Últim obstacle per al renaixement d’una de les joies més oblidades de Barcelona. El Taller Masriera, un edifici d’estil neoclàssic obra de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, haurà de retirar una quantitat important de fibrociment –més de tres tones d’amiant– abans de poder reconvertir-se en un nou equipament cultural obert a la ciutadania i en seu de la biblioteca Sofia Barat. Un estudi encarregat per l’Ajuntament de Barcelona -propietari de l’immoble des del 2020- ha confirmat la presència de diverses plaques d’uralita en diferents punts d’aquest recinte construït l’any 1882 i que originalment va funcionar com a taller de pintors i escultors.
En concret, el consistori ja ha obert el procés de licitació per escollir l’empresa que ha de dur a terme aquest procés de retirada seguint totes les mesures de seguretat estipulades per normativa, donat que l’amiant és una substància tòxica i que les seves fibres són potencialment cancerígenes si s’inhalen de forma continuada. El concurs públic iniciat per l’executiu es basa en un estudi encarregat per la mateixa institució on es conclou que hi ha prop 3,3 tones d’aquest material repartides en uns 730 mestres quadrats, que van des d’algunes de les cobertes del pati interior a diversos tubs passant per les xemeneies o inclús per alguns dels components de l’escenari teatral.

Després d’haver licitat les obres, que tindran un cost màxim d’uns 72.500 euros, incloent-hi la retirada de l’amiant i la restitució dels elements extrets, els següents tràmits seran l’adjudicació i l’elaboració per part de l’empresa adjudicatària d’un pla de retirada del fibrociment. Fonts municipals consultades per aquest mitjà precisen que, un cop presentat el pla, aquest s’haurà de validar amb la Generalitat abans de poder executar l’obra. Les mateixes veus indiquen que els treballs haurien de posar-se en marxa a finals d’any.

Un teatre per on van passar de Lorca a Folch i Torres
Cal recordar que el Taller Masriera va ser adquirit l’any 2020 sota un preu de 7,5 milions d’euros per part de l’Ajuntament com a resposta a una històrica demanda veïnal amb el doble objectiu de preservar aquest edifici emblemàtic, situat als números 70 i 72 del carrer de Bailèn, i poder cobrir el dèficit d’equipaments al barri. Aquestes instal·lacions van albergar un teatre històric amb una trajectòria brillant en la història escènica catalana. Les sales d’aquest equipament van acollir la companyia de Lorca, avantguardes futuristes, concursos pioners, artistes internacionals i intel·lectuals com Apel·les Mestres, Josep Maria Folch i Torres, Eduard Tolrà i Manuel Blancafort, entre altres.
