Deu de les catorze sales de consum injectat supervisat als Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS) que hi ha al conjunt de Catalunya són a Barcelona, que també té l’únic centre d’acollida de persones drogodependents sense llar de tot el país. Amb aquest argument la regidora de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, ha demanat a la Generalitat que obri més sales d’aquest tipus a altres poblacions catalanes atès que considera que el model funciona correctament.
Fonts municipals han detectat que un 10% de les persones residents en aquest centre d’acollida de la ciutat provenen d’altres municipis, com ara Sant Adrià de Besòs o Badalona. Per exemple, segons el consistori fins a un 23% dels usuaris del CAS Baluard de Barcelona són de fora la ciutat.
Les deu sales de consum de la capital catalana estan gestionades per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), de tal manera que l’Ajuntament hi participa en un 60% i la Generalitat en el 40% restant. Les altres quatre són a Lleida, Sant Adrià de Besòs, Constantí i Badalona.
L’Agència de Salut Pública de Barcelona sosté que aquest model d’atenció integral comporta beneficis, tant pel drogodependent com també per a l’entorn, atès que el consum de drogues al carrer es redueix de manera dràstica així com la presència de xeringues als espais públics.
Una xarxa de serveis integral
La petició de l’Ajuntament a la Generalitat ve motivada pel fet que un 10% de les persones fa el pas per a desintoxicar-se, ja que des del consistori barceloní troben raonable que es traslladi el model arreu de Catalunya. “Els CAS fan una extraordinària funció però les aules de consum supervisat són les que ens permeten acompanyar” ha assegurat la regidora de Salut. Maribel Pasarín, de l’ASPB, ha subratllat que el fet d’entrar en una sala d’aquest tipus permet posar la persona en contacte amb una xarxa de serveis integral.
Pel que fa al centre d’acollida per a drogodependents sense llar -inicialment obert a Les Corts i actualment a Horta-Guinardó-, la regidora de Salut ha remarcat que ha atès 213 persones en els últims dos anys i mig. Amb capacitat per a 50 persones, fonts municipals expliquen que la llista d’espera pot ser d’entre quatre i cinc mesos en el cas dels homes -és menor en el de les dones- i que prop de 60 persones han pogut recuperar la seva autonomia després de passar-hi.
