Canvi d’estratègia per erradicar la sobrepoblació de coloms a Barcelona

L’augment de coloms a Barcelona suposa un mal de cap per al servei de Benestar Animal de l’Ajuntament. Segons el darrer cens elaborat pel consistori, el nombre de coloms ascendeix als prop de 100.000 exemplars, la qual cosa vol dir que hi ha entre 1.300 i 1.700 coloms per cada quilòmetre quadrat. Tot plegat genera un alt volum de queixes –més de 1.500 per canals oficials, segons les últimes dades distribuïdes– i suposa un risc per a la salut pública. Fins ara, gran part dels esforços se centraven en el control de la fertilitat de les colònies de coloms, una mesura que l’Ajuntament encara defensa, però que els experts asseguren que és “ineficaç”. Sigui com sigui, i davant l’alt nombre d’alimentadors –uns 350– l’Ajuntament ha fet un petit gir buscant altres mesures que eliminin la sobrepoblació.

Et pot interessar

Per què a Zona Franca i Collserola hi ha menys coloms?

Els experts asseguren que el colom és una espècie difícil de domar, ja que compta amb tots els elements de cara per redimensionar-se. El cap de recerca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Joan Carles Senar, explica al TOT Barcelona que els coloms “no tenen factors limitants, crien a tots els forats” i, per si això no fos suficient, ho fan “durant tot l’any”, sobretot als països amb millor temps, com és el cas dels que formen l’arc mediterrani. El colom roquer, per exemple, una de les espècies predominants a Barcelona, amb només 6 mesos de vida ja és fèrtil i pot fer postes des del mes de març fins a l’octubre.

L’altre aspecte remarcable és que els coloms “no tenen gaires depredadors”. Senar apunta només a algunes gavines o els falcons. En tot cas, l’expert remarca que no hi ha suficients espècies com aquestes sobrevolant Barcelona, amb la qual cosa no se senten amenaçats. “L’ecosistema urbà no està equilibrat, no s’equilibra de forma natural. El que està passant a Barcelona és que els coloms estan creixent molt més del que haurien de créixer, en part per aquest desequilibri”, conclou Senar, que recorda els principals problemes que generen els coloms: excrements molt corrosius que fan malbé mobiliari urbà, augment de la brutícia, esclat de malalties entre ells o un augment del nombre de paràsits.

Primeres mesures: aus rapinyaires i conscienciació

Darrerament, de fet, l’Ajuntament ha iniciat una prova pilot als voltants del Camp Nou amb aus rapinyaires per eliminar nous assentaments. Els coloms són animals que es mouen poc i que, un cop estan instal·lats, fan molta vida en una mateixa zona. Amb aquesta estratègia de falconeria, doncs, pionera a Barcelona, per cert, el consistori intentarà erradicar els espais on els animals troben menjar, confort i poden criar-hi. En una primera fase, els falcons volaran de forma contínua, fent créixer el temor dels coloms. Limitar, reduir i eliminar aquelles estructures que faciliten el repòs dels coloms o la nidificació, aquesta és la primera de les tres grans estratègies que té en marxa l’Ajuntament en aquests moments.

La segona estratègia, que centra gran part dels esforços, consisteix a “reduir o eliminar l’aliment antropogènic”. És a dir, aconseguir que les persones no alimentin els coloms. Els experts asseguren que aquest és un dels problemes més latents a les grans ciutats. Segons Joan Carles Senar, combatre els alimentadors és “clau” en la lluita contra la sobrepoblació, però alerta de la dificultat de l’operació. Molts d’ells són persones grans que combaten la seva solitud donant-los menjar i molts altres són turistes, que fan visites llampec i estan poc identificats amb el benestar general de la ciutat.

Fonts municipals consultades per aquest diari mantenen que s’està fent una segona prova pilot, que per variar emmarquen en el Pla Endreça, que treballa amb les persones que alimenten coloms. Un projecte de “conscienciació” que s’ha començat a fer en 7 punts de la ciutat on l’Ajuntament ha identificat persones que donen més de 2 kg de menjar al dia. “Els resultats que s’obtinguin permetran configurar una estratègia de ciutat pel que fa als alimentadors, que sovint tenen associats altres complexitats que requereixen una actuació transversal”, apunten des de l’Ajuntament. Paral·lelament, el consistori remarca que també treballa amb el que considera alimentadors actius (persones que comparteixen part del seu menjar o deixen caure molles) i alimentadors passius (persones que abandonen menjar per endur al carrer, majoritàriament turistes). El projecte s’està fent de forma conjunta amb el Servei de Gestió de Conflictes.

L’esterilització, una mesura que no acaba de convèncer

La tercera via per aturar la sobrepoblació de coloms és l’ús de la nicarbanzina, un pinso anticonceptiu que l’Ajuntament va començar a distribuir per la ciutat l’any 2017. En cinc anys, el consistori va habilitar dispensadors d’aquest pinso a 36 punts de la ciutat. Des de l’executiu puntualitzen al TOT, però, que la nicrbanzina es va deixar de distribuir el 2023 “perquè les actuacions s’han centrat en zones amb incidències i/o amb alimentadors”. Aquest fet, asseguren, no vol dir que l’Ajuntament no cregui en aquest tractament, és més, la valoració que en fan és “molt positiva” i la idea és tornar-lo a posar en marxa pròximament. “S’aconsegueix reduir el nombre d’individus de la colònia tractada, però s’ha d’abordar la interferència que generen els alimentadors”, argumenten des del consistori.  

Els experts, en canvi, dubten que aquests tractaments tinguin resultats positius. En un article publicat a la revista de recerca internacional Pest Managment Science 2020, els científics Joan Carles Senar, Helena Navalpotro, Jordi Pascual i Tomàs Montalvo exposaven el següent: “Després d’un any de tractament, l’anàlisi de les dades obtingudes conclou que la població de coloms en els cercles experimentals no hi havia variat i que aquesta s’havia comportat exactament igual als cercles situats tant a 200 m com a més de 500 m dels dispensadors, cosa que ve a demostrar que la nicarbazina no va tenir cap efecte sobre la mida de la població de coloms. Per la seva banda, en aquells cercles on s’hi havia subministrat placebo, la població va arribar a augmentar en un 10%, un increment que entra dins del previst tenint compte aquest subministrament regular d’aliment”.

En conversa amb el TOT Barcelona, Senar és taxatiu. “No serveixen absolutament per a res”, diu sobre els anticonceptius. “Perquè mengin aquest producte es posa una espècia de silicona que no agrada als coloms, llavors no es prenen les dosis totals que s’han de prendre. D’altra banda, la dosi es distribueix principalment al matí, moment en què mengen els mascles, sobretot. Se l’haurien de prendre les femelles”, apunta. Senar conclou que el que falla és “la manera en què s’aplica” el tractament i insisteix que les mesures que combaten els alimentadors s’han demostrat “més efectives”. Concretament, cita una prova que s’ha fet a Sant Andreu, amb informadors i una certa pressió de la Guàrdia Urbana, que va aconseguir reduir la població de coloms en un 40%. Aquesta és, per a l’expert, la millor i gairebé única opció: “És una cursa de fons, però s’ha de fer, perquè, a més, per als coloms tampoc és bo augmentar artificialment la seva densitat”.