“No faré espòiler, però tenim una proposta concreta i molt dibuixada”. El regidor Lluís Rabell insinua, però no assegura, conscient que els veïns de Vall d’Hebron fa setze anys que reclamen una biblioteca pública al barri, però prudent de no caure en dates falses que farien crònic un problema polític que per poc no té l’etiqueta d’històric. El socialista parla de “mesos” i deixa clar que el futur equipament, altament demanat i recurrentment promès, “serà segur dins del barri”. Vall d’Hebron és un dels 33 barris de Barcelona que encara no té biblioteca i els veïns fa anys que la reclamen per diferents vies. En dècada i mitja han recollit més de 2.000 firmes, en dues etapes diferents, però ara hi confien més que mai.
La Maria Eugènia Ibáñez és una de les veïnes en lluita. “Una més”, diu, volent compartir el que considera un “èxit veïnal”. “El més important és que el govern ha admès que la nostra petició és legítima i que tiraran endavant el projecte de la nova biblioteca. En l’últim consell de barri ens van dir que ja tenen un emplaçament previst, però que encara s’ha de quadrar detalls per poder-lo confirmar. Estem tranquils, perquè el més complicat, el que era la batalla d’aquests anys, ha estat que ens acceptin la biblioteca”, detalla la veïna en conversa amb el Tot Barcelona. Falta remar-ho, que la promesa d’en Rabell sigui ferma i es redueixi un greuge important en un barri orfe de lletres -sense biblioteca, quioscos i gairebé sense llibreries- i on la cultura sobreviu, entre altres, gràcies al club de lectura del casal de Gent Gran de la Vall d’Hebron, que la mateixa Ibáñez va engegar.
El barri no ha abaixat la guàrdia ni els ànims, malgrat que han passat tres governs diferents i que ara només tenen una nova promesa. L’any 2009, el veïnat es va mobilitzar i va recollir 821 firmes. Una sisena part del barri va fer costat la iniciativa i la regidora d’aleshores, Elsa Blasco, d’ICV, va acabar cedint. Però no es va avançar. Era un barri d’uns 6.000 habitants i en faltaven un centenar, segons els càlculs del Consorci de Biblioteques, perquè li’n correspongués una. Hi havia espais per a construir-la, però no persones suficients. “Mai hem entès aquest argument, però igualment, ara s’ha construït habitatge i el barri ha crescut, per tant, la demanda té més sentit que mai”, insisteix anys més tard Ibáñez. El veïnat inclou en el càlcul l’augment poblacional que viurà el districte, amb 626 habitatges programats a la Clota i la reordenació de 6.000 metres quadrats al voltant de cobertura de la Ronda, que sumarà un centenar de pisos més. És a dir, la nova biblioteca donaria servei a un mínim de 8.388 habitants, segons les seves previsions. “Ja no es pot al·legar falta de massa crítica per a instal·lar una biblioteca en el barri del Parc de la Vall d’Hebron”, insisteixen.
Quatre mandats d’anades i vingudes
La hipotètica biblioteca ha saltat de la taula d’Elsa Blasco, membre del tripartit liderat per Jordi Hereu, a la dels executius de Xavier Trias, Ada Colau i ara Jaume Collboni. Tres governs, quatre legislatures i setze anys d’espera. L’Associació de Veïns apostava inicialment per ubicar-la, conjuntament amb un CAP, en una zona descafeïnada del carrer Cardinal i Barraquer, ocupada per un pàrquing. La regidora Francina Vila -ara membre de l’oposició, onze anys enrere regidora del districte amb Trias- va prometre reservar la zona pel dia que es donessin les condicions per aixecar la biblioteca, però l’executiu de Colau va virar el pla. “Ens van preguntar un divendres al vespre si veiem bé que hi hagués habitatge dotacional al barri -sempre una bona notícia- i un dilluns, només havent passat el cap de setmana, van informar d’un canvi urbanístic per a construir-los en aquesta zona, sense avisar. La volíem per a l’equipament i, a més, el que ens proposaven tapava totes les vistes. Ens vam sentir enganyats i traïts”, resumeix al Tot Barcelona el president de l’entitat, Manel Pérez.
L’executiu de Colau va fer marxa enrere quatre anys més tard, en el seu segon mandat, i el regidor actual, Lluís Rabell, ha incidit en la precipitació. “Era un edifici contundent, de 125 habitatges, que tapava altres edificis i que tenia una presència volumètrica molt important que provocaria una sensació d’ofec en el barri”, va apuntar en el darrer consell de barri. De fet, l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona ja està estudiant un altre emplaçament al districte, per alegria de l’associació veïnal. “Volem habitatge, però ja que som dels pocs districtes amb espai per a construir, creiem que es poden trobar altres llocs”, remata Pérez.
Dues opcions més descartades
Mentre el teixit veïnal i el districte discutien per la ubicació d’aquests habitatges, la lluita per la biblioteca va tornar a ressonar al casal de Gent Gran, que aquest cop va aconseguir 1.500 signatures -el triple de les aconseguides el 2009- que l’any passat es van entregar al mateix regidor. La iniciativa demanava ubicar-la a la Torre Jussana, un edifici municipal que administrativament pertany al barri fronterer de la Clota; un espai “perfecte” per al col·lectiu de dones lectores, però “poc prioritari” per a l’Associació de Veïns, que preferien un recinte de la Vall d’Hebron. El districte va sentenciar en favor de l’associació, malgrat que ho va fer pensant en l’interès personal de l’administració: la Torre Jussana acull serveis de l’Ajuntament que no es podien moure, malgrat la insistència del club lector.
La segona aposta, també fallida, era al Pavelló de la República, que ara acull una biblioteca de la Universitat de Barcelona especialitzada la Guerra Civil. Un edifici que el mateix regidor ha reconegut que necessita una “reforma integral”. El conveni amb la universitat acabava l’any passat, el principal argument que feia servir el veïnat, però l’executiu va acabar renovant-lo. “A partir d’aquí vam suggerir dos espais, sense resposta: l’avinguda Vidal i Barraquer i un segon entre els carrers de Juan de Mena i Jorge Manrique”, desgrana Ibáñez. Confia a tenir una resposta en el pròxim consell de barri. Ara regna la calma, però qualsevol resposta que no impliqui una ubicació exacta podria encendre de nou el neguit d’un veïnat que fa setze anys que espera una biblioteca. Tres governs diferents amb tres promeses fallides i una il·lusió, al carrer, que no s’esvaeix.
