sarrià-Sant Gervasi —16,8%—, que destaca per aglutinar altes rendes, i Sant Andreu —15,1%—, que és un dels districtes que més s’ha posat de moda en els darrers temps.
