El 70% de les famílies ateses per Càritas de Barcelona ha patit episodis d’angoixa durant el confinament, segons l’informe elaborat per la entitat entre el 18 i 25 de maig. El 32% afirma estar pitjor de salut que abans de les restriccions. “El confinament ha sigut una mesura efectiva per frenar la covid-19, però ha tingut unes derivades emocionals i de convivència que seran difícils de resoldre”, ha constatat Joan Bas, psicòleg de Càritas Diocesana de Barcelona.
A més de l’impacte psicològic, el coronavirus ha afectat un 10% de les famílies ateses per l’entitat. Des de l’inici de l’estat d’alarma fins al 31 de juny, l’equip de psicòlegs de Càritas va atendre més de 600 persones. Aquest acompanyament s’està portant a terme a través de trucades telefòniques, WhatsApp o videotrucades, i s’han realitzat amb èxit trobades familiars per escoltar tots els membres de la família en el seu conjunt.
Les mesures de confinament que han limitat les activitats a l’aire lliure poden haver empitjorat la salut de les persones, però els conflictes familiars també han posat a prova la convivència. Un 18,9% de les famílies ha observat com els conflictes a la llar han augmentat. D’altra banda, un 40% diu que no poden comptar amb familiars o amics que els hi puguin oferir suport emocional quan es troben malament.
Més afectades per la Covid-19
A més de l’impacte psicològic, el coronavirus ha afectat un 10% de les famílies ateses per l’entitat. Un 5,5% dels enquestats assegura haver estat diagnosticat com a positius, i un 4,2% diu haver tingut símptomes clars, però que no se’ls hi ha realitzat la prova per confirmar-ho. Aquesta xifra situa la incidència de la Covid-19 en 2,6 punts percentuals superior a la mitjana de la demarcació de Barcelona, que, segons l’informe elaborat pel Ministeri de Sanitat entre el 18 de maig a l’1 de juny, se situava en el 7,4%.
Càritas demana que els municipis consolidin les accions dels seus serveis socials, potenciant els projectes de suport comunitari, reforçant els vincles comunitaris i fent de l’acció comunitària el punt bàsic de desenvolupament de les polítiques públiques. Al seu parer, cal que els serveis socials es recolzin en les organitzacions del tercer sector i fomentin l’associacionisme local o de barri.
L’entitat reclama que l’àmbit psicològic sigui un tema transversal en les polítiques públiques durant els propers anys, especialment les que fan referència als infants i joves i la població que pateix condicions d’exclusió social.
