El jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona ha desestimat la querella que vuit activistes barcelonines van presentar contra el policia espanyol que va utilitzar les relacions sexo-afectives amb les denunciants per infiltrar-se i espiar els moviments socials de la capital catalana. L’agent, que responia a les sigles D.H.P., es va infiltrar durant més de tres anys en diferents col·lectius de la ciutat de Barcelona, especialment a Sant Andreu. Les vuit afectades van presentar una querella pels delictes de tortura o contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets, entre altres.
Segons el jutge, les relacions van ser consentides, i que malgrat l’engany, no hi ha cap indici de delicte, fet pel qual ha arxivat una querella que arribarà a l’Audiència de Barcelona, ja que les acusacions recorreran l’arxivament de la querella.
Segons la interlocutòria del jutge, els delictes sexuals no van existir, ja que sempre hi va haver consentiment de les afectades. En el cas que les vuit activistes poguessin al·legar que van ser enganyades per mantenir aquestes relacions sexuals, segons la llei anterior a la del ‘només sí és sí’, les víctimes haurien de tenir entre 16 i 18 anys, però totes elles eren majors de 18 anys en el moment dels fets.
No hi va haver un abús d’autoritat
El jutge considera que en cap cas va haver-hi aquest suposat abús d’autoritat, ja que diu que no va existir aquesta situació i, per tant, no afectava el consentiment de les víctimes, a més, el jutge recorda que les denunciants van descriure el policia com un home que pretenia tenir relacions igualitàries, i que, precisament, no va fer servir la seva condició de policia per aconseguir establir relacions sexuals amb les afectades.
Quelcom que també argumenta per desestimar l’acusació dels delictes de tortures i contra la integritat moral, ja que el magistrat conclou que no van ser obligades a mantenir relacions amb el policia en contra de la seva voluntat i que ho van fer de forma voluntària perquè no sabien la professió de l’agent infiltrat. Argumenta que les querellants no van patir, cap vexació física o psíquica, tot i que ara se sentin enganyades, i que els retrets morals no poden ser enjudiciats.
Iridia i la CGT esperen que l’Audiència reobri el cas
Les acusacions esperen que l’Audiència de Barcelona, com en altres casos els donarà la raó respecte al deure que tenen d’investigar efectivament, i de forma reforçada, aquest tipus de casos en el marc de la prohibició de la tortura. Les advocades de les víctimes destaquen el greuge que suposaria que no s’investigui a fons aquest cas: “L’ús de les relacions sexoafectives com a mitjà per aconseguir informació i generant una profunda sensació de vexació, humiliació i dolor, no es pot passar per alt”.
