L’Ajuntament de Barcelona ha detectat 16 esglésies evangèliques il·legals en el polígon industrial del Bon Pastor. Les dades consten en una proposta de Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que el govern de Jaume Collboni portarà a votació a la comissió d’Urbanisme del 9 de desembre i en la qual planteja la regulació d’aquesta activitat perquè es pugui implementar l’ús religiós en la totalitat del sòl industrial del polígon del Bon Pastor i el seu voltant. La proposta tirarà endavant, ja que almenys PSC i Junts per Barcelona hi votaran a favor.
El fet que hi hagi tants centres de culte il·legals ha dut l’executiu socialista a impulsar la MPGM per tal de regularitzar aquesta situació al Bon Pastor “per garantir la seguretat de les persones” i “facilitar l’exercici de llibertat de culte”. La regidora de Sant Andreu, Marta Villanueva, reconeix en una carta de resposta a Junts per Barcelona de l’abril passat que el consistori no tenia constància de les condicions de seguretat dels espais i les instal·lacions dels centres de culte que llavors funcionaven sense llicència d’activitat en el polígon industrial. El març passat, el TOT Barcelona ja va informar d’aquesta problemàtica.
L’abril passat s’havien localitzat 13 centres de culte il·legals i, segons la proposta de MPGM d’aquest desembre, ara en són 16. El govern de Collboni els ha inspeccionat -a la carta a Junts se’n citen 11- i n’ha obert un expedient de restitució de la legalitat urbanística, explica la consellera portaveu de Junts a Sant Andreu, Ximena Gadea. En general, es tracta d’esglésies amb capacitat entre 25 i 300 persones, però també n’hi ha de més grans, fins a un màxim de 2.000, concreta la MPGM.
Un màxim de 20 centres de culte
La MPGM preveu un màxim de 20 centres de culte en els polígons industrials del Bon Pastor, la Verneda i la Pau i el seu entorn, afegeix el text. Actualment, a més de les 16 esglésies evangèliques il·legals esmentades, n’hi ha tres més de legals, dues de catòliques i una d’evangèlica. La regulació preveu que l’ús principal sigui, lògicament, el religiós, però contempla també en alguns casos usos socials, culturals i d’activitats comunitàries vinculades a l’ús religiós principal. I que els equipaments religiosos siguin accessibles des de la via pública. “Per seguretat, no s’admeten en parcel·les interiors”, recull la MPGM.
Sòl amb risc d’inundació
D’altra banda, la proposta de regulació veta aquests equipaments en el sòl amb possibilitat que s’inundi cada 100 anys i els permet, amb “mesures específiques”, en el sòl en el qual el risc d’inundació és cada 500 anys. També estableix que els grans equipaments (més de 2.000 m², per a usos religiosos i associats) només es podran ubicar en sòl d’equipament i no en l’industrial. En canvi, els centres de culte de gran capacitat (més de 1.000 m², amb capacitat per a més de 500 persones) i els que no són de gran capacitat (menys de 1.000 m² i amb capacitat per a menys de 500 persones) es permetran en tota mena de sòl.
La regulació incorpora també comptabilitzar els usos religiosos “amb la preservació de sòl industrial i d’activitat econòmica”, ja que és un sol escàs i de gran valor dintre del municipi de Barcelona, i obligarà els centres de més de 2.000 m² garantir que no generen problemes amb l’entorn ni amb altres centres existents, i no afecten negativament la mobilitat.
