El canvi d’any suposa fer balanç de diferents avenços de la ciutat, i un d’ells té a veure amb les sales de joc. Tal com ha informat l’ACN, la regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha celebrat que el nombre de sales de joc i bingos de la ciutat no han crescut en els darrers tres anys. Es mantenen en 51, la qual cosa Tarafa ha vinculat a una norma aprovada l’abril del 2021 que les regula i dificulta que s’obrin més. “Barcelona es va posar a treballar i va activar polítiques públiques i no hem crescut en cap sala de joc o apostes en els últims tres anys”, ha recordat Tarafa. Un cas molt diferent del de Barcelona és Madrid, on actualment hi ha 428 sales de joc. El 2019 n’hi havia 378.
La normativa municipal estableix que aquesta mena de locals han d’obrir a una distància mínima de 800 metres respecte als centres educatius i a 450 metres d’equipaments com biblioteques, centres cívics i centres de salut. Abans de la regulació, però, es requeria que només es trobessin a 100 metres de distància.
Una addicció que augmenta entre joves
Les addiccions al joc s’han convertit en un problema en els darrers anys. El desembre del 2021 les addicions als videojocs i apostes en línia representaven al voltant del 10% de les consultes a la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital del Bellvitge. Pel que fa al seu augment, es veu clarament en el fer que en els darrers 15 anys, la quantitat de pacients d’entre 16 i 21 anys s’havia multiplicat per cinc.
Un fet que prova aquesta realitat és que el novembre del 2021 l’Ajuntament va anunciar que impulsaria un pla de joc als instituts de la ciutat per tal de combatre aquesta addicció entre adolescents. Tal com van alertar en aquell moment Tarafa i la directora de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Maribel Pasarín, l’edat en la qual els adolescents comencen a apostar era els 14 anys.
