L’Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí són els tres districtes de la ciutat que enguany han patit més incidents LGTBifòbics, segons l’informe elaborat per l’Observatori contra l’Homòfobia a Catalunya que s’ha presentat aquesta tarda al Centre LGTBI de Barcelona. L’estudi recull dades de la ciutat entre l’1 de gener i el 30 de novembre sobre qualsevol tipus de discriminació per raó d’orientació sexual o identitat de gènere.
En aquests onze mesos Barcelona ha estat testimoni de 98 de les 225 incidències registrades a tot Catalunya, cosa que suposa el 43,5%. El gener es publicarà la xifra definitiva de tot el 2022, al marge del posterior anàlisi qualitatiu i quantitatiu de la radiografia. Les xifres arrosseguen la inèrcia negativa d’un 2021 condicionat per la Covid i que va acabar amb 284 casos a tot el país.
Segons Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori, el fet que Sant Martí sigui el tercer districte amb més casos és fruit d’haver-hi instal·lat un punt feminista i LGTBI de manera setmanal a un centre d’oci nocturn. Es tracta d’una prova pilot a demanda del propi districte.
La sala Razzmatazz segueix els passos de l’Apolo
En aquest sentit, ahir va començar a funcionar el punt pioner ubicat a la sala Apolo i al gener està previst que se n’inauguri un de nou a la sala Razzamatazz, per bé que se n’han de concretar els detalls -segurament hi donarà servei entre dijous i diumenge-.
A la capital catalana la via pública suposa el lloc més habitual d’aquest tipus d’episodis, seguit pel transport públic –en concret, al metro i sobretot a la L1, la línia vermella- i el tercer escenari el protagonitzen les zones d’oci nocturn.
L’agressió supera l’insult
En l’àmbit català, l’agressió física representa la discriminació més habitual per davant de l’agressió verbal, que fins ara ocupava el primer lloc. D’altra banda, l’home gai és el col·lectiu de víctimes amb més incidències registrades, seguit pel trans.
Eugeni Rodríguez alerta que “l’insult és l’avantsala de l’agressió” i lamenta que l’extrema dreta vagi guanyant terreny. “És terrible, ens estan guanyant i hi ha una impunitat important”.
El president de l’Observatori contra l’Homòfobia també ha explicat que probablement el 2023 serà el primer any en què el finançament privat superarà el públic, especialment de la Generalitat que aporta 6.000 euros l’any mentre que el consistori barceloní hi contribueix amb prop de 40.000.
Àmbit legal i diverses reivindicacions
Des del camp legal, Eugeni Rodríguez ha detallat que juntament amb la institució homòloga a Euskadi han adreçat una carta a Pedro Sánchez, com a president del govern espanyol i també com a secretari general del PSOE, per tirar endavant de manera urgent la llei trans. “Hem de reparar un deute històric amb aquest col·lectiu davant la polarització de l’extrema dreta. Els drets i llibertats no es poden posar en subhasta“.
El president de l’Observatori contra l’Homòfobia reivindica que la llei reculli l’autodeterminació i que els menors trans tinguin capacitat per poder decidir sense tuteles. D’altra banda, confia en modificar la llei catalana de 2014, que considera obsoleta, i ha subratllat l’impuls de l’Observatori en la creació del primer grup de treball al Parlament.
Coincidint amb el dia internacional dels drets humans, el 10 de desembre a les cinc de la tarda la superilla del Carrer del comte Borrell amb Parlament acollirà una manifestació unitària amb totes les famílies i corrents del moviment LGTBI. L’Observatori contra l’Homofòbia, que enguany compleix 14 anys, també durà a terme una jornada de reflexió el 13 de desembre a l’Espai Francesca Bonnemaison amb taules de debat i la participació i suport de la Generalitat, l’Ajuntament i la Diputació.
