L’Ajuntament de Barcelona proposa una modificació de la legislació per millorar la lluita contra els lladres multireincidents. La iniciativa sorgeix de les conclusions de la comissió d’estudi per afrontar la multireincidència delictiva, que ha aprovat un document amb aportacions de tots els partits del consistori menys Vox i els Comuns. El document lamenta l’augment de les detencions de persones que cometen fets delictius -principalment furts i robatoris amb violència- amb reiteració, si bé “la bona tasca policial no es tradueix en un descens del fenomen”. En aquest sentit, l’informe apunta a deficiències en la darrera reforma del Codi Penal, així com en la Llei d’Enjudiciament Criminal. La comissió apunta a diverses qüestions, com ara la curta vigència de la versió més recent del Codi, que en dificulta una aplicació completa; la manca de recursos humans dedicats a la planta judicial o l’especificitat dels furts de telèfons mòbils com a tipus penal, fet que “dificulta lluitar” de forma eficient contra la reincidència. També apunta que la manca d’homogeneïtat legislativa afavoreix la presència de lladres multireincidents als països amb normes més garantistes, on la penalitat és menor.
Després del posicionament de la comissió, el seu president Jordi Martí, regidor del grup TriasxBCN, ha celebrat el que considera un “pas endavant important”. Per al representant, la situació de la multireincidència a Barcelona està entre les més greus de l’Estat, i el seu grup “no es conforma” amb aquest context. Una conjuntura que atribueix a “l’actitud de comprensió i poc proactiva” dels darrers governs municipals de Jaume Collboni i Ada Colau per “enfrontar” aquest problema social. Aquesta permissivitat, continua, hauria generat un “efecte crida” i una “sensació d’impunitat” entre els perpetradors. Més enllà de l’aproximació política, Martí s’ha referit a l’alta afluència de turistes de la ciutat com un dels factors que afavoreixen la reincidència. Amb tot, subratlla l'”obligació política i moral” de la ciutat i el consistori de reclamar els canvis legals necessaris, malgrat que les competències municipals en l’àmbit siguin limitades.
Val a dir que, a la sortida de la comissió, s’han generat tensions entre els partits: el regidor dels comuns Marc Serra ha considerat que les conclusions semblen “ja escrites des del principi”; mentre que el Partit Popular s’ha qüestionat per què altres ciutats no tenen els nivells de reincidència de Barcelona malgrat que la legislació sigui la mateixa. ERC, per la seva banda, ha considerat un “fracàs” la comissió, atès que ha fet propostes “contra l’opinió majoritària dels experts”, com ara les modificacions del Codi Penal.
Grans canvis
El document recull diverses modificacions legislatives dirigides a millorar la cobertura del Codi Penal respecte de la multireincidència, així com lleis que afecten la judicatura, com la d’Enjudiciament Criminal o la de Demarcació i Planta Judicial. En concret, el document proposa instar els grups parlamentaris a modificar diversos articles amb l’objectiu de “corregir els dèficits” detectats a la modificació del 2022; afegint-hi a més una pena de presó d’1 a 3 anys per al robatori de dispositius tecnològics. També es proposa incloure la reincidència com a circumstància agreujant a un delicte, així com un canvi a l’article 66.2 per millorar la discrecionalitat judicial per tractar casos de delictes lleus. El text recull també la necessitat d’incrementar els recursos de la judicatura, mitjançant un augment del nombre de jutjats, jutjats de guàrdia, jutges de reforç i jutjats d’executòries; així com una ampliació dels recursos “Humans i materials” existents.
Més enllà de les qüestions legislatives, les conclusions de la comissió aporten una visió social de la qüestió, tot reclamant el desplegament de mesures alternatives per a aquelles persones que, puntualment, cometen actes delictius a causa d’una situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, recullen la incorporació de treballadors socials als jutjats. També recullen un millor acompanyament als professionals de les presons perquè el sistema vagi dirigit a la reinserció, fet que requereix, tal com abans, més recursos humans i materials. Contemplen, a més, un acompanyament a la família de la persona reclusa amb l’objectiu d’evitar que s’agreugi una possible situació de precarietat preexistent. Finalment, apunten a una col·laboració amb els veïns per reduir l’impacte econòmic dels delictes.
