El tinent d’alcaldia de seguretat, Albert Batlle, ha reconegut aquest dimecres que li preocupa la situació de Ciutat Vella i en particular del Raval. Arran d’una proposició acordada amb JxCat a la comissió municipal de Presidència, el regidor socialista ha admès punts negres en aquest barri tal i com denuncien els veïns: “Hi ha carrers del Raval on tenim un problema, i un problema greu”.
No obstant, rebutja fer plans específics per aquests indrets i aposta per “un abordatge integral” i “actuacions molt més de fons”, que incloguin polítiques socials i d’habitatge”. “No busquem miracles, no n’hi haurà: el que ha d’haver-hi és un treball continuat”, ha defensat. Jordi Martí Galbis (JxCat) li havia demanat “una nova estratègia per donar resposta a la crisi social, de seguretat i convivència que pateix Ciutat Vella”, que no sigui l’enèsim pla de xoc puntual sinó una línia de treball sostinguda que doni “resultats” ja els propers mesos. S’ha aprovat per unanimitat.
Batlle també ha explicat a l’oposició que es va reunir la vigília amb el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, per abordar la ‘nova normalitat’ a Barcelona i en especial a Ciutat Vella. El regidor pressiona a la justícia i al govern de l’Estat per fer canvis legals que ajudin a reduir la “impunitat” en la reincidència en petits delictes com els furts. Per convèncer al fiscal superior, va convidar-lo a una visita al Raval: “Vaig oferir-li fer una visita a peu de carrer acompanyant a la fiscal especial encarregada de Ciutat Vella”. “No per accentuar els aspectes de seguretat sinó també les problemàtiques socials”, ha matisat.
A més s’ha referit a les patrulles ciutadanes, mencionades pel regidor Josep Bou (PP), després dels aldarulls al Maresme dels darrers dies. “Són absolutament negatives, és un tema que hem de desactivar en el moment que es pugui produir”, ha asseverat.
Finalment Batlle ha recordat que aquest estiu Barcelona incorporà “prop de 300 nous agents” de policia, entre la nova promoció de Guàrdia Urbana que acaba la seva formació i un “important contingent” de la promoció de Mossos 2020. La coordinació entre els dos cossos, ha valorat, “està vivint un moment dolç, bo”.
En contra d’un pla pels lladres rellotgers
Batlle ha rebutjat, en canvi, la proposta de Cs de crear un pla específic contra els grups de lladres especialitzats en rellotges de luxe. “No li acceptarem perquè frega l’extravagància. Per què no un altre pels collarets d’or o les arracades o simplement la cartera?”, ha ironitzat. “Ja sé que vostè té la voluntat i vocació de fer de policia i no és la seva funció ni la meva”, ha etzibat Batlle al regidor Paco Sierra (Cs).
El govern municipal, ha dit, no dissenyarà “operatius al detall”, sinó que actuacions tan concretes les deixa a criteri dels comandaments de la policia. Sierra ha lamentat el rebuig de la proposta i ha asseverat que “ara Barcelona ha d’oferir una imatge de seguretat per tornar a atreure turisme internacional” i no es pot “permetre” imatges virals d’atracaments com la que va circular aquest maig.
Denúncia contra el nomenament de l’intendent major
El tinent d’alcaldia també ha valorat, a instàncies de Cs, la denúncia a fiscalia d’un sindical policial contra el nomenament del Cap de la Guàrdia Urbana, l’intendent major Pedro Velázquez. “No té cap tipus de recorregut, el nomenament s’ha fet seguint el mateix procediment que amb els anteriors, que és el mateix que el del comissari en cap dels Mossos d’Esquadra”, ha argumentat. “Estem absolutament tranquils”, ha insistit.
Velázquez va ser nomenat de forma provisional al setembre i després, al març, l’ajuntament va formalitzar el fitxatge traient a concurs aquesta plaça de lliure designació. Batlle ha donat a entendre que la denúncia sindical té un rerefons polític, perquè està presentada contra Velázquez i contra l’alcaldessa Ada Colau en persona. “I per què no contra mi, que vaig prendre la decisió, o contra la gerent?”, s’ha preguntat Batlle.
3 
