Barcelona va viure el juliol del 2007 una altra apagada massiva, l’única durant el segle XXI comparable amb la d’aquest dilluns, tot i que les circumstàncies van ser molt diferents. Aquell incident va començar el 23 de juliol, en plena calorada a la ciutat. L’incendi que es va declarar a la subestació del passeig de Maragall, molt a prop del carrer de Sant Antoni Maria Claret en va ser un dels detonants. Prèviament, havia caigut un cable de distribució a les instal·lacions que Red Eléctrica Española té al barri de Collblanc. En un tres i no res, uns 350.000 habitatges de Barcelona es va quedar sense llum. L’avaria, tot i ser local, va ser molt important. Sis districtes es van quedar a les fosques, igual que zones dels municipis fronterers, com l’Hospitalet de Llobregat.
Amb el temps, es va saber que hi havia altres subestacions elèctriques afectades. Com va passar aquest dilluns, el juliol del 2007 fins al 70% dels semàfors van deixar de funcionar. L’avaria també va aturar algunes línies de metro, es van haver de desprogramar operacions quirúrgiques i nombrosos comerços i empreses van tenir pèrdues milionàries. El que hi havia a les neveres de les cases es va fer malbé. I desenes de persones amb problemes de mobilitat es van quedar dies tancades a casa perquè no disposaven d’ascensor. Al cap de poques hores de l’apagada, uns 130.000 van recuperar la llum. Però el problema estava lluny de resoldre’s. L’agonia per moltes persones es va allargar dos dies i mig, entre 56 i 60 hores, però en alguns casos van estar fins a quatre dies sense llum.
Una de les crisis grans que va patir Jordi Hereu
Aquell estiu, Jordi Hereu, el ministre actual d’Indústria i Turisme, era l’alcalde de Barcelona. El socialista havia guanyat les eleccions d’aquella primavera amb 14 regidors, dos més que la CiU de Xavier Trias. Sens dubte, aquesta va ser una de les crisis més importants a les quals va haver de fer front mentre va estar al capdavant de la ciutat. Un dels fets més cridaners de l’apagada del 2007 va ser la necessitat d’haver de recórrer a la instal·lació de més de 150 generadors en els punts més afectats. La subestació de Maragall es troba al barri del Guinardó, però té a tocar el Camp de l’Arpa del Clot i el Clot. En totes aquestes zones, els generadors es van convertir en un element més del paisatge urbà i van alterar durant algunes nits el son dels barcelonins que els tenien a sota casa. L’últim dels generadors no es va retirar fins al 22 d’agost.
Casserolades i concentracions de protesta
A mesura que passaven les hores i els dies i la situació no millorava i els ànims del veïnat es va anar caldejant. Hi va haver casserolades nocturnes, manifestacions i concentracions de protesta. I fins i tot un tall de trànsit a l’avinguda de la Meridiana.
80.000 reclamacions i 40 milions en indemnitzacions
Veïns, empresaris, comerciants afectats… van presentar fins a 80.000 reclamacions contra les elèctriques, que van haver de fer front a indemnitzacions d’uns 40 milions d’euros. La Cambra de Comerç de Barcelona havia xifrat els danys econòmics en 62 milions d’euros. A més, la Generalitat va imposar multes per més de 20 milions d’euros a Red Eléctrica Espanyola i Fecsa-Endesa. Les companyies elèctriques van recórrer les sancions, però el Tribunal Suprem va acabar ratificant la decisió del Govern català. La Generalitat va multar les empreses emparant-se en dos informes -un encarregat per ella mateixa i un altre elaborat per la Comissió Nacional de l’Energia a petició del ministeri d’Indústria- que van concloure que amb un bon manteniment de les instal·lacions l’avaria s’hauria pogut evitar.
La reparació va ser especialment complicada i molt llarga. Per garantir que el sistema elèctric aguantés, es van obrir rases als carrers de Barcelona, des de la subestació elèctrica d’Urgell fins a la de Collblanc. La subestació de Maragall es va calcinar i les obres es van allargar prop d’un any. Es va aprofitar per guanyar una línia nova d’alta tensió i posar malles al cablejat de mitja tensió, dues actuacions que havien de servir per donar una major estabilitat a la xarxa elèctrica de Barcelona. El juny del 2008, el tinent d’alcaldia d’Urbanisme Ramon García-Bragado va dir que era molt difícil que es repetís una situació com la de l’estiu del 2007 per les inversions fetes, va recollir Europa Press. Fins a aquest dilluns.
