La fiscalia de Barcelona ha alertat de l’“escandalosa xifra oculta” dels delictes contra menors d’edat en xarxes socials, que només aflora quan se segueix una investigació per una altra denúncia i s’accedeix als dispositius del presumpte autor. Així ho han detallat a les memòries anuals relatives a la Fiscalia Provincial de Barcelona, segons ha informat Europa Press, i, a més, l’autoritat pública afirma que aquestes noves fórmules de comissió de delictes són conseqüència directa de l'”impacte que han tingut les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a tot el món i, amb elles, les xarxes socials com a forma de comunicació”.
De fet, la memòria de la fiscalia general de l’Estat espanyol publicada a inicis de setembre ja subratlla que moltes d’aquestes agressions no acaben sent objecte de denúncia perquè “en tractar-se d’accions planificades i executades en la clandestinitat i en què les víctimes, sovint de molt curta edat, ni tan sols són conscients de l’agressió soferta”. Així mateix, reconeix que una bona part de les investigacions acostumen a iniciar-se a partir de comunicacions ciutadanes que detecten material d’abús sexual infantil a la xarxa o de les notificacions rebudes d’organismes com NCMEC o dels cossos policials d’altres països que localitzen, en ocasió de les seves pròpies indagacions, informació sobre
fets d’aquesta naturalesa.
També reconeixen que, eventualment, són els mateixos pares, o tutors legals, els que, de manera casual, descobreixen l’agressió i interposen una denúncia. “Aquesta circumstància determina que en un nombre de supòsits impossible de concretar l’agressió no arribi a ser detectada, per la qual cosa la xifra oculta de criminalitat en aquest àmbit és actualment incalculable”, sentencia. Per això, l’autoritat pública reclama que qualsevol iniciativa de caràcter legislatiu o operatiu que es prengui per “millorar” la capacitat d’actuació davant aquest tipus de delictes ha de fomentar i facilitar “la denúncia d’aquests comportaments per part de tots els ciutadans/es i particularment d’aquells que per raó de les seves funcions o activitat professional mantenen contactes més propers amb nens, nenes i adolescents”.
Els menors: les principals víctimes
Les principals víctimes d’aquests nous delictes a través d’Internet, “tant per l’exposició més gran i absència de mecanismes de resposta de què sí que disposen els adults, com per la rellevància quantitativa i qualitativa dels atacs molt freqüents a la llibertat sexual dels menors d’edat”, són els menors d’edat. L’informe posa èmfasi en l’accés i l’explotació amb finalitats sexuals de menors a través de xarxes socials, des que els agressors contacten amb les víctimes i les enganyen, fins que els demanen pornografia infantil, les amenacen, les assetgen i cometen agressions sexuals virtuals o física o les prostitueixen. En els darrers dos anys (2022 i 2023) s’han presentat més de 140 denúncies, i la majoria han donat lloc a la incoació de procediments en què s’han detectat més de 200 delictes. Respecte als delictes contra la llibertat, com a amenaces, coaccions i assetjament, entre el 2022 i el 2023 es van presentar davant els Mossos d’Esquadra més de 1.200 denúncies per delictes a través de tecnologies.
El 98% dels joves a Europa fan servir el mòbil
En l’àmbit mundial, l’últim informe de la Unió Internacional de Telecomunicacions -organisme especialitzat de les Nacions Unides per a les tecnologies de la informació i la comunicació- xifra en 5.400 milions el nombre de persones que actualment utilitzen Internet, cosa que representa una mitjana global del 67% de la població mundial. Ara bé, si l’objectiu es restringeix als joves d’edats entre els 16 i els 24 anys, aquest percentatge augmenta fins a un 80% mundial i arriba al 98% a Europa. A més, gairebé el 80% de la població mundial disposa de telèfon mòbil, incrementant-se novament el percentatge fins al 93% en el cas d’Europa i al 99,5% de les llars espanyoles.
La violència sobre la dona a xarxes
D’altra banda, a les memòries també es destaca la creixent ocupació de xarxes socials en l’àmbit de la violència sobre la dona, ja sigui perquè el progenitor empri les xarxes socials dels fills o per ser dones menors d’edat víctimes d’aquests delictes. “És freqüent que els pares de fills menors d’edat utilitzin els telèfons mòbils i les xarxes socials dels fills no només per comunicar-se amb aquests, sinó per obtenir informació i per exercir un control sobre les seves exparelles”, subratlla.
A més, en casos de pares amb ordre de protecció o prohibició de comunicació “s’evidencia l’ús de xarxes socials i plataformes de missatgeria per requerir als fills menors que diguin alguna cosa a la mare de part seva, a fi de trencar la prohibició de comunicació amb la mateixa”. També esmenten que assetjadors de víctimes menors d’edat es presenten al lloc on hi ha la noia després de veure una publicació temporal que ha penjat ella a les xarxes socials.
