La cotorra argentina o de pit gris (myiopsitta monachus) es va citar per primera vegada a la ciutat de Barcelona (i a Catalunya) l’any 1974, on va nidificar a les palmeres del jardí del cementiri del Poblenou. L’any 1991 es va produir una fuita d’exemplars acabats d’arribar al port de Barcelona, que va aportar nous individus a les colònies ja existents. El 1992 es van censar 246 nius, i el 1996 el departament de Zoonosi va comptabilitzar 800 individus. A partir llavors la població ha anat creixent exponencialment i, actualment, a Barcelona hi ha uns 6.500 exemplars d’aquesta mena de cotorra, que representen un 98% de la població de tot Catalunya.
La cotorra de pit gris és la que integra més la dinàmica de la ciutat de Barcelona, però també hi ha la cotorra de Kramer (Psittacula Frameri). Una dada molt clara: la població de la cotorra de pit gris és cinc cops més que la de kramer.
Una paleta àmplia de colors
La cotorra de pit gris té una longitud d’entre 28 i 31 centímetres i un pes d’entre120 i 140 grams. És de color verd brillant, però la gorja, el front i el pit els té gris clar. El ventre és verd pàl·lid i les ales, tenyides de blau. La cua, verda, és llarga i punxeguda, el bec és marró clar. L’iris dels ulls el té fosc i les potes, grisenques. Els individus joves es distingeixen perquè tenen el front de color gris verdós.
Vida en ‘comuna’
La seva intel·ligència i el seu caràcter social fa que acostumin a construir nius uns a prop dels altres, formant grans colònies, de manera que es poden arribar a trobar uns deu nius en un mateix arbre o palmera, i en un mateix niu comunal hi poden haver entre 4 i 5 parelles. Fa una posta anual, tot i que poden arribar a fer dues postes en condicions favorables, i hi ha exemplars que poden arribar els 20 anys de vida.
Tot i ser una espècie granívora, la seva font d’aliment és molt variada: menja larves, insectes, pa, flors com la de la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia), i una gran varietat de fruits, entre els quals destaca els de mèlia (Melia azedarach).
Les palmeres més altes són el territori preferit de les cotorres de Barcelona per fer-hi el niu
Aquesta espècie es troba en moltes ciutats de la península, com Madrid, Màlaga i València, perquè a la ciutat hi troba un microclima afavoridor: disposa d’aigua i aliment i ocupa nínxols ecològics sense un depredador i regulador natural. A Barcelona troba una franja climàtica que coincideix amb la de les seves àrees d’origen.
Primer colonitza els arbres dels parcs urbans i seguidament, l’arbrat públic. I tendeix a nidificar en unes espècies d’arbre determinades: en el cas de Barcelona, a la palmera canària (Phoenix canariensis), i sempre primer en aquelles de més alçada i, una vegada ocupades, a les més baixes.
És una espècie considerada induïda perquè ha arribat a Barcelona per l’activitat humana, escapada o alliberada, és exòtica i invasora, procedent d’altres hàbitats, concretament d’Amèrica del sud (centre i nord de l’Argentina, l’Uruguai, el Paraguai, centre i sud de Bolívia i sud del Brasil), i arriba a desplaçar les espècies autòctones que viuen en el mateix hàbitat, com el pardal i la merla.
Sorollosa i perniciosa: els riscos per als humans
És una espècie perniciosa, té un impacte negatiu sobre el benestar humà, a Barcelona es troba en forma de plaga, i quan hi ha una colònia important pot produir un impacte sonor desagradable. És una espècie que també pot ocasionar danys als parcs i jardins perquè trenca els brots de la vegetació. El mateix passa en l’agricultura, com ara a les hortes del Baix Llobregat, on afecta negativament els cultius dels tomàquets, moresc, caqui, i pera. Fins i tot, pot causar insalubritat perquè, amb perill per a la salut humana, ja que actua com a vector patògens, i pot contribuir a desenvolupar pneumonitis, una afectació pulmonar produïda per petites partícules de les plomes o pells.
Els mètodes de control es basen en actuar sobre els nius en època de poda i en els que tenen risc de descavalcar-se pel seu pes i volum i poden caure damunt les persones que passen per sota els arbres. En el cas de la presència dels ous i/o polls en els nius, entre l’abril i l’octubre, aquests seran transportats al centre de recuperació de Torreferrussa. Quan el niu està buit ja es pot realitzar la poda.
