A l’estat espanyol, gairebé un 40% de les dones amb fills pateixen pèrdua de temps, és a dir, menys de dues hores diàries de lleure, de manera que avançar cap al dret al temps lliure com a dret inherent a tot ciutadà en termes de salut. És una del es conclusions de la novena edició de la Time Use Week, la trobada mundial en polítiques del temps, ha reunit a Barcelona més de 150 ponents i participants de diferents universitats, institucions i empreses amb la finalitat de reflexionar sobre si el dret al temps ha de ser un dret del segle XXI i les desigualtats que genera.
Durant la jornada, organitzada per la Barcelona Time Use Initiative (BTUI), el consistori barceloní, la Generalitat, la Diputació i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el secretari d’Estat de treball i economia social, Joaquín Pérez Rey, va admetre que l’aprovació de la llei dels usos del temps i racionalització horària és un dels reptes pendents més rellevants del final de legislatura. La normativa hauria de garantir horaris més igualitaris, productius i sostenibles per tal d’equilibrar treball remunerat, oci i descans. Es traslladarà a la Comissió Europea un pla per implementar horaris naturals i permanents a la Unió Europea que permeti eliminar el canvi d’hora estacional d’estiu a hivern, situant cada país a l’ús horari que li pertoca (l’Estat s’ubicaria a l’actual horari de Canàries, Portugal o Londres).
Accions amb ciutats sud-americanes i a tot Catalunya
A més, en qualitat de capital mundial de les polítiques del temps de 2022, Barcelona ha exercit d’amfitriona de l’Assemblea General de la Xarxa de Municipis i Regions per les polítiques del temps a la qual s’hi han sumat diverses ciutats llatinoamericanes com ara Buenos Aires i Bogotà. En el pla d’acció de 2023 es preveu afrontar les polítiques del temps a les ciutats durant la nit -ja hi treballen ciutats franceses i italianes- i enfortir tant la participació com la democràcia.
Finalment, els debats sobre aquesta qüestió s’han estès a tot el territori català i de fet la Generalitat ha presentat la Xarxa Catalana pel Dret al Temps amb l’objectiu de compartir coneixement entre els agents implicats en fer realitat el dret al temps: socials, empreses, centres d’investigació i municipis.
A Barcelona hi ha vigent el Pacte del Temps, iniciativa municipal dinamitzada per la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps que parteix d’una proposta pionera a escala europea de 2014. És un acord de ciutat que promou la realització de diverses actuacions perquè les persones visquin i s’organitzin els temps de la vida quotidiana d’acord amb les seves necessitats i en un marc col·lectiu de convivència. Vol impulsar en les organitzacions una nova cultura del temps i promoure una concepció efectiva de l’organització del temps com un dret de ciutadania en els àmbits de salut, educació, cures, participació, treball, serveis a la ciutadania i sostenibilitat.
Barcelona com a ciutat pionera a Europa d’ençà 24 anys
La importància sobre el temps s’ha internacionalitzat atès que les problemàtiques entre països són comunes per bé que s’han d’adaptar atenent circumstàncies com ara l’entorn -urbà o rural- o l’àmbit laboral perquè evidentment hi ha treballadors que no poden defugir l’horari nocturn (bombers, metges, policies…). “S’han de reconduir horaris de transport públic i de l’escola, que haurien d’anar lligats als laborals dels pares perquè sinó és una bogeria”, assenyala Josefina Altés, vicepresidenta de l’Associació Iberoamericana de Bancs dels Temps. Aquesta barcelonina també recorda que un mal ús del temps afecta fins i tot la vessant laboral pel contrast entre la gent en atur i els qui treballen massa.
La iniciativa del Banc del Temps engega el 1998 a Barcelona -pionera a tot l’estat i també al vell continent- de manera conjunta amb Itàlia i Portugal i emmirallant-se en els grups d’ajuda mútua de les dones italianes, que era una mena d’experiència prèvia d’intercanvi no regulat. D’ençà 24 anys l’essència s’ha mantingut: un projecte intergeneracional d’inclusió social gratuït i, alhora, un punt de trobada d’intercanvi d’ajuda o aficions.
Una metodologia molt assequible
El funcionament és d’allò més senzill: l’equip gestor del banc del temps acostuma a fer una entrevista prèvia a algú que hi està interessat i, en cas de donar-li el vistiplau, ja es pot donar d’alta a la plataforma TimeOverflow en la qual indica quins serveis pot oferir, quins altres voldria rebre i la seva disponibilitat horària. A cada usuari se li obre una espècie de compte corrent on deixa constància de les hores invertides i les rebudes: es cobra en hores.
Els serveis poden ser des dels més bàsics, com ara canviar una bombeta o les cordes de l’estenedor o instal·lar un prestatge, però també ensenyar idiomes, guitarra, nocions d’informàtica, acompanyament per anar al cine o portar la compra a casa, servei que va resultar cabdal en temps de confinament per a la gent gran. Marta Compte, usuària del Banc de Temps de Gràcia, organitza sortides fotogràfiques i culturals i, a canvi, demana converses en italià o cangurs. “És una bona experiència i m’ha servit per fer nous amics”, assenyala.
També hi ha espai per a psicòlegs que fan tallers d’autoestima per a dones i perquè, per exemple, dos usuaris que viuen sols comparteixin la compra d’un segon producte rebaixat, atès que si fos per autoconsum segurament els caducaria. Maria Nikolopoulou, gestora i usuària del Banc de Temps de Sants i presidenta de l’Associació per al desenvolupament dels Bancs de Temps, l’utilitza d’ençà una dècada. En aquests deu anys ha revelat secrets de la cuina grega i ajudat a fluir vocabulari en anglès a canvi de transport en cotxe i roba arreglada. “Coneixes gent que viu a prop teu i hi construeixes una amistat: un món de possibilitats”.
Els bancs del temps actius a la capital catalana
Altés, que ha anat a diferents ciutats espanyoles per fer-hi formació o ajudar a obrir nous bancs (Màlaga, Sevilla, Almeria, Rivas Vacíamadrid, els de Navarra i Galícia…), comenta que en determinats casos és un projecte gestionat pel propi ajuntament (Barakaldo, Sevilla o Valladolid), que obre un banc del temps a través dels serveis socials o de l’àrea d’immigració i amb personal contractat. N’hi ha a 40 països d’arreu del món incloent Japó i Nova Zelanda mentre que, del centenar existents a l’estat espanyol que Nikolopoulou calcula -amb unes 10.000 persones apuntades- gairebé la meitat es troben a Catalunya.
A Barcelona en funcionen un grapat: el de Bon Pastor, que ha celebrat els vint anys, el de Gràcia -els usuaris es reuneixen cada últim dimarts de cada mes a Lluïsos, que els cedeix lloc i material-, el de Trinitat Vella, Sagrada Família, Sant Andreu, Fort Pienc -durant la pandèmia va facilitar molta informació sobre el virus i va trucar gent gran per combatre la soledat-, Sarrià, Sants i Sant Martí. Autogestionats i sense ajuts econòmics de cap administració. Es pot ser usuari de diferents bancs alhora. El de la Barceloneta ha anat tancant i reobrint mentre que al Poble Sec tenen el Trocasec, on es fa intercanvi i funcions de banc del temps. En aquest sentit, els grups d’intercanvi entre veïns no es consideren bancs del temps. El relleu dels equips de gestió i la necessitat d’aprofundir en la barreja d’usuaris per edat es configuren com les assignatures pendents.
La iniciativa es trasllada a les escoles
Una altra vessant del projecte és l’educativa, amb intercanvis de coneixement entre companys de classe. Lourdes Alocén, professora de l’escola Víctor Català a Nou Barris, detalla que el Banc del Temps s’aplica al centre des del curs 2015-16. La pandèmia ho va interrompre però aquest novembre l’ha reprès a tercer i quart de primària amb un model molt pautat, que es basa en quatre sessions: la primera, un sociograma perquè els nens coneguin tots els companys; en la segona es fan preguntes que els permeten adonar-se de la importància del coneixement compartit; en la tercera cada nen parla de les habilitats que té i pot compartir i les que li interessaria saber i, finalment, es realitzen les “ofertes” definitives.
Abans de l’intercanvi, s’omple un full de contracte d’ajuda mútua en què els nens es comprometen a dur-lo a terme. L’activitat s’emmarca dins de la tutoria, amb una dedicació setmanal d’una hora i mitja. “Ajuda molt en quant a relacions, millora l’autoestima i l’aprenentatge”, apunta.
El model es basa en la ‘Guia didàctica del banc del temps escolar’ (2012), escrita conjuntament per Xavi Cacho i Montse Pujol. Cacho, educador social i pedagog, afegeix que també es practica a l’escola Sant Felip Neri (primària i secundària). De fet, cada centre n’agafa una base mínima com a essència i llavors l’adapta a les seves necessitats. Tot plegat va néixer arran d’una situació d’assetjament escolar i es va concebre per facilitar una interacció positiva a secundària, on sovint conflueixen nens i nenes de diferents centres. “Es tracta que ningú se senti desplaçat i tothom se senti important”.
La intenció és crear grup i posar en valor l’habilitat d’alguns nens que potser no excel·leixen en termes acadèmics però sí són capaços de transmetre coneixement útil d’altres àmbits. Cacho està convençut que aquest sentiment de pertinença hauria de frenar els episodis d’assetjament. De rebot, es va adonar que el Banc del Temps escolar també millora les habilitats comunicatives i lingüístiques de l’alumnat.
“Es van creant afinitats i és com qualsevol altre associació cultural però té un valor afegit i és que només parlem d’hores, cosa que ens fa iguals a tots sense cap distinció social, econòmica o d’edat. I és de franc. És un sumar més”, rebla Altés.
