Els experts alerten de la “gran proliferació” d’una espècie de paparra “d’elevat risc per a la salut pública” a un centenar de municipis catalans, amb Barcelona entre ells. La capital del país, així com altres ciutats de l’entorn com Badalona, Sant Adrià del Besòs o Badia del Vallès, estarien assetjades per una plaga de l’espècie Hyalomma Iusitanicum, segons un estudi publicat al Butlletí de la Institució d’Història Natural, publicat el passat desembre. El creixement de la població d’aquesta espècie ha estat substancial en només dos anys, atès que entre el 2022 i el 2023 era pràcticament desconeguda al país, amb les primeres troballes en 31 municipis del Principat. Els experts, val a dir, no descarten la presència en moltes més localitzacions del país, atesa la manca de vigilància pública al respecte. Ja l’octubre del 2023, de fet, el Centre Europeu per al control de malalties alertava de la presència d’aquesta espècie a bona part de la península, així com a punts del sud d’Itàlia i de la riba africana del Mediterrani.
Segons els autors de l’estudi, Carlos Pradera i Agustín Estrada-Peña, s’haurien capturat 1.274 individus adults d’aquesta paparra, que entranya riscos per a la població, atès que té capacitat per transmetre malalties. Els experts han estat especialment crítics amb les administracions del país, atès que ja el 2022, amb la primera detecció dels exemplars a Catalunya, es va alertar de la necessitat d’un full de ruta per vigilar l’expansió de l’espècie i tenir sota control l’abast de la plaga. Ara bé, la bona adaptació dels insectes a l’entorn -viuen especialment còmodes a la vegetació mediterrània- s’ha unit a la seva alta capacitat de reproducció per superar les expectatives en els darrers anys. De fet, una femella pot fer postes de milers d’ous si no és atrapada a temps, pel que la capacitat de multiplicació dels animals és més que notable.
Vigilància als equipaments públics
L’estudi, val a dir, apunta a una concentració d’individus als volts de certs equipaments públics, com ara escoles o instituts; especialment aquells rodejats de zones verdes amb la vegetació adient per al desenvolupament de la Hyalomma lusitanicum. Així, reclamen una especial cura en aquesta mena d’instal·lacions, així com en recintes esportius i fins i tot habitatges en els quals es donin les condicions per a la seva proliferació. També apunten a les àrees naturals i altres parcs públics urbans, especialment aquells a on es concentra fauna portadora d’aquesta espècie, com ara els conills o, fins i tot, els senglars. En declaracions a La Vanguardia, Pradera augura una expansió encara més substancial “si no es prenen mesures per controlar les poblacions silvestres” d’aquesta mena d’animals.
Salut nega el perill
La consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Olga Pané, ha volgut “tranquil·litzar” la població respecte d’aquesta potencial plaga. Després que l’estudi hagi transcendit, Pané ha assegurat que la hyalomma lusitanicum no suposa un risc per a la salut pública, atès que és “infreqüent” que piquin a éssers humans. “Voldria dir a la gent que segueixi passejant per les muntanyes i fent activitats als boscs”, ha declarat la titular del Departament.
