El Parlament Europeu va viure aquest setembre una de les votacions de pes més disputades dels últims temps. Els grups van aprovar amb 363 vots a favor, 226 en contra i 46 abstencions una proposta per endurir la normativa actual sobre la qualitat de l’aire, un reglament que fixa els límits de concentració de contaminants i partícules en suspensió permesos, que en alguns casos no es modificaven des de feia gairebé vint anys.
“La contaminació de l’aire a Europa exigeix una acció immediata. Hem d’alinear els nostres estàndards amb les directrius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i necessitem ser ambiciosos per salvaguardar el benestar dels ciutadans”, assenyalava amb contundència ara fa un mes l’eurodiputat socialista i ponent de la proposició, Javi López, posant èmfasi en les 300.000 morts directes o indirectes que provoca anualment la pol·lució ambiental arreu de la Unió Europea. La proposta -que també establia un monitoratge més efectiu i representatiu dels contaminants i un major control del compliment dels límits legals- va comptar amb la negativa dels representants del PP, que es van alinear amb Vox i els sectors més conservadors dels estats membres per provar de dinamitar sense èxit la proposició, que ara ha entrat en un procés de negociació previsiblement feixuc, però que hauria de culminar amb el vistiplau de la Comissió Europea.
Barcelona irromp a l’hemicicle
Més enllà d’escenificar una important divisió en l’hemicicle, la fita va servir per posar al centre del debat la necessitat o no d’adoptar mesures com les zones de baixes emissions (ZBE) o les superilles, dues iniciatives que a Barcelona van aixecar inicialment molta polseguera i que anys després de la seva implantació segueixen despertant l’animadversió d’un sector important de la població.
De fet, el text secundat per la cambra introdueix aquesta restricció del pas dels vehicles més contaminants com una de les millors polítiques per reduir aquesta contaminació ambiental, situant la capital catalana com un exemple pioner d’aplicació d’aquesta. Aquest extrem contrasta amb el posicionament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va tombar la normativa el març del 2022 per “falta d’informes que avalessin algunes restriccions, excés de l’àmbit geogràfic d’implantació i excessiva restricció del tipus de vehicles afectats”.
Revessos fruit de la “politització” de les mesures
“Les zones de baixes emissions són una de les eines que s’han demostrat més efectives per millorar la qualitat de l’aire. Els canvis sempre provoquen resistències, ja ho vam veure quan es va prohibir fumar als bars o els hospitals, per això, quan s’apliquen aquest tipus de polítiques, s’han de mesurar bé els temps, adaptant-les per facilitar-ne l’aplicació“, assegura López en declaracions al TOT Barcelona des de les instal·lacions parlamentàries d’Estrasburg. Malgrat els revessos judicials i les crítiques rebudes, l’eurodiputat socialista considera que la ZBE de la capital catalana és “pionera” i una “referència” a seguir per a la resta de l’estat espanyol.
Sobre aquesta polarització respecte a les mesures que es repeteix tant en l’àmbit supraestatal com en el municipal, el ponent de la proposta lamenta que les directives en molts casos acabin polititzant-se en comptes de regir-se per criteris com els que marca l’OMS o altres organismes mediambientals. “Al Parlament Europeu hem vist com en els darrers mesos es trencava el consens verd que havíem anat construint aquests anys i com els populars saltaven de diferents directives, probablement guiats per una lògica electoral i pensant en els comicis europeus del 2024. El paquet verd està molt polititzat i sabem que caldran moltes negociacions, però encara així crec que a les institucions hi ha una majoria que permet tirar endavant aquestes mesures”, remarca.
Una qüestió de formes i instruments
Les Superilles mereixen un capítol a part en aquest debat. Malgrat que la proposta ara en mans de la Comissió Europea no fa referència directa al projecte estrella de l’executiu liderat per Ada Colau, els múltiples elogis internacionals que ha rebut la polèmica iniciativa i el caràcter del document aprovat, demanant contundència per millorar la qualitat de l’aire, sembla indicar que Europa mira a priori amb bons ulls les pacificacions impulsades en els darrers vuits anys des del consistori barceloní.
“Nosaltres no decidim la política urbana de la ciutat. Sabem que electrificar el parc de vehicles és un dels objectius per combatre el canvi climàtic i que la pacificació de carrers també és una eina efectiva per millorar la qualitat de l’aire, així com l’aposta pel transport públic i la mobilitat sostenible. Aquest tipus de mesures són el camí a seguir, però, decidir quin és el carrer que s’ha de pacificar, això és un debat que deixaria per a l’Ajuntament”, apunta López. Les directives europees no entren, doncs, en les formes i instruments amb els quals s’apliquen aquestes polítiques, el pal de paller que explica la decisió del Jutjat Número 5 de Barcelona d’ordenar revertir la reforma que ha pacificat un dels trams del carrer del Consell de Cent en considerar que s’ha modificat de manera “encoberta” el Pla General Metropolità (PGM) vigent.
Regles més estrictes per a les aigües residuals
Per altra banda, el Parlament Europeu ha aprovat aquest dijous la revisió d’una altra mesura ambiental que també afecta de manera directa a Barcelona. Es tracta de l’actualització de la directiva sobre el tractament d’aigües residuals, un reglament que no es modificava des de la seva entrada en vigor l’any 1991 i que ha tirat endavant amb 420 vots a favor, 62 en contra i 84 abstencions.
“Aquesta revisió vol actualitzar alguns aspectes de la normativa i introduir-ne altres de nous, una qüestió especialment necessària si tenim en compte que les mesures no s’han modificat des de la seva adopció”, explica l’eurodiputada danesa dels verds Margrete Auken en declaracions al TOT Barcelona. Entre els canvis més destacats, la cambra europea proposa un control més estricte dels contaminants que s’aboquen provinents de les indústries, principalment farmacèutiques i cosmètiques, i la introducció de plans específics per reduir al mínim els vessaments d’aigües residuals al mar provocats pel desbordament del sistema de sanejament quan hi ha episodis de pluja intensa.
Segons precisa Auken, si les negociacions amb la Comissió Europea fructifiquen en la modificació de la normativa, això implicarà que ciutats com la capital catalana hauran de posar-se les piles per invertir en millores del sistema de recollida i tractament de les aigües residuals i les seves infraestructures per poder complir amb el reglament i obtenir “beneficis significatius” pel que fa a la salut pública i el medi ambient.
