Angoixa estudiantil per les dificultats d’arribar als exàmens a Barcelona

Milers d'estudiants pateixen per no poder arribar a temps a les proves presencials a causa del toc de queda i la limitació comarcal

Milers d’estudiants universitaris de tota Catalunya es traslladen durant el curs escolar a Barcelona. Molts lloguen pisos que comparteixen amb altres estudiants i d’aquesta manera poden arribar a la universitat sense l’odissea diària d’un trajecte llarg en tren o autobús. Així, de retruc, guanyen una mica de llibertat i s’independitzen. Però la pandèmia ha canviat completament la situació i molts alumnes pateixen ara per arribar a temps les proves del primer trimestre a causa de les restriccions de moviments i d’alguns horaris d’examen poc conciliadors.

Des que el passat octubre el Govern obligués les universitats a tancar les portes, les aules s’han buidat i les habitacions han passat a ser el centre d’estudis prioritari. Barcelona ha deixat de ser la capital estudiantil que era: bona part dels universitaris han deixat els pisos per tornar a casa, on s’estalvien despeses i on sovint el confinament és més fàcil de portar. No obstant, la nova normalitat es complica molt aquest desembre i gener amb l’arribada de la primera temporada d’exàmens del curs, que en alguns casos també es compagina amb petites feines de temporada. Les proves presencials, la pandèmia i els confinaments són un còctel que genera molta preocupació estudiantil.

Ni bus, ni tren, ni cotxe

Aquest és el cas de Roger Rubió. Aquest universitari de 21 anys estudia Periodisme a la Blanquerna (URL), però actualment està vivint a casa els pares a Sant Ramon, un poble de 300 habitants situat a la Segarra (Lleida). Rubió segueix pagant el pis compartit on vivia quan les classes eren presencials, però fa dos mesos que no l’utilitza. “Sant Ramon no té estació de bus ni de tren, i jo no tinc cotxe. Dilluns tinc un examen presencial al matí i el més aviat que puc arribar des de Cervera és a les 11h”, explica, visiblement preocupat.

Rubió fa classe al matí i pràctiques locals a la tarda, i això fa que no pugui fer el trajecte amb més antelació: “No hi ha cap transport que surti abans de les 8 del matí i em permeti arribar a Barcelona a temps per començar les classes, i tampoc n’hi ha cap que surti a la nit, quan acabo les pràctiques”. L’estudiant es queixa que la universitat no hagi tingut en compte la gent que viu fora: “Ens han avisat amb molt poc temps d’antelació, ja veurem com m’ho faig per arribar a temps!”, conclou.

Dues hores de camí mínim

L’Anna Prieto està en una situació semblant. Estudia un grau d’Educació en anglès a la UAB i des que les classes són telemàtiques ha tornat a casa els pares, a Les Roquetes del Garraf (Sant Pere de Ribes). “Com és un poble petit, no té estació de tren, i m’han de portar en cotxe fins a Vilanova”, explica Prieto. Aquesta estudiant té dues hores de camí fins a la Universitat Autònoma.

Això li preocupa especialment, ja que en cas que la universitat programi un examen presencial en dilluns li seria impossible arribar: “Hauria de sortir abans de l’aixecament del toc de queda [a les 06h] i fer que algú em portés a l’estació, que no sempre hi ha algú disponible”. Un cop a Barcelona, l’Anna ha de fer diversos transbords per arribar a la universitat, i la reducció de freqüències provoca que hagi d’esperar molt temps a les estacions: “Això pot fer que arribi tard a l’examen o generar-me molts més nervis”. 

L’Autònoma, en canvi, considera que la planificació s’ha fet de manera habitual perquè la freqüència dels trens que hi arriben no ha minvat. “La UAB està molt ben comunicada i, tot i que existeixen estudiants que viuen en zones pitjor comunicades, ja saben el temps que els costa arribar al campus”, expliquen portaveus de la universitat. A més, asseguren que quan es produeixen incidències relacionades amb causes de força major es pot demanar una adaptació. “Amb l’aplicació de les mesures de seguretat i prevenció del pla de contingència els estudiants han d’estar tranquils, els exàmens de les darreres setmanes no han tingut incidències remarcables”, conclouen. 

Por crònica als retards de Rodalies

El nerviosisme és un dels factors que pot jugar més en contra dels estudiants. Els que viuen fora de la capital encara veuen més agreujada aquesta situació. La Mireia Ramírez estudia educació a la Universitat de Barcelona. Viu a Vilanova i la Geltrú, i el que més li preocupa són les incidències que pugui haver-hi als trens: “Per megafonia sovint anuncien retards d’entre quinze i trenta minuts, i en cas de tenir un examen em passo tot el trajecte patint per si no arribo a temps”. Ramírez explica que sempre ha estat previsora a l’hora d’anar a les proves, però ara encara més: “Per no patir hauria d’agafar el tren de les 5:30h”. Una altra desavantatge respecte als companys de classe capitalins.

A banda de la preocupació per la freqüència de trens disponible, alguns estudiants recelen d’agafar el transport públic, tot i les crides de les autoritats a confiar-hi. Ramírez assegura que des de l’esclat de la pandèmia evita usar-ne i procura no marxar gaire lluny de casa. “Em preocupa no saber com està la situació a Barcelona si he de desplaçar-me a fer un examen i penso que el transport públic pot ser font de contagis”, continua. 

Menys preparats?

En canvi, el que més preocupa a la Nerea Arzamendi, una estudiant d’últim any de Psicologia, és que l’aprenentatge no hagi estat l’òptim fent classe des de casa. “La meva facultat ha fet el possible per ajustar-se a un ensenyament adequat, però des de casa no és el mateix”, valora. Després de gairebé tot el semestre estudiant de forma telemàtica, fer els exàmens presencials li genera preocupació. “La meva carrera requereix molta presencialitat i contacte amb les persones, així que la pandèmia ha dificultat un aprenentatge total”, sentencia. 

Bernat Quintana coincideix amb Arzamendi: les classes online no són el mateix. “No es pot interactuar tan bé amb el professor i l’explicació és més difícil de seguir”, explica aquest estudiant de química. Quintana cursa tercer i ja porta gairebé el mateix temps fent classes online que presencials. “Tinc la sensació que fent el curs online no ens preparen tan bé com en persona, perquè el professorat no està preparat al 100% i els alumnes no estem acostumats a estudiar així”, argumenta. Això genera en els estudiants una incertesa sobre el llistó que se’ls exigirà complir als exàmens, pels quals no saben si estaran prou preparats.

La Universitat de Barcelona i la facultat Blanquerna (URL), també contactades per aquest diari, no s’han pronunciat sobre el neguit estudiantil. Els exàmens tornaran a portar a Barcelona milers d’estudiants catalans, tot i que ciutat aquest curs ja no tornarà a ser una capital estudiantil efectiva. Aquesta pèrdua, sovint menystinguda, és una de les conseqüències col·laterals de la pandèmia que caldrà remuntar durant 2021. De moment, el primer repte serà conciliar les restriccions de la segona onada de Covid-19 amb les proves d’un primer trimestre confinat i atípic.

Nou comentari