Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Aquesta és l’au en risc d’extinció que el Zoo de Barcelona va reintroduint
  • CA

Dos mascles d’ibis ermità, que l’any passat van néixer al Zoo de Barcelona, han estat alliberats a la localitat de Vejer de la Frontera (Cadis). És una au considerada en perill d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Tots dos van marxar de la capital catalana a principis d’octubre i han passat un termini d’adaptació al Zoobotánico Jerez i a una finca de Vejer de la Frontera abans abans de ser reintroduïts al medi natural.

Els dos exemplars porten incorporats emissors GPS finançats per la pròpia Fundació Barcelona Zoo amb l’objectiu de controlar-ne el seguiment i la correcta reintroducció. La Fundació està col·laborant d’ençà 2019 en la reintroducció de l’espècie al sud de la península per mitjà del projecte ‘Eremita’, amb la cria ex situ i la cessió d’equips tècnics.

La iniciativa ha consolidat dues colònies reproductives als penya-segats de Torre de Castilnovo (Conil de la Frontera) i Barca de Vejer (Vejer de la Frontera), formada actualment per uns 200 ocells. En la campanya d’alliberament entre l’octubre i el febrer de 2023 es preveu afegir 40 exemplars més procedents de diversos zoos, entre els quals el de Barcelona.

De 250 a 700 a tot el món gràcies als programes de conservació

En tot el món només en queden uns 700 al sud-est del Marroc i pràcticament han desaparegut d’Europa i el Pròxim Orient, si bé fins el segle XVIII n’hi havia a països llunyans del mediterrani com ara Suïssa, Hongria i Àustria. D’aquests 700, la majoria són sedentaris i ocupen les costes del Marroc mentre que la resta, de caràcter migratori, es desplaça entre Síria i Etiòpia. S’alimenta, bàsicament, de rèptils, petits mamífers, amfibis i insectes.

Fa tres dècades només en constaven uns 250 a tot el món però els programes de conservació desenvolupats al Marroc, en col·laboració amb associacions europees, n’han permès la progressiva recuperació. Enguany s’ha constatat un important augment del nombre de parelles, cosa que fa pensar que és a prop l’objectiu d’assolir la població mínima viable que en permeti el creixement sense necessitat d’alliberar animals criats ex situ.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa