Set anys després dels atemptats gihadistes a les Rambles i Cambrils, aquest 17 d’agost s’ha fet un acte d’homenatge a les víctimes al Pla de l’Os del passeig barceloní entre les reivindicacions dels afectats. L’homenatge, que ha començat a les 10 hores, ha consistit amb una ofrena floral i un solemne minut de silenci, i ha comptat amb la participació de víctimes, familiars i representants institucionals com ara l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, el president del Parlament, Josep Rull, la consellera d’Interior de la Generalitat, Núria Parlon, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto. Entre els assistents, també hi han estat la presidenta de Junts, Laura Borràs, el tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, diputats del Parlament i regidors del consistori barceloní.
La primera línia de l’acte ha estat reservada per a víctimes i els seus familiars, mentre que els representants polítics s’han col·locat darrere d’ells. Després del minut de silenci, els assistents han dipositat clavells i roses blanques, així com una figura d’Iron Man, mentre sonava el ‘Cant dels Ocells’ a càrrec del violoncel·lista Marçat Ayats. A l’ofrena també hi han participats Mossos d’Esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Civil i Guàrdia Urbana i cossos d’emergències, entre d’altres. L’homenatge de Barcelona contrasta amb la decisió de l’Ajuntament de Cambril, que no celebrarà cap acte d’homenatge en la localitat on va ser assassinada una dona. Fonts del consistori han al·legat a Europa Press que “potser l’Ajuntament diposita unes flors, però acte en si no, només es fa cada 5 anys”. El doble atemptat gihadista del 17 d’agost del 2017 va deixar un total de 16 morts i més d’un centenar de ferits.
D’altra banda, una vintena de persones, situades fora del perímetre reservat a l’acte de memòria, han protestat en silenci mostrant cartells amb lemes com “17-A crim d’Estat”, “Terrorisme d’Estat”, “Estat assassí” o “Exigim responsabilitats”, per reclamar un cop més que s’investiguin a fons els atemptats. Moments després dels atemptats, l’exassessor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT), Robert Manrique, ha denunciat la manca d’atenció a víctimes de terrorisme, i ha reclamat que s’obri una oficina per atendre víctimes, un protocol d’assistència i una llei catalana pròpia per fer-ho perquè, segons ha assenyalat ell mateix, Catalunya és un dels territoris de l’estat espanyol amb més víctimes de terrorisme.
Illa no assisteix a l’acte
El president de la Generalitat, Salvador Illa, no ha assistit a l’acte oficial en record de les víctimes dels atemptats del 17-A, organitzat aquest dissabte per l’Ajuntament de Barcelona a la Rambla, encara que en representació del Govern han acudit la consellera Parlon i el conseller Espadaler. Illa, per part seva, ha recordat els atacs a través de la cuneta oficial de X, abans Twitter: “Set anys després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, ens mantenim firmes i units contra l’odi i la barbàrie. Catalunya sempre serà un lloc de pau. La democràcia i la convivència també es defensen amb memòria”. “Catalunya sempre serà un lloc de pau”, ha dit.
El pare del nen assassinat als atemptats prepara una demanda al TEDH
Javier Martínez, el pare del petit Xavi, el nen de quatre anys de Rubí assassinat en els atemptats, ha anunciat que té la intenció d’interposar una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per “esclarir els interrogants” que encara es desconeixen sobre els atacs gihadistes. Així ho ha avançat el mateix Martínez en un fil a la xarxa social X, abans Twitter, on ha remarcat que vol posar el cas en mans dels advocats experts en drets humans Alejandro Chehtman i Nico Krisch portin al cas, juntament amb Jaume Alonso Cuevillas i Agustí Carles.
D’altra banda, el pare del nen assassinat ha demanat que es reactivi la comissió d’investigació dels atemptats al Congrés i ha manifestat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, hauria de comprometre’s a desclassificar tota la documentació secreta sobre els atemptats de Barcelona, Cambrils i Alcanar per conèixer què va fallar i complir amb el dret de les víctimes a saber la veritat, com, per exemple, la relació de l’Imam amb el CNI”.
