Un noi molt jove, d’uns 18 anys, ha mort apunyalat aquest dijous a la tarda a Ciutat Vella en una baralla al carrer. Els fets s’han produït als jardins del Forat de la Vergonya, entre el carrer Pou de la Figuera i el carrer de Sant Pere Més Baix, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, al districte de Ciutat Vella.
La policia ha rebut un avís a les 16.36 hores, moment en què un testimoni ha alertat que hi havia una una persona ferida de gravetat per una baralla. Els agents dels Mossos d’Esquadra i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) que s’hi han desplaçat han intentat reanimar la víctima, però finalment el jove ha mort al mateix lloc dels fets. La investigació ha quedat a càrrec de la Divisió d’Investigació Criminal de la Regió Policial Metropolitana dels Mossos, que passades les sis de la tarda encara era a l’escenari del crim recollint pistes i intentant trobar testimonis dels fets.
Fonts extraoficials de la Guàrdia Urbana han explicat que la que podria ser l’arma del crim, un ganivet de grans dimensions, ha sigut localitzat per un agent del cos municipal poc després dels fets.
Segons alguns veïns, el jove mort havia anat de vacances al Marroc a veure la seva mare i feia una setmana que havia tornat a Barcelona. Però tots asseguraven que no havien vist què havia passat. “Era l’hora de recollir els nens a l’escola i totes les mares i pares del veïnat estaven esperant a les portes dels col·legis”, ha relatat una de les dones que després comentava els fets. La mateixa veïna lamentava: “Fa temps que en aquesta plaça hi ha grups de joves que generen un ambient estrany i cada vegada venim menys amb els nens aquí, encara que hi hagi gronxadors i altres jocs”.
Investigadors dels Mossos parlant amb possibles testimonis als Jardins del Forat de la Vergonya, on hi ha hagut un apunyalament mortal / S.B.
Els investigadors han apartat diversos grups de joves per parlar-hi dins de la zona acordonada i la rodalia, però per algunes converses que s’han pogut sentir, molts d’ells es mostraven reticents a explicar res als agents. “Jo no sé res”, era l’argument constant.
