El Campus Sud de la Diagonal necessita un rentat de cara. O això planteja un debat iniciat arran de la proposta de pla director amb horitzó 2030 elaborat pel catedràtic i vicerector d’Infraestructures i Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Estanislau Roca. Es tracta, ara per ara, d’un document de treball a partir del qual el districte de Les Corts vol aconseguir consens perquè, a final de mandat, només quedi executar-lo. Una de les idees que aporta el plantejament és la de construir uns 200 habitatges dotacionals a l’interior del campus, a més de dividir-lo en superilles.
L’informe, titulat Impuls del Pla director del Campus Sud: coneixement i ciutadania i datat del 13 de maig, ha estat impulsat per la Taula del Campus Sud, creada el juliol passat. Està formada per tots els actors que hi tenen presència: la Universitat de Barcelona (UB), la UPC, el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), la residència universitària Aleu i el districte de Les Corts.
El document, a què ha tingut accés el TOT Barcelona, va ser encarregat al despatx Arquitectura i Projecte Urbà i detalla algunes mesures que es podrien prendre per integrar el campus, que representa un 25% del territori del districte, en la ciutat. Es tracta d’un punt de partida a partir del qual el districte de les Corts vol generar debat fins a assentar un enfocament definitiu. “La mesura no contempla ni calendari ni pressupost (…) Demana consens perquè és a llarg termini”, va expressar el regidor de Les Corts, Joan Ramon Riera, al consell de districte del 13 de maig.
Futur campus center
El document trasllada que seria “desitjable” construir pisos públics al campus. La voluntat es concretaria en un edifici denominat campus center on hi hauria serveis comercials i pisos. “L’edifici d’habitatges dotacionals, per la seva potencial grandària, podria incloure al voltant d’unes 200 unitats d’habitatge”, apunta l’estudi.
Per fer-ho, però, caldria una modificació del Pla General Metropolità (PGM), perquè part del nou edifici ocuparia sòl qualificat de sistema viari i de zona verda. El verd que es perdria es compensaria al carrer Menéndez y Pelayo, segons afegeix l’informe. Els habitatges permetrien evitar la “desertització en horari no lectiu” i millorar la seguretat ciutadana, segons la proposta.
El Campus Sud va néixer el 1957 amb la primera facultat que la UB hi va ubicar, la de Farmàcia. Mica en mica s’hi van afegir altres institucions i entitats i, amb el temps, el creixement de la ciutat ha fet que el campus hagi quedat rodejat d’edificis i no aïllat com al principi. Així, l’informe expressa la necessitat d’apropar el campus a la ciutadania i crear-hi activitat més enllà de les classes i les activitats acadèmiques.
Superilles al campus
La mobilitat també disposa d’un capítol al document. El despatx d’arquitectes veu una ocasió per “aconseguir un campus pacificat i estructurat amb unes superilles”. En aquest sentit, posa sobre la taula la possibilitat de reduir la velocitat de circulació als 30 km/h i fer passar els vehicles privats per dos eixos perpendiculars: el carrer Martí Franquès des de la Diagonal fins a Joan XXIII i els carrers Menéndez y Pelayo i Pau Gargallo. “Si es vol potenciar la pacificació del campus, cal eradicar la presència massiva del cotxe privat”, diu l’estudi. L’eliminació de barreres arquitectòniques i la creació de plataformes úniques i guals són algunes de les mesures proposades.
En la mateixa línia, valora la possibilitat de crear un pas a través del Reial Club de Polo que recuperi l’antic camí de Torre Melina per connectar-lo amb el Campus Sud. A més, proposa “estudiar la possibilitat de travessar, de manera controlada, el cementiri de les Corts, obrint una porta actualment tapiada al carrer de Martí i Franquès i relocalitzant un espai de columbari cinerari”.
A banda d’habitatge i mobilitat, l’informe inclou propostes en matèria d’eficiència energètica. Concretament, aposta per reaprofitar l’aigua de pluja, generar energia solar o eòlica per a l’enllumenat, la recàrrega de vehicles elèctrics i l’alimentació dels sistemes tecnològics i d’informació. També veu amb bons ulls implantar una xarxa wifi per a tot el campus.
Un museu exterior
Pel que fa a l’atracció de barcelonins al campus, l’informe contempla la creació d’un jardí geològic davant de la facultat de Ciències de la Terra per fer una mena de museu exterior. També aposta pel foment de les vistes escolars al centre de recursos de biodiversitat animal i amb la incorporació d’espai públic per fer esport i un equipament de barri.
En la mateixa línia, esmenta la possibilitat de disposar de vivers d’empreses, start-ups i coworkings al campus. Finalment, planteja construir una àgora central amb graderia que tingui capacitat per a 900 persones assegudes. Estaria ubicada a tocar de l’espai esportiu de Bederrida, on també s’ubicarà la plaça Joan Margarit.
