La pastisseria més antiga de Barcelona, la Estrella, complirà el 2025 200 anys. Situat al carrer de Nou de la Rambla, 32, l’establiment es va fundar el 1825. L’estiu de l’any passat, el comerç va tancar per la jubilació de la titular, Montserrat Martínez. Pocs mesos després, el 30 de novembre la Estrella va reobrir de la mà de l’Anna Campos i la Judit Servent, dues antigues treballadores.
“Un símbol de la tradició barcelonina”
L’anunci de la reobertura la va fer el mateix comerç a través d’Instagram. “La Estrella és una institució única, un símbol de la tradició barcelonina que no només ha perdurat durant gairebé 200 anys, sinó que també forma part del patrimoni protegit de locals emblemàtics de Barcelona. La seva fusteria modernista, el seu taulell de marbre i la seva essència clàssica són un veritable tresor”. La botiga forma part del catàleg patrimonial elaborat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2016 en la categoria E1, establiment històric i amb valor patrimonial.
Al web de la ruta dels establiments emblemàtics de Barcelona s’esmenta la Estrella, que cita com a primera data de la pastisseria el 1849, tot i que aquesta havia obert 24 anys abans, ja que és quan l’establiment figura documentat a la Guia General de Barcelona del 1849. En aquella època, el seu propietari era Joan Grimau.
La Estrella va ser de la família Roig
Vuit anys després, el 1857, el propietari és Juan Mariano i la pastisseria ja es diu la Estrella. A principis del segle XX, concretament el 1916, els germans Francesc i Josep Roig van comprar el local per 17.000 pessetes. De fet, la família Roig és una nissaga de pastissers barcelonins que encara tenen -per separat- dos comerços la ciutat: la pastisseria la Colmena, a la plaça de l’Àngel, i el forn de Sant Jaume, a la rambla de Catalunya. El president de l’Associació d’Establiments Emblemàtics és Josep Maria Roig, propietari de la Colmena.
El següent propietari de la Estrella va ser Simeón Pujol Sagrera, que havia treballat per la família Roig al negoci del carrer de Nou de la Rambla. Es desconeix el moment exacte de la venda, però l’any 1936 en Pujol ja n’era el titular. L’any 1950, la pastisseria es va reformar, tot mantenint el sostre original, diu el web de la ruta dels establiments emblemàtics. Quan en Pujol va morir el 1964, se’n va fer càrrec el seu fill Ferran. El negoci es va traspassar el 2015 a Montserrat Martínez, que es va jubilar a mitjans de l’any passat.
Tal com recull l’Ara Mengem, les dues persones que ara hi ha al capdavant, l’Anna Campos i la Judit Servent, ja havien treballat a la pastisseria. “No hem canviat res. No cal canviar res quan tens un dels locals més bonics de la ciutat”, ha dit l’Anna en declaracions al citat mitjà.
Es conserva el mobiliari original
Arquitectònicament, la pastisseria destaca en l’interior per conservar els mobles originals, “com el taulell, amb vitrina superior inclosa i sobre de marbre negre amb aigües, prestatges amb mirall de fons i el moble de la caixa”, subratlla el web d’establiments emblemàtics. El local també incorpora miralls a les parets perimetrals, una làmpada de llàgrimes i un paviment de mosaic hidràulic. A l’exterior, hi ha “un aplacat realitzat amb marbre que emmarca els dos aparadors situats un a cada costat de la porta d’accés a l’interior”. I afegeix que aquests elements formen un petit vestíbul. En el paviment, fet de marbre, hi ha reproduïda una estrella.
