Un magatzem custodia des del passat mes de maig una relíquia de la història blaugrana. Guardada en una capsa per evitar que es pugui fer malbé, la Mare de Déu de Montserrat espera amb incertesa quin serà el seu futur després de presidir durant 66 anys la capella del Camp Nou. Aquest petit espai ubicat al final de l’escalinata del túnel de vestidors, just a sota de la galeria que dona a la tribuna, desapareixerà amb l’enderroc de l’estadi i el nou emplaçament, tant de la rèplica de la figura i com del pedestal de roca de la mateixa muntanya que la sustenta, encara és una incògnita.
La directiva del FC Barcelona s’ha compromès per ara a habilitar un espai en el nou recinte batejat com a Espai Barça que estarà destinat a l’oració i on es podrà ubicar aquesta Moreneta. L’entitat, però, no ha esclarit encara la naturalesa d’aquest ni la seva ubicació exacta dins del nou complex, la qual cosa no fa més que alimentar els dubtes respecte a la supervivència del temple. De fet, fonts pròximes al club consultades pel TOT Barcelona apunten que hi ha discrepàncies internes pel que fa a la recuperació de la històrica capella en les mateixes condicions que ha funcionat fins ara.
El principal dubte recau en la confessionalitat catòlica que ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria al Barça. La construcció d’un nou estadi de zero posa sobre la taula la possibilitat d’habilitar un espai plurireligiós on no només tingui cabuda la fe cristiana, sinó obert també a altres religions. Aquesta és una de les propostes que es contemplen, però no l’única. Una altra opció seria construir diverses sales per destinar-les cadascuna a una creença o culte diferent. Tot plegat no deixen de ser hipòtesis encara per confirmar. Tanmateix, si alguna cosa sembla clara entre els socis més veterans és que la imatge de la verge de Montserrat ha d’ocupar un espai destacat en el nou Camp Nou per la seva història i vinculació amb la degana de les penyes barcelonistes.
Una romeria en blanc i negre
L’origen tant de la capella com de la figura es remunten a la dècada dels cinquanta. La irrupció de Ladislau Kubala i l’èxit del conegut com a Barça de les Cinc Copes havien desbordat la capacitat del vell camp de les Corts i la directiva blaugrana ja començava a preparar el trasllat a un nou estadi més gran. L’inici de les obres de construcció del Camp Nou va portar el club a encarregar la confecció d’una rèplica de la Moreneta als monjos de l’abadia de Montserrat amb la intenció que presidís la inauguració del nou feu dels culers.
La imatge es va poder adquirir gràcies a les aportacions extraordinàries dels socis i va ser presentada en societat el 22 de setembre del 1957 en una romeria a Montserrat que va comptar amb la participació de membres de diverses penyes barcelonistes com la històrica Penya Solera, una agrupació fundada oficialment l’any 1948 per aficionats i exjugadors mítics com Josep Samitier. Dos dies després, la Mare de Déu de Montserrat entrava per primer cop al Camp Nou per presidir la cerimònia inaugural de l’estadi i acabava col·locada sobre el pedestal de roca en el petit espai a mig camí entre els vestidors i el terreny de joc projectat específicament per l’arquitecte Francesc Mitjans Miró per acollir la figura.
L’accident i el magatzem de trastos vells
Després de la seva presentació estel·lar, la Moreneta blaugrana va quedar relegada a un segon pla amb el pas dels anys, absorbida pel frenesí d’un Barça que aleshores es trobava encara immers en un dels moments esportius més dolços de la seva història. Aquest particular període d’ostracisme el va trencar l’accident de trànsit que van patir dos membres de la Penya Solera, una de les agrupacions més implicades en tota l’arribada de la imatge al Camp Nou.
Els aficionats —que havien participat en la romeria a Montserrat— van prometre que si es recuperaven de les ferides provocades pel sinistre portarien dues candeleres com a ofrena a la verge. I així ho van fer. La seva sorpresa, però, va ser que quan van arribar a l’estadi blaugrana, l’espai que havia d’acollir la figura i fer les funcions de capella s’havia convertit en una espècie de magatzem de trastos vells. Indignats, els seguidors van acudir als caps de la penya, que van intermediar amb l’aleshores president blaugrana Francesc Miró-Sans per aconseguir dignificar el temple.
La renaixença de la capella
La delicada situació econòmica del club, que encara estava pagant el deute contret amb la construcció del nou estadi, va portar el Barça a cedir l’adequació de la capella a la Penya Solera, que a principis dels seixanta ja havia sufragat la reforma de l’espai per donar-li la fisonomia que ha mantingut fins a l’actualitat. Amb la desaparició de l’agrupació a la dècada dels noranta, un dels seus membres va demanar quedar-se com a responsable del temple a través de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona. Joan Rovira ha estat durant les últimes dues dècades el guardià de la capella, una funció que ha compartit amb un altre veterà soci blaugrana com Lluís Llop, que des de fa gairebé 15 anys s’encarrega de mantenir l’espai en bones condicions i d’engalanar-lo per als dies de partit.
Tradicions com la missa amb tots els membres del primer equip prèvia a l’inici de la temporada s’han anat perdent amb el pas dels anys i la capella ha acabat tenint un paper més aviat testimonial en el dia a dia del club, ja que la majoria dels jugadors hi passen per davant sense aturar-se i pràcticament cap hi entra per resar. Lluny queden ja esdeveniments com la visita del papa Joan Pau II l’any 1982 o la col·locació al temple de la capella ardent de Samitier, l’únic exjugador del Barça a qui s’ha vetllat fins ara en aquest espai.
Història o projecció internacional
Aquesta pèrdua de funcionalitat com a lloc d’oració és una de les raons que porten el club a plantejar-se la necessitat de mantenir la capella tal com ha existit en els darrers 66 anys. En l’íntima missa de comiat que va celebrar-se el passat 19 de maig, el vicepresident blaugrana, Rafa Yuste, va assenyalar la intenció de mantenir la funció del temple destinant-li un espai específic en el nou recinte, que hauria d’estar parcialment enllestit el 2026.
Des del club són conscients de la “rellevància històrica” d’aquesta capella, que ha estat estretament lligada a la trajectòria de l’entitat durant més de mig segle, però també tenen present el caràcter global d’un Barça que poc té a veure amb el del 1957 i que actualment té presència en molts països on es processen religions diverses. A l’espera de veure si aquesta promesa de supervivència queda en paper mullat, la Mare de Déu de Montserrat esperarà pacient el seu torn custodiada entre les quatre parets d’una capsa.
2 
1 
