Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Les associacions veïnals clàssiques s’obren als nous moviments de barri

Començaven els anys 70 i la dictadura seguia a ple rendiment. En aquest context naixien les associacions de veïns, que es van començar a agrupar per aconseguir condicions dignes de vida. Algunes, fins i tot, de manera il·legal o amb traves burocràtiques per tot arreu. Ara, més de 50 anys després, el moviment veïnal és radicalment diferent. Les associacions clàssiques ja no estan soles en la lluita, comparteixen espai amb altres col·lectius, comandats la majoria per gent jove, que tenen objectius semblants però maneres de fer diferents.

A l’aparició d’aquests nous grups, cal sumar-li un problema de renovació generacional que pateixen gairebé totes les associacions de veïns. Conscients d’aquesta problemàtica, en l’últim editorial de la revista Carrer, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) demanava als seus associats “generar confluències amb persones i moviments que treballen als nostres barri i no estan integrades a l’associació”. El vicepresident de la FAVB, Albert Recio, també defensa aquesta idea en una conversa amb el TOT Barcelona. Assegura que “hi ha una certa dispersió en alguns barris”, i que això els obliga “a repensar el model“.

Les associacions noten la manca de relleu generacional

Les dades corroboren les sensacions que hi ha dins del moviment veïnal. Una enquesta de la revista Carrer publicada aquest any xifra en 103 el total d’associacions federades a la FAVB. I les xifres no poden ser més concloents: més de la meitat de les entitats tenen menys de 200 socis i només 5 superen els 600, o el que és el mateix, un 4,8% del total. Amb aquestes xifres a la mà, Recio, que nega que la situació sigui crítica, reconeix que “hi ha un perill greu” de desaparició.

Només hi ha un 33,7% de presidentes en front del 66,3% de presidents / Favb

Tot i aquestes xifres, encara hi ha 28.863 persones que escullen les associacions veïnals més clàssiques (AVV) per lluitar pels seus barris. El problema, però, és que la mitjana d’edat és força elevada i cada cop costa més el relleu generacional. I d’aquesta qüestió se n’escapen molt pocs. Des de la FAVB asseguren que algunes associacions han aconseguit un canvi de junta, però certifiquen que hi ha moltes entitats en què costa molt fer la transició.

Hi ha una “ofensiva de l’administració”

Els implicats veuen moltes derivades que expliquen la manca de relleu generacional. Recio, per exemple, mira enrere i detalla que “durant la transició, al moviment veïnal no se’ns va donar l’estatus que tenen els sindicats o l’OCU”. Segons Recio, la por dels polítics a un “doble poder” no ha desaparegut. “Hi ha una ofensiva per part de l’administració per no facilitar el relleu generacional”, diu el representant veïnal, que culpa l’Ajuntament de “posar moltes traves”.

La Marta Avalló és la presidenta de l’Associació Amics del Passeig de Sant Joan —que és relativament nova— i també se suma a aquesta teoria, tot i que amb menys intensitat. “Hem de fer molts papers per demanar espais o subvencions”, lamenta la veïna de Gràcia Nova. En aquest sentit, diu que l’Ajuntament és “una mica pesat” i li demana que “agilitzi la burocràcia”. Jaume Artigas, president de l’Associació de la Dreta de l’Eixample, aporta una nova visió, ja que considera que “la gent té interès a implicar-se”, però que sigui “un treball de moltes hores, molt dur i feixuc” els desincentiva. Una hipòtesi que també secunden altres presidents.

AVV
Els veïns de l’AVV Dreta de l’Eixample debaten un informe que portaran al Consell de Barri / Cedida

Cal adaptar-se a l’aparició d’altres moviments

Mirant la trajectòria d’aquest moviment, lluny queden aquells anys 70 o 80 en què es van aconseguir grans fites. L’Andrés Naya, ja retirat de l’activisme veïnal, va viure amb intensitat aquests inicis. Naya recorda que tot i el mal moment que travessen algunes d’aquestes entitats, quan un veí té problemes “acudeix a l’associació de veïns del barri” i aquest fet encara les fa “fonamentals”. Tot i això, creu que l’aparició dels nous moviments canvia el tauler de joc.

El barri de la Dreta de l’Eixample n’és un exemple. Recentment han aparegut col·lectius com Eixample Respira o altres centrats en el dret a l’habitatge. Artigas creu que l’aparició d’aquestes noves entitats és positiva, tot i que prefereix esperar i veure “quina trajectòria agafaran”. Igualment, sembla que tot s’encamina cap a la unió de forces: “Nosaltres vam ajudar a crear el Casal Jove”, diu Artigas a tall d’exemple.

Quin és el nou paper de les associacions veïnals?

Un dels barris més paradigmàtics d’aquesta nova etapa de la lluita veïnal és el de la Vila de Gràcia. Fa anys que aquests nous col·lectius són presents i conviuen amb l’associació de veïns tradicional. L’Aleix Ripol va entrar a la junta de l’AVV fa una dècada amb l’objectiu de modernitzar-la. Ara, una de les claus de l’entitat és el treball conjunt amb la resta: “Hi ha col·lectius que no tenen estatuts i ens demanen espais, perquè som l’associació formal”, posa com a exemple.

La idea de Ripol i la seva junta, però, no és fer de gestors dels col·lectius del barri i per això conclou que “el que et dona credibilitat és fer activitats”. Aquesta mateixa idea és, en part, la que ha fet revifar el moviment veïnal del Passeig de Sant Joan. “Ara fem moltes activitats i això ha despertat el sentiment de barri”, diu la presidenta. I a l’altra banda, Artigas afegeix que “el més important és sostenir una estructura”.

Els veïns de la Favb debaten postures a l’assemblea / J.L.

Lluitar de manera organitzada

Les associacions de veïns estan lluny del seu moment més àlgid. Però saben què han de fer. En aquest sentit, l’Andrés Naya aconsella “practicar una política oberta a la resta d’entitats i parlar de tu amb la gent jove, que té altres objectius i maneres de treballar”. Així ho capta en Jordi Artigues, que assegura que “som positius i no competim”. I des de la Vila de Gràcia, Ripol suma una veu més a la causa: “El barri està implicat d’altres formes, però segueix havent molta militància i hem d’estar units”. Al final, és el que toca. Perquè tal com diu Naya, la veu de l’experiència, “ens vam organitzar perquè tots vivíem en un mateix territori i això és fonamental mantenir-ho”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa