La funció arrenca només travessar la peculiar porta verda de fusta que dona a la confluència entre els carrers de Manso i Rocafort. La primera estança d’aquest local ubicat en ple districte de l’Eixample de Barcelona transporta de cop el visitant a la dècada dels anys setanta. Una paret plena de rellotges antics flanqueja una escala que dona a un petit altell i sota la qual hi ha una taula amb diferents estris de muntatge penjats al fons. La mirada s’atura, però, en una petita portalada de fusta amb cares gravades. Darrere aquesta entrada s’amaga un entramat d’escales que s’endinsen en la foscor d’una espècie de soterrani farcit de prestatgeries que conflueixen en un espai central i on s’apleguen objectes de tota mena en un característic caos endreçat.
Aquesta és la carta de presentació del magatzem de la companyia Artigau, una nissaga familiar que des de fa sis generacions es dedica al món de l’attrezzo i al lloguer de decorats per al cinema i el teatre. La seva feina és una verdadera obra d’artesania que remet a unes maneres de fer pròpies de temps pretèrits i que avui dia pràcticament s’han extingit. “Per poder sobreviure no pots funcionar pels mitjans habituals. T’has de basar en el que a tu t’agrada i això suposa remar en la direcció contrària al sector”, explica Jordi Artigau. Aquest home de 67 anys fa més de mig segle que recorre els passadissos laberíntics d’aquest soterrani a tocar de l’avinguda del Paral·lel, primer de la mà del seu pare i després com a responsable del negoci.
En aquest temps, Artigau ha vist com el sector ha patit grans canvis i com l’arribada de grans plataformes com Netflix i el desenvolupament dels efectes especials ha transformat un ofici que ja poc té a veure amb els inicis del negoci familiar durant la segona meitat del segle XIX. “Abans funcionàvem amb una agenda de contactes i a través del boca-orella. Tothom del mundillo sabia qui eres. Ara amb internet tens la capacitat d’arribar a molta més gent, però també s’ha perdut aquest punt d’experiència i professionalitat“, lamenta.
De tramoista del Liceu a proveïdor
El primer contacte d’aquesta nissaga familiar amb el món de les arts escèniques es remunta gairebé fins al 1860, quan la primera generació va adquirir unes espases metàl·liques i les va començar a llogar per a obres de teatre. “Tot comença amb l’avi del meu avi, que treballava de tramoista al Liceu. Ell va tenir la idea de comprar el material i bellugar-lo per les diferents sales de la ciutat. Tanmateix, el gran boom va arribar amb el meu besavi, que es va convertir en el proveïdor dels principals teatres de Barcelona gràcies a la gran quantitat de material recopilat durant les dues exposicions universals“, apunta Artigau, que encara conserva un taulell de comandes on es poden llegir els noms de molts dels escenaris ja desapareguts de la capital catalana.
L’èxit del negoci va portar la família a buscar un local on poder emmagatzemar tots els objectes recavats al llarg dels anys i professionalitzar la seva activitat. Després de dues experiències en petits establiments del districte de Ciutat Vella, la companyia va trobar a principis del segle XX l’espectacular local ubicat als baixos del número 1 del carrer de Manso, on primer s’hi van instal·lar de lloguer i unes instal·lacions que van acabar comprant anys més tard.
Un canvi d’època amb les llums
El recorregut pels estrets passadissos i l’entramat de prestatgeries que conformen aquest immens magatzem és ben bé com un viatge en el temps. Cada tram del soterrani té el seu sistema d’il·luminació particular i per no haver d’avançar a les palpentes és necessària l’ajuda d’una persona que conegui a la perfecció on estan ubicats els interruptors. Bicicletes, canelobres, quinqués, armes, rellotges, maletes, joguines, armadures i fins i tot el cap dissecat d’un os polar. Tot té cabuda en aquest petit univers que faria les delícies de tot cinèfil i de qualsevol criatura, on es poden trobar objectes des del segle XIX fins a gairebé els anys vuitanta.
“Cada cop que ens visita un client això és ben bé com un espectacle. Aquest és el nostre escenari i nosaltres som els actors”, assenyala dibuixant un somriure Roc Artigau. Aquest jove ja fa cinc anys que va assumir la responsabilitat de prendre el relleu del seu pare al capdavant del magatzem d’attrezzo. Té només 22 anys, però està convençut que el seu camí és continuar amb el negoci familiar. “Els meus pares m’expliquen que de petit ja jugava a ordenar les joguines, tal com fem aquí al local. Mai m’hi he sentit obligat, sinó que ha sigut una cosa natural. Molta gent no sap parlar el llenguatge de l’objecte, però, si ets capaç de conèixer la peça, ella mateixa t’indica quin és el seu lloc”, explica amb passió.
Com esquivar l’espasa de Dàmocles
La sisena generació dels Artigau tindrà la difícil papereta de continuar amb l’ofici en un món on cada cop tenen més presència les grans productores, que compten en molts casos amb equips que s’encarreguen de crear de zero tots els objectes i materials que formaran part dels decorats. “Realment estem desfasats. Mai serem el Zara de l’attrezzo i tampoc és aquesta la nostra pretensió. Sempre hem tingut l’espasa de Dàmocles a sobre, però el més important és conèixer els teus límits. Crec que encara podem aportar moltes coses i una manera de fer diferent“, apunta Jordi Artigau, que presumeix amb orgull de poder treballar tant en produccions de gran calibre com El Laberinto del Fauno o La Peste com en petites peces d’autor.
Aquesta passió per l’ofici i per l’objecte antic que desprenen les paraules d’Artigau són la gran herència que deixa al seu fill, una espècie de llegat familiar que ha garantit la supervivència de la companyia durant gairebé dos segles. “No serà fàcil, però haurem de saber com adaptar-nos sense perdre la nostra essència“, afirma Roc Artigau. El negoci sembla, doncs, que està en bones mans.
