L’escalada de les hostilitats de l’exèrcit israelià contra els habitants de Gaza i Cisjordània torna a activar els moviments socials de Barcelona. L’acampada propalestina, que es va estendre per les universitats de la ciutat la primavera del 2023, reprendrà la seva activitat per exigir “la fi de la complicitat institucional amb el genocidi del poble palestí”. Aquest mateix dimecres, les organitzacions propalestines han convocat una manifestació que partirà del Campus UB Raval, i que culminarà amb la lectura d’un manifest contra les agressions israelianes. Més tard, a les 21 hores, les entitats acamparan al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota el paraigua del col·lectiu UAB acció per Palestina.
Els estudiants del campus de Bellaterra denuncien que el Claustre està incomplint els “compromisos adquirits el març del 2024” per protestar contra la invasió de la Franja i del bloc occidental, i lamenten la “manca d’accions efectives per part de l’equip de govern” del centre. En aquest sentit, reclamen “mesures concretes i immediates abans del 29 de maig”. En concret, exigeixen que “la comissió de seguiment de la declaració sobre Gaza pugui exercir realment les seves funcions” de fiscalització del pacte entre estudiants i direcció universitària. “L’acampada torna a posar Palestina al centre del debat universitari i apel·la a la responsabilitat institucional davant una situació cada cop més insostenible”, afegeixen els convocants.
La situació “s’ha agreujat dramàticament”
La convocatòria per part dels estudiants contra la invasió de Palestina es produeix enmig d’un nou impuls per part de les Forces de Defensa Israelianes, que no semblen disposades a aturar les hostilitats. Aquest mateix dimecres, de fet, les tropes de Tel-Aviv han obert foc contra una delegació de diplomàtics i periodistes convidada per l’autoritat palestina mentre feien una ruta de visita per Cisjordània. Els països afectats, entre ells l’Estat espanyol, França o Itàlia, ja han cridat a consultes els respectius ambaixadors israelians, enmig d’un clima de creixent desconfiança de la comunitat internacional contra el govern de Benjamin Netanyahu. Sense anar més lluny, el govern espanyol ha anunciat l’aturada dels tractes comercials amb la indústria armamentística israeliana, malgrat que el ministeri de Defensa dubta de la seva efectivitat. Un dels països que més s’han posicionat a favor d’Israel, com és el Regne Unit, s’ha sumat a la campanya i ha frenat totes les negociacions econòmiques que portava a terme amb el país invasor. Fins i tot la Comissió Europea, per boca de la vicepresidenta Teresa Ribera, ha elevat el to: “Si no és un genocidi, s’hi assembla molt”.
