L’Ajuntament de Barcelona ha bloquejat el compte bancari a una família vulnerable que ha patit un desnonament. Una família on una dona sola es fa càrrec de la cura i la criança de les seves dues filles. Tot ha passat per 90 euros. Uns diners que havien d’abonar-se a l’escola bressol on van les criatures, però que, per una situació familiar sobrevinguda, no es van poder ingressar. El resultat de tot plegat ha estat que l’Institut Municipal d’Hisenda de la ciutat ha ordenat al banc bloquejar el número de compte d’aquesta dona, que d’un dia per l’altre s’ha quedat sense poder pagar el menjar i la roba de les petites.
El desencadenant va ser la separació del matrimoni. L’home va marxar i va deixar la parella i les filles al pis on vivien. Mesos més tard, la dona va haver de decidir entre pagar el lloguer o menjar. Ella sola no podia amb tot. Va optar per la segona opció. Aleshores va arribar l’ordre de desnonament, tal com explica la María José Ruiz, la treballadora social de l’Ajuntament que atén aquesta persona.
El desnonament es va executar. Mare i filles al carrer. Tot i aquest trasbals, la família va trobar un sostre. El que no canviava era la rutina d’anar a l’escola bressol. Un centre educatiu que, malgrat ser públic, té un cost per a tots els barcelonins que porten els fills i filles allà. Aquest preu varia en funció de la renda familiar. Per aquelles amb ingressos més baixos, la quota és de 50 euros mensuals; les que més renda tenen, 395 euros. I d’allà ve el problema. El matrimoni disposava d’uns ingressos familiars que s’ajustaven a una tarifa escolar concreta. Quan la parella va partir peres, la dona va haver d’assumir un cost que no s’adequava al seu nivell.
Amb el deute pendent, van arribar les primeres cartes, on es deia que, si no pagava l’escola, se li embargaria el compte bancari. Ella ho va explicar a la María José, que la va tranquil·litzar. “La meva resposta va ser: no et preocupis, que no et poden embargar, ja ho pagaràs, quan tinguis una situació millor”, afirma. Però no va ser així.
A aquesta mare de família no li haurien d’haver retingut el compte, perquè disposa d’ingressos molt baixos i segons la llei d’enjudiciament civil és jurídicament inembargable, perquè guanya menys del que fixa el salari mínim interprofessional, que actualment són 965 euros bruts en 14 pagues. És per això que la seva treballadora social li va dir que no es preocupés. Després d’uns mesos d’impàs, la problemàtica ja està solucionada i la família monoparental paga la quota mínima, declara la treballadora social. El deute, així i tot, encara és vigent.
Ningú s’explica com ha pogut passar això. Totes les parts coincideixen que no és normal. Tampoc és inèdit. “És la segona vegada en menys d’un any que una usuària em diu en una entrevista que li estan embargant els pocs ingressos que té”, afirma aquesta treballadora social, que detalla un altre cas on a una dona li van bloquejar el compte, on rebia la prestació econòmica per ser víctima de violència de gènere. Aquesta persona havia contret un deute per pagar un vehicle que precisament feia servir la seva exparella i que, un cop separats, no volia costejar.
“Error puntual”, diu l’Ajuntament
“Es tracta d’un error puntual que ja està en vies de solucionar-se”, diu l’Ajuntament al TOT Barcelona, sense donar més detalls de com ha estat possible una errada d’aquestes característiques. El consistori explica que aquesta família és atesa des de fa temps per serveis socials, que està adherida a diferents programes i ajudes i que les menors assisteixen amb normalitat a l’escola bressol.
La treballadora social titlla aquesta situació de “desesperació pura i dura”. Assegura que són freqüents les disfuncions del sistema i assenyala a la burocràcia com a font de problemes. “L’únic que els falta a aquestes persones és que les administracions els posin esculls i tràmits”, lamenta. “És molt esgotador, perquè veus aquestes persones, que prou feina tenen per sobreviure el dia a dia, com a més han de lluitar contra les administracions, quan el que reclamen és que no els embarguin, quan no ho haurien d’haver fet, o una prestació irrisòria, però necessària per sobreviure”. “És absurd que haguem d’arribar a aquestes situacions”, conclou.
