L’Ajuntament de Barcelona ha acabat cedint i reubicarà un edifici de vuit plantes que estava previst aixecar al barri de la Vall d’Hebron. La volumetria d’aquesta construcció, juntament amb les característiques del solar, havia generat rebuig entre el teixit veïnal de la zona i havia suposat la paralització d’aquesta eficicsció, de titularitat pública. El mateix regidor del districte, Lluís Rabell, va confirmar la notícia als veïns en el darrer Consell de Barri. “Estigueu tranquils, que aquesta actuació no vindrà aquí”, va apuntar el socialista.
L’Ajuntament reconeix així que la construcció no acaba d’encaixar en l’ecosistema de l‘avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, on s’havia pensat inicialment ubicar-la. “Crear habitatge és una necessitat, però aquest no era l’emplaçament més adient”, resumia Rabell en la trobada veïnal. L’edifici, en paraules del mateix regidor, tenia una “presència volumètrica molt important; tapava i ofegava una mica el barri”. En tot cas, l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona (IMHAB) ja està estudiant els metres d’edificabilitat en un nou planejament i “està buscant un altre espai al districte”. “Hi ha la possibilitat de jugar”, insistia Rabell, referint-se a la possibilitat d’ubicar els habitatges en una altra zona del districte.
Reubicar un centenar d’habitatges previstos
La polèmica ve del 2016, quan l’Ajuntament va revisar la qualificació de l’espai, catalogat d’equipament, per a ubicar un edifici de vuit plantes amb planta baixa. En total, el nombre d’habitatges estimat era de 125. Poc després, es va encarregar un segon projecte que rebaixava les perspectives a sis plantes i 84 habitatges, un equipament i 16 places de pàrquing.
En tot cas, l’oposició veïnal ha obligat a paralitzar la construcció i el districte ha sol·licitat a l’IMAHB que “descarti aquest projecte” i a la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament “que reubiqui el sostre d’habitatge dotacional en un altre emplaçament”.
Fer front a la crisi de l’habitatge
La crisi de l’habitatge afecta pràcticament tots els barris de Barcelona, també la Vall d’Hebron, que el 2024 tenia un preu de mitjana del lloguer que superava els 1.000 euros, la qual cosa suposa pràcticament un 11% més que un any abans. La compravenda d’habitatges se situa en aquest barri en els 3.404 euros per metre quadrat de mitjana. El mateix Rabell insistia en la necessitat d’aquests pisos i deixava clar que no s’eliminen sinó que se’ls buscarà una altra zona.
Per fer front a la crisi de l’habitatge, l’Ajuntament ha pactat amb la Generalitat de Catalunya la construcció de 1.151 habitatges a la ciutat, cap d’ells al barri de la Vall d’Hebron. Les noves promocions estan previstes a l’Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. En tot cas, l’any passat l’Ajuntament havia anunciat que faria dos edificis d’habitatges públics al carrer de Coll i Alentorn i al passeig de la Vall d’Hebron, al barri de la Teixonera, que també forma part del districte d’Horta-Guinardó. Les últimes promocions públiques que s’hi han construït són al barri de la Clota, on l’any passat es va aixecar una promoció de 105 habitatges.
