Barcelona arrenca el 2026 immersa en un dels moments d’obra pública més intensos dels darrers anys. Després d’una dècada marcada per grans transformacions urbanes, retards acumulats i projectes encallats, el pròxim any es presenta com un punt d’inflexió: moltes actuacions hauran d’avançar de manera visible o culminar fases decisives per arribar amb resultats tangibles a les eleccions municipals del 2027. No es tracta només de lluir ciutat, sinó de demostrar capacitat de gestió després d’anys de convivència amb tanques, desviaments i obres eternes. Un actiu, o un passiu electoral, que tots els partits voldran rendibilitzar. La Rambla, la Sagrera, l’estació de Sants, el metro o les grans transformacions de l’espai públic concentren una pressió política, tècnica i veïnal que farà del 2026 un any clau per mesurar fins on ha arribat realment el canvi de model urbà.
La Rambla, carta de Collboni
Una de les intervencions més simbòliques és la transformació de la Rambla. Les obres, iniciades el 2022, han anat avançant per trams amb l’objectiu de reduir el pes del trànsit, ampliar l’espai per als vianants i redefinir l’ús d’un dels passeigs més emblemàtics —i alhora més tensionats— de la ciutat. Durant el 2026, els treballs se centraran en el tram central, amb la reorganització definitiva de calçades, voreres i terrasses. Tot i que la finalització completa està prevista per al 2027, l’any vinent hauria de permetre visualitzar ja una Rambla molt més propera al seu aspecte final. Si es compleixen els terminis, l’alcalde podrà exhibir una fotografia d’una obra emblemàtica que va prometre accelerar després que Ada Colau la posés en marxa.
L’estació intermodal de la Sagrera, eterna
Si hi ha una obra que simbolitza la dimensió metropolitana del 2026, és l’estació intermodal de la Sagrera. Després de més d’una dècada d’obres, aturades i canvis de calendari, el projecte arriba a un moment decisiu. A finals de 2025 ja s’havia executat més del 80% de la infraestructura, i el 2026 ha de servir per culminar vies d’ample internacional i instal·lacions tècniques clau. L’objectiu és començar a reordenar el trànsit ferroviari i preparar l’entrada en funcionament parcial de l’estació a partir del 2027. Paral·lelament, també avançarà la transformació urbana del seu entorn, amb nous habitatges, zones verdes i equipaments que han de cosir definitivament Sant Andreu i Sant Martí.
Sants, canvi radical d’imatge i millor servei?
Un altre punt neuràlgic serà l’estació de Sants, que continua immersa en una remodelació profunda. Les obres a la plaça dels Països Catalans i als accessos de l’estació s’allargaran fins a finals del 2026, amb afectacions importants a la mobilitat però amb l’objectiu de millorar l’encaix urbà d’un dels principals punts d’entrada a la ciutat. La reforma vol fer més permeable l’estació, millorar els fluxos de vianants i actualitzar una infraestructura que suporta milions de passatgers anuals.
A l’aeroport en tren
En l’àmbit ferroviari, el 2026 també serà determinant per a la connexió de Rodalies amb l’aeroport del Prat. Després de múltiples ajornaments des de l’inici de les obres el 2015, el projecte entra en la seva fase final. Durant l’any vinent es preveuen proves tècniques i ajustos previs a la posada en servei, que podria produir-se a finals del 2026 o ja el 2027. La nova línia ha de permetre connectar el centre de Barcelona amb la Terminal 1 en uns 20 minuts, una reivindicació històrica tant per a residents com per a visitants.
El llarg camí de l’L9 i l’L10
El metro continuarà sent un altre gran front obert. Les línies L9 i L10, que acumulen més de dues dècades d’obres, avançaran durant el 2026 en la connexió de trams clau del túnel central, especialment a la zona del Vall d’Hebron i el districte de Sarrià-Sant Gervasi. Tot i que la connexió completa no arribarà fins al 2031, l’any vinent serà crucial per desencallar fases tècniques que permetin obrir noves estacions a partir del 2027.
Glòries, un viatge llarg i tortuós
La ciutat també viurà l’evolució de projectes d’espai públic de gran abast. La plaça de les Glòries, encara en transformació, continuarà el 2026 amb treballs d’urbanització, integració del tramvia i adaptació de la Gran Via al seu nou paper més cívic i menys viari. Després d’anys d’obres, aquest sector hauria de començar a consolidar-se com una nova centralitat urbana.
Montjuïc i la plaça d’Espanya: horitzó 2035
El projecte de transformació de Montjuïc i la plaça d’Espanya començarà a mostrar avenços visibles. Es tracta d’un pla a llarg termini, amb horitzó 2035 i un pressupost de 2.800 milions d’euros, però el 2026 serà clau per consolidar millores d’accessos, espais públics i equipaments, amb la mirada posada en grans esdeveniments futurs i en una millor connexió entre la muntanya i la ciutat. Algunes de les intervencions més destacades a Montjuïc i el seu voltant seran el nou eix de vianants de la plaça d’Espanya, la transformació de la Fira de Barcelona, la remodelació de l’Anella Olímpica, la renovació del Morrot, l’ampliació de l’L2 a Montjuïc, la Marina i fins al Parc Logístic de la Zona Franca; la consolidació del barri de la Marina del Prat Vermell i la recuperació dels jardins històrics de la muntanya. Segons Collboni, es tracta de la tercera gran transformació de Montjuïc, després de la que es va viure amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929 i la dels Jocs Olímpics del 1992, amb l’Anella Olímpica.
La reforma de la Meridiana
La transformació de l’avinguda Meridiana és un dels projectes d’urbanisme i mobilitat més importants de Barcelona. Va ser el govern d’Ada Colau qui va posar sobre la taula el 2015, i les obres van començar el 2018, amb l’objectiu de convertir aquesta via, tradicionalment pensada per al cotxe, en un eix urbà més amable per a les persones: ampliar voreres, afavorir el transport públic, crear carrils bici segurs, reduir el trànsit privat i incrementar l’arbrat i els espais verds. A principis de 2025 es va iniciar una nova fase de treballs entre Felip II i Fabra i Puig, amb finalització prevista l’octubre de 2026. Després caldrà continuar la transformació més enllà de Fabra i Puig fins al pont de Sarajevo i fins a Vallbona, però aquestes fases estan encara en estudi.
La connexió de dues línies històriques de FGC
Una obra de gran rellevància en mobilitat i també amb molta afectació al carrer per les obres. La prolongació de la línia L8 de Ferrocarrils de la Generalitat des de la plaça d’Espanya fins a Gràcia, creant un túnel que permetrà connectar directament les línies de Llobregat-Anoia amb la xarxa de Vallès i amb altres mitjans de transport, serà una fita històrica per al transport públic. Entre el 2022 i el 2023, el projecte va rebre adjudicacions importants i es va definir el traçat subterrani amb tres noves estacions: Hospital Clínic (intercanvi amb L5 de metro), Francesc Macià (intercanvi amb tramvia) i Gràcia (intercanvi amb les línies de FGC del Vallès). El 2024 van començar les feines preparatòries i de construcció civil en superfície a les zones de plaça d’Espanya i Gràcia, incloent-hi afectacions de mobilitat i ocupacions de carrers. I aquest 2026, començarà el muntatge de la tuneladora com a pas previ per a les excavacions, que han d’arrencar l’estiu vinent. Però la connexió completa i la posada en servei no s’espera fins a finals de la dècada (2029-2030).
L’espai Barça més enllà del Camp Nou
L’Espai Barça és un projecte integral de transformació de les instal·lacions del FC Barcelona a les Corts, amb la renovació total del Camp Nou com a peça central, a més de la creació del nou Palau Blaugrana i la reurbanització de l’entorn. Les tasques de construcció van començar l’1 de juny de 2023, centrant‑se primer en la demolició de parts del Camp Nou i les obres subterrànies compatibles amb l’estadi antic. Aquest 2025 ja s’han jugat partits a l’estadi, amb capacitat limitada, i el juliol del 2026, segons el projecte d’obres, l’estadi ha d’estar acabat. Però altres parts de l’Espai Barça (com el Palau Blaugrana i la completa urbanització del campus) podrien allargar‑se fins al 2027 o més enllà, fins i tot el 2030, si s’inclouen totes les fases addicionals del projecte global.
En conjunt, el 2026 serà un any de transició decisiva. Barcelona no acabarà totes les seves grans obres, però sí que haurà d’ensenyar fins a quin punt és capaç de passar de la promesa al resultat. Amb les eleccions municipals a l’horitzó, les tanques d’obra es convertiran, un cop més, en un termòmetre polític i urbà del moment que viu la ciutat.
3 
