Al carrer d’Hondures de la Sagrera hi ha un arbre que, si no arriba als 10 metres, ben poc hi falta. No és únic, menys al districte de Sant Andreu, però llueix esplèndid, rodejat d’altres arbres similars però més petits, que no tenen el seu glamur ni la seva presència. Ben cuidat, la gent se l’estima, però desarranjat, els veïns el critiquen. Els tècnics de l’Ajuntament van arreglar l’escocell d’aquest arbre, una mèlia comuna, el setembre passat després de diverses crítiques veïnals que assenyalaven la incomoditat de passar per la zona.
La crítica va arribar fins i tot a la revista de l’associació de veïns (Tota la Segrera) a través d’un dels usuaris del carrer que avisava de possibles “caigudes o altres incidents” si no s’actuava de forma immediata. “Sabem que els arbres han de tenir un escocell prou gran perquè les arrels puguin oxigenar-se i que l’aigua de la pluja pugui filtrar-se bé, però aquest escocell té unes dimensions fora de mida, ocupant uns quants metres quadrats de la vorera, amb els inconvenients per als veïns que viuen i passen per aquesta vorera”, indica el text de la revista veïnal.
“Sabem que les arrels van aixecar els panots i que els serveis tècnics van intervenir, però els mesos van passant i aquest espai no s’ha arranjat adequadament”, continuava l’escrit de denúncia, acompanyat d’una imatge més que il·lustrativa. L’escocell, lluny del metre quadrat de totes les mèlies, ocupava ben bé quatre metres quadrats bons del carrer.
L’Ajuntament arranja l’escocell
L’Ajuntament, que havia anat retirant els panots caiguts en la causa, ha anivellat l’espai i ha omplert de llambordes el gruix de terra. Una petita tanca delimita l’escocell, que continua sent més gran que el de la resta d’arbrat del carrer, però que ja no molesta. Després de la intervenció, la vorera ha guanyat prop de tres metres i els veïns, satisfets. L’empresa de reformes que hi ha tot just davant ha explicat al Tot Barcelona que el canvi és “enorme”. Que Hondures és un carrer de gent gran; que el soc dificultava el pas dels vianants i les arrels havia arribat un punt que “podien ser un perill”.
La mèlia és un arbre que acostuma a fer entre 6 i 10 metres. És d’origen asiàtic i s’ha adaptat al clima mediterrani i és habitual veure’l en diferents municipis de Catalunya i les Illes Balears. És un arbre que s’utilitza molt per fer ombra i té la particularitat que no necessita molta aigua, un aspecte important en èpoques amb sequeres recurrents als territoris del Mediterrani.
