Són dos quarts d’una i els voluntaris paren taula, ajunten quatre tanques municipals per endreçar la cua, i a la cuina s’ultimen els preparatius. Són una vintena de persones, entre treballadores i veïns, que preparen el menjador solidari Gregal per acollir unes 300 persones al cor de la rambla de Prim. El menú d’avui ofereix diferents plats i els usuaris poden escollir entre llenties, mongetes o pollastre. De postres hi ha mandarina i per a qui vulgui un afegit, un croissant. Diuen les coordinadores del projecte que per a molts d’ells és “l’únic àpat del dia” i que els darrers anys han hagut de reduir el nombre d’usuaris que poden acollir, una mesura que han pres a contracor, però necessària per poder “cuidar” els drets laborals de qui hi treballa. Una de les set treballadores que hi ha, a la cuina, és la Merche. És, juntament amb la seva germana, la fundadora del menjador, instal·lat inicialment als locals de l’Ateneu Llibertari del Besòs.
Tant la Merche com la seva germana eren usuàries de l’Ateneu, com també ho era la seva mare als anys vuitanta. “Allà t’ensenyaven el més elemental, com posar un endoll, per exemple”, rememora anys més tard en conversa amb el TOT Barcelona. És imprescindible entendre què era l’Ateneu Llibertari per saber què és ara Gregal. “Jo estava a l’atur i la meva germana va deixar la seva feina. Al barri hi havia una colònia d’africans molt gran i un dia, passejant, vaig veure que un d’ells obria una paperera… com pot ser! Si jo allà llenço la caca del gos! Vam decidir fer un tomb i veure què passava, i ja vam sospitar que alguna cosa es movia a les fàbriques antigues. Vam buscar a Internet l’índex de pobresa que hi havia al barri i vam decidir fer tàpers. El Gil [president de l’Ateneu] ens va dir que de fer-ho a casa res de res, que creéssim el menjador a l’Ateneu. I així vam començar. Només el primer dia ja teníem 50 persones“, explica la Merche, que veu amb il·lusió com el projecte creix i s’estabilitza al seu barri.
Els primers anys no van ser fàcils. A totes dues germanes se les acabava l’atur i ningú responia a les seves peticions. “Vam fer soroll, perquè l’Ajuntament sabés que estem aquí, que necessitàvem ajuda”, comenta. “Sense ser optimistes. És més, pensàvem que si entraven i veien les instal·lacions ens ho clausurarien”, afegeix. Una visita exprés d’Ada Colau l’any 2016, en aquells inicis com a alcaldessa, va aplanar el camí, diu la Merche, que anys més tard comanda la cuina juntament amb la seva germana i quatre treballadores més. El projecte ara forma part del Pla de Barris, té un equip que s’hi dedica professionalment i contacte amb el Bac d’Aliments i el Rotary de la Caixa, que els proporciona cent àpats diaris en col·laboració amb els hotels de la zona. Queda lluny l’època en què la Merche passejava pel barri “amb un carretó del Carrefour” demanant menjar als veïns.
Objectiu: fer reviure l’Ateneu
El menjador s’ha convertit en el projecte comunitari més sòlid del barri i rep 16 persones noves cada dia. Només un 40% són del Besòs, segons els seus càlculs. Estan plens i les noves visites es deriven a altres espais, encara que l’Araceli –la treballadora social– els ajuda a trobar els departaments municipals adequats. Tot i això, des del Gregal mantenen que no deixen “ningú sense plat”. “No donem l’abast, però no deixem ningú sense menjar. Nosaltres oferim un plat, però exigim que tu facis l’esforç de moure’t, amb la nostra ajuda. I mentre estàs en llista d’espera dels serveis municipals, aquí tindràs un lloc”, explica la Carolina, coordinadora del projecte.
De l’antic Ateneu, doncs, s’ha passat al menjador solidari, però les impulsores del projecte no obliden el seu llegat. Ja es veu a l’entrada, amb les paraules Llibertat, Feminisme i Antifeixisme –els valors de l’Ateneu– liderant la façana. I a l’esquerra, un mural fet pel famós grafiter Roc Black Bloc reafirma els valors del projecte, amb la imatge d’uns veïns revoltats sota el lema ‘Gregal, un vent que segueix bufant’. L’Araceli i la Carolina comanden ara la nau. Totes dues van néixer al barri i totes dues són treballadores socials. Asseguren tenir molta feina, però mantenen intacte la il·lusió per un projecte que s’expandeix. La cooperativa va consolidar el menjador solidari el març de 2022, estrenant unes instal·lacions completament renovades i millor equipades. Ara, volen fer encara un pas més i recuperar la idea de l’Ateneu.
L’objectiu és recuperar els tallers i dotar el barri d’un espai comunitari, però el projecte encara és verd. Abans de res cal reformar els locals antics i la cooperativa calcula que serà imposable tenir-ho tot enllestit abans del 2026. Ara bé, la idea hi és. “Tenim diferents objectius, volem recuperar el llegat i la idiosincràsia de l’Ateneu i també dotar el barri de més espais. El que està clar és que un barri sense opcions és un barri mort”, diu la Carolina, que enguany s’ha marcat com a objectiu elaborar les línies mestres del projecte; com s’organitzarà, el finançament i els recursos que són necessaris.
Recuperar l’esperit comunitari del Besòs
Des del Gregal matisen que el barri sí que disposa de suficients recursos, però que la majora són de titularitat municipal. Per tant, creuen més que necessari que l’esperit comunitari del Besòs revifi des de les entranyes de les mateixes entitats. L’activista veïnal i ara president de l’Associació de Veïns del Besòs, Francisco Abad, confirma que el barri “ha perdut molt” d’aquest esperit comunitari. Hi ha hagut èpoques, diu, de sobreexcitació veïnal, que “es protestava per tot”. Per a Abad, aquest fet podria haver influït, curiosament, en la mort comunitària del barri. Ara bé, també cal sumar els canvis demogràfics que hi ha hagut. “Tot influeix, hi ha varietat cultural i moltes comunitats diferents. És cert que hi ha comunitats que són molt tancades i només interactuen entre ells”, explica el veí, que celebra “totes les alternatives que millorin qualitat de veïns”, en referència al nou projecte del Gregal. “Estem allà i els ajudarem”, confirma.
La Merche, una de les persones que va engegar tot això, també s’apunta al carro perquè “no cal que ho fem tot com ells volen”. Fa referència als nombrosos recursos municipals, comandats per l’Ajuntament, que hi ha al Besòs. Alguns, diu, sense sentit. “Ara diuen que volen crear una nova biblioteca a prop de la zona del Fòrum [als antics cinemes Pere IV], però a dos passen en tenim una, per què no poden venir fins aquí”, critica. “Falten sales de música, d’estada, sales per als joves, sobretot”, diu la cuinera del Gregal. També creu que un nou centre de formació pot ajudar a aquells que no tenen recursos. “Abans ens ensenyaven a col·locar endolls, ara caldrà ensenyar a enviar un correu”, apunta. Encara en queda molt, i encara cal dibuixar-ho tot bé, però l’esperit de l’Ateneu Llibertari torna a deambular pel Besòs.
