Aglomeracions i precarietat als centres per als sensesostre de Barcelona en plena epidèmia

Treballadors de dos menjadors socials i un equipament integral denuncien l'incompliment de les distàncies mínimes i falta de material anti-contagis

Els equipaments que atenen persones sense llar a Barcelona viuen dies especialment complicats pel coronavirus. Almenys dos menjadors socials i un centre integral –allotjament i dutxes diürnes– han viscut un cap de setmana d’aglomeracions i manca de material per a prevenir contagis entre els usuaris i el personal. Treballadors d’aquests espais han relatat al TOT Barcelona la tensió laboral en aquests serveis municipals de gestió externalitzada, on la precarietat ja era molt alta.

“Els protocols semblen escrits per persones que no han estat mai en un alberg de sense sostre”, critica la CNT, que té representació a Accent Social, l’empresa que gestiona l’Equipament Integral Meridiana. En aquest allotjament hi ha 45 places repartides en tres dormitoris i el més gran té una vintena de llits. “Els usuaris dormen separats per 40 centímetres de distància i quan dinen o es dutxen tampoc hi ha un metre de distància entre ells, com caldria per prevenir el contagi”, exposa el sindicat.

Són places amb nom i cognom, assignades a persones ateses pels serveis socials després d’una llista d’espera que segons la CNT és ja de sis mesos. Les darreres tres nits s’han omplert tots els llits, ningú ha deixar escapar la pernoctació a cobert. Tampoc ha faltat ningú a l’hora de sopar: entre 45 i 50 comensals, quan la mitjana ronda la trentena. L’espai i les taules són els que són, no es pot separar prou als usuaris.

Tampoc se’ls pot fer obeir sempre les indicacions de distància mínima, perquè és un “centre de baixa exigència”, que acull als sense llar encara que puntualment hi arribin beguts o drogats. La realitat d’un alberg és així de tossuda i els protocols costen molt de complir, sobretot quan no hi ha prou personal. Sí que s’ha eliminat la zona d’estada del centre de dia, on els usuaris estaven més junts, i el servei de rober.

“No s’ha fet el test a cap usuari i tots són vulnerables perquè tenen un estat de salut molt dèbil”, recorda. Quan entren per la porta de l’equipament de Meridiana se’ls pren la temperatura. De moment ningú tenia febre. “En teoria hi ha d’haver un infermer però el centre passa hores i a vegades dies sense cap sanitari”, recrimina.

 

 

La CNT també alerta sobre el material preventiu: “L’empresa va portar al centre mascaretes no homologades i bates de tela que no són tampoc d’un sol ús com caldria”. “N’hi ha també per als usuaris, però no se’ls pot obligar a posar-se-les… De fet el confinament tampoc és obligatori per a un sense llar perquè no té domicili”, lamenta. L’Ajuntament va establir quins materials havien de proporcionar les empreses als equipaments externalitzats, però aquestes no sempre els tenien en estoc o no els han enviat prou ràpid.

Tampoc no hi ha un control efectiu del compliment, en especial en termes de qualitat del material. Encara menys en el context actual de gran precipitació per contenir l’epidèmia. “Existeix realment, el material que diu el protocol que ha d’haver als centres? Es van aprovisionar les empreses en els primers dies de crisi?”, es pregunta el sindicat.

Menjar per emportar… quan no es té domicili

Als menjadors socials municipals de Navas i del Paral·lel hi ha hagut aglomeracions molt temeràries tot el cap de setmana. Els gestiona l’empresa de restauració Eurest, de la multinacional britànica Compass Group. Els dinars de divendres, dissabte i diumenge van ser “improvisats”, explica una font del menjador social andreuenc, que demana mantenir l’anonimat.

“Vam intentar fer tandes i demanàvem als usuaris que només hi hagués dues persones per taula en lloc de quatre i que fessin cua separats per una mínima distància, però mentre estàs a la recepció no pots estar al menjador així que no sempre es complia”, exposa. “Dissabte van deixar sola una treballadora, quan el mínim són 2, a sobre amb tot el descontrol i havent d’aplicar les mesures contra aglomeracions”, critica. El centre de Paral·lel és molt més petit, amb un passadís estret d’entrada: “Allà és impossible físicament mantenir les distàncies!”, exclama.

A més els dos menjadors hi havia més afluència: “Normalment els coneixem a tots, però està venint molta gent que no és usuària habitual perquè han hagut de tancar menjadors d’entitats religioses i socials a causa del confinament”. A Navas van rebre entre 350 i 380 comensals diaris, quan usualment ronden els 330. No només donen un plat calent a sense sostre sinó també persones amb domicilis molt precaris, amb problemes de salut –física i/o mental– o en situació d’exclusió social.

Una persona sense sostre dormint al carrer de Barcelona, en imatge d'arxiu / Jordi Play

Una persona sense sostre dormint al carrer de Barcelona, en imatge d’arxiu / Jordi Play

En vist de la situació, aquest dilluns l’Ajuntament ha reconvertit el servei de menjador en un centre de recollida de menús. Un total de 378 persones han fet cua davant del mostrador i se’ls ha lliurat una bossa amb l’àpat. Si eren sense llar, se l’han anat a menjar al carrer o on han pogut. “Avui estaven especialment nerviosos i hi ha hagut baralles perquè alguns demanaven dues bosses”, apunta. “Hi ha hagut aglomeracions sobretot a l’hora d’obrir, després ha estat una mica més ordenat”, sosté.

Aquest equipament no tenia instruccions de prendre la temperatura als assistents. Dissabte i diumenge l’empresa va proporcionar “zero mascaretes” a la plantilla dels dos menjadors, denuncia. Algunes treballadores se’n van comprar pel seu compte. No tenen gel higiènic per a les mans i fan servir alcohol de 96 graus. “El protocol diu que només és per la plantilla, però volem que puguin usar-lo també els usuaris!”, reclama. Aquest dilluns han arribat mascaretes d’un sol ús, després de la insistència d’una empleada.

L’externalització, el problema de fons

“L’empresa avui li deia a l’Ajuntament que hi havia tot el material a lloc i tot estava perfecte”, critica la font consultada del menjador social. “Deixar una treballadors sola no és l’únic incompliment de les condicions de l’adjudicació, n’hi ha constantment i a sobre se’ns contracta amb el conveni de restauració en lloc del d’acció social per pagar-nos menys”, recrimina.

“En situacions d’urgència es nota molt quan un servei està externalitzat, perquè l’interès públic és oposat a l’ànim de lucre d’una empresa concessionària”, defensa la CNT, que porta anys de lluita perquè s’internalitzin el servei. “Havent-hi hagut incompliments reiterats del plec de condicions del servei i del conveni laboral de la plantilla, perquè el govern d’Ada Colau els va renovar l’any passat l’adjudicació?”, acusa el sindicat. “Com hem de confiar-los ara la gestió d’una emergència com aquesta?”, protesta.

L’Ajuntament obrirà un centenar de places

El govern municipal, preguntat directament pel TOT Barcelona, ha esquivat respondre amb detall com vol evitar les aglomeracions als dormitoris. La regidora de salut, Gemma Tarafa, contestava aquest diumenge que “s’estan seguint els protocols que ha establert l’Agència de Salut Pública” amb “redistribució d’espais” dins dels equipaments. També va indicar que estava treballant en l’obertura d’un nou espai o “possibles pisos” per atendre l’augment de demanda i afrontar potencials casos positius de Covid-19.

Aquest dilluns el consistori ha detallat que dijous obrirà unes 100 places de pernoctació al centre Pere Calafell de Sant Martí de Provençals, una antiga escola adquirida pel consistori el passat mandat. Permetrà absorbir les 88 places que oferia el Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències (CANE), que havia obert com cada hivern per a l’Operació Fred però ha hagut de tancar 15 dies abans d’hora en detectar personal que havia estat en contacte amb infectats.

Un dels tres centres de primera acollida per a sense llar –que sumen unes 2.000 places– ha hagut de ser confinat per un positiu en coronavirus. La persona contagiada ha hagut de ser hospitalitzada. Segons dades de la Fundació Arrels, com a mínim 1.200 persones viuen al carrer a Barcelona i que més de 2.100 persones pernocten als recursos públics i privats de la ciutat.

Tarafa ha explicat que els menjadors socials de la ciutat han obert tots i s’han pogut entregar els 1.200 àpats a domicili habituals per a persones vulnerables. El miler que s’oferien al servei Àpats en companyia per a gent gran s’han reconvertit en entregues de menús a 29 punts de la ciutat. També han estat operatius aquest dilluns els 9 centres de serveis socials per “atendre emergències socials”. El Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) ha fet dues atencions i el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) ha augmentat plantilla per entomar els casos que li vagin arribant.

Nou comentari