L’Informe d’indicadors de salut, elaborat per la Diputació de Barcelona, ha recollit dades dels municipis amb més de 10.000 habitants a la demarcació de Barcelona. En el període 2019-2020 es van donar un total de 5.057 casos nous d’infeccions de transmissió sexual. La ITS que més ha augmentat és la clamídia, que ha augmentat un 49% respecte al període 2017-2018, durant l’any 2020 es van produir 3.005 casos d’aquesta infecció, uns números que representen que hi hagi 108,1 casos per cada 100.000 habitants.
La segona infecció més recurrent ha estat la gonocòccia que ha crescut un 33%, amb 50,8 casos per cada 100.000 habitants. Una dada preocupant per las més joves és que la meitat d’aquestes ITS s’han diagnosticat en menors de 25 anys.
Un de cada quatre embarassos van acabar amb un avortament.
El 25% de les dones que es van quedar embarassades van recórrer a una interrupció voluntària de l’embaràs, de fet, una de cada tres ja havia interromput l’embaràs anteriorment i la meitat eren menors de 30 anys. El fet de tornar a realitzar una IVE pot influir en futurs embarassos, com ara prematuritat o altres complicacions.
D’aquest 25% de dones que es van quedar embarassades, i la taxa d’embaràs més alta la trobem entre les dones estrangeres, concretament en les que tenen entre 20 i 24 anys.
Ajudes des de la Diputació de Barcelona
El Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona ofereix als diversos ajuntaments suport econòmic per promoure estils de vida saludables, i no només això, l’administració també posa a disposició dels ajuntaments diversos tallers i xerrades d’educació per a la salut, centrada sobretot en la sexual. De fet, l’any 2022 es van fer un total de 354 tallers d’educació afectiva i sexual amb 7.543 assistents.
Gemma Tarafa, diputada de Salut Pública de la Diputació de Barcelona i regidora a l’Ajuntament de Barcelona ha estat qui ha presentat l’informe i ha volgut posar emfasi en els diversos factors externs que afecten la salut dels barcelonins: “Només el 20 % del nostre estat de salut depèn del sistema sanitari; el 80 % restant depèn d’on i com vivim, on i com treballem… el codi postal és més important que el codi genètic”.
