L’Ajuntament de Barcelona alerta que el nombre de joves d’entre 18 i 25 anys que viuen al carrer a Barcelona, encara que sigui puntualment, s’està disparant. Ho ha detectat perquè creix el nombre dels que dormen al carrer i també dels que utilitzen serveis municipals per a persones sense llar.
Segons ha explicat la comissionada d’Acció Social de Barcelona, Sonia Fuertes, aquesta situació es podria agreujar aviat, perquè el 45% dels joves que atén la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) té 17 anys, la qual cosa pot provocar que quedin “desprotegits” en els pròxims mesos, quan facin els 18 anys, i acabin en situació de carrer. La comissionada alerta que la Generalitat no disposa de prou places per fer “l’acompanyament en la transició cap a la vida adulta” quan s’acaba l’obligació legal de protegir-los com a menors. “La competència és de la Generalitat, però haurien de venir recursos de l’Estat. Som conscients de l’esforç que està fent la Generalitat amb els recursos que té”, puntualitza Fuertes.
El Servei de Detecció i Intervenció (SDI) de l’Ajuntament, que el 2018 va atendre 555 adolescents i joves, preveu incorporar un coordinador, passar de sis a 14 educadors, incorporar dos psicòlegs, un advocat, un servei de traducció i dos tècnics per al tractament de dades.
En el cas del Servei de Gestió de Conflictes (SGC), que treballa davant situacions de conflicte de convivència en l’espai públic de la ciutat, s’ha passat de 19 a 25 professionals, i incorporarà un servei complementari per a donar resposta a “imprevistos que requereixin actuació d’intensitat” de 4.000 hores anuals.
Fonts municipals han detallat que a finals juny 2019, el sistema de protecció de menors de la Generalitat tenia en tutela 4.203 menors sense referents familiar, i Barcelona acull en centres que gestiona la DGAIA el 20% d’ells.
Joves que dormen al carrer
Les mateixes fonts han detallat que el SIS Medi Obert (SISMO), que contacta amb persones que dormen al carrer a Barcelona, ha detectat un increment de la proporció de joves de 18 i 25 anys que es troben en aquesta situació. Si el 2016, els joves d’aquestes edats representaven el 3,88% del total de les persones contactades en situació de carrer, el 2018 ja van ser un 6,24%, i entre gener i setembre del 2019 han representat el 9,22%.
Entre els 292 joves detectats durant el 2018 pel SISMO hi ha persones que es troben al carrer puntualment abans d’accedir a un recurs, uns altres que estan de pas per la ciutat, i alguns que encara no han contactat amb la seva “xarxa de suport”. Els orígens geogràfics de les persones de fins a 30 anys contactades pel SISMO indica “una important sobrerepresentació” dels homes d’origen magrebí –un 36% procedeix de l’Àfrica del nord i del Marroc–.
Equipaments municipals
La major presència de joves en situació d’exclusió residencial a la ciutat no sols es percep al carrer, ja que els equipaments municipals també han registrat un increment significatiu de persones ateses de 18 i 25 anys, un espai que adverteixen que no és l'”idoni” per a atendre’ls. Destaquen en aquest sentit els Centres de Primer Acolliment, on les persones d’entre 18 i 25 anys eren el 7,5% del conjunt de residents el 2015, mentre que el 2019 ja són un 22,3% del total.
As menjadors socials, els menors de 25 anys eren un 10,9% del total dels atesos el 2015, i el 2019 són un 21,4%; en els centres de dia s’ha passat del 5,9% al 14,1% i entre els allotjats d’emergència en pensions l’augment és del 7,5% al 13,7%.
Revisió de la normativa
En aquest sentit, el consistori alerta que dirigir als joves a aquests serveis comporta “escasses possibilitats de regularitzar la seva situació”, la qual cosa significa en la majoria de casos cronificar la seva exclusió social.
En aquesta línia, es proposa la revisió normativa i agilitació de processos per a la seva incorporació al mercat laboral; reforçar l’acompanyament en la transició a la vida adulta, i generar recursos en tota Catalunya evitar la mobilitat forçada cap a Barcelona, entre altres
1 
