Al llarg carrer de Pallars, que travessa el barri del Poblenou, un petit refugi sobreviu a l’expansió del 22@. És el Jardí de les Papallones, una petita Gàl·lia entre oficines i gratacels impulsada pels veïns de la zona. És un espai autogestionat que ocupa el petit passatge de Trullas, en perpendicular a Pallars. L’Ajuntament el va cedir a la Taula Eix Pere IV, una associació veïnal del Poblenou, i ara n’ocupen un grapat de voluntàries. La majoria gent gran, jubilats que fan de jardiners i de personal de manteniment. També de monitors i de conserges. El que calgui. Al principi tenien pocs visitants: al matí un grupet de mares, a la tarda la canalla. Ara també hi van els treballadors de les oficines del 22@ a dinar i és epicentre de moltes festes d’aniversari.
Els gestors tenen clar que és un èxit, però els canvis urbanístics avancen cap a la zona i temen que el jardí estigui afectat. És el que estan intentant esbrinar amb l’Ajuntament. El portaveu de la Taula Eix Pere IV, Jordi Callejón, detalla al TOT Barcelona que l’expansió del 22@ a la zona és “imminent” i que l’entitat han obert converses amb el districte per negociar “com ha de ser el futur del passatge”. Des del jardí, les voluntàries citen el jardí com un exemple de “corresponsabilitat ciutadana” en una àrea d’expansió empresarial i reclamen un “procés participatiu”. Gaby Guaimare, una de les voluntàries, recorda que “fa nou anys això era un pàrquing de cotxes abandonats” i que han estat elles qui l’han aixecat.
Falten mans
L’espai obre tots els dies entre setmana, entre les vuit del matí i les vuit del vespre, ara que ja gairebé és estiu. L’horari és aproximat, perquè són els mateixos voluntaris els que obren i tanquen el recinte i, per tant, a vegades cal flexibilitat. Guaimare insisteix que són pocs; molts jubilats i algun adult que s’encarrega més de tasques comunicatives i de la gestió d’esdeveniments. S’agrupen dimarts i dimecres a la tarda per perfilar necessitats, però els falten mans. “El voluntariat és costós, treu temps i no sempre tothom hi està disposat. Alguns venen, però falta continuïtat”, lamenta la voluntària, que demana comprensió a l’Ajuntament. Una opció que facilitaria les coses, assegura, és que l’administració els ajudés amb les obertures i els tancaments del recinte, per horaris, la gestió més feixuga.
L’altre aspecte complicat és la gestió de la brossa. És un espai autogestionat, però que actua de menjador de desenes de treballadors que baixen amb la carmanyola els dies de sol. Les voluntàries reconeixen que hi ha hagut una millora, que ara la col·laboració amb Parcs i Jardins és més estreta. “Hem aconseguit que es posin unes papereres i ens recullen les escombraries, però no sempre, perquè a vegades no coincideix per horaris”, comenta. Aquest fet provoca que moltes deixalles no puguin recollir-se fins a l’endemà.
Malgrat els problemes, Guaimare titlla d'”èxit” el projecte. “S’ha convertit en un referent perquè les voluntàries fem una tasca social”, remarca contundent. A la caseta -que el mes passat van entrar a robar- tenien material que havia aportat el veïnat en un intent d’enfortir el projecte. “Vam tancar un mes després del robatori, en senyal de protesta, però hem tornat i el projecte tira”, explica Guaimare. Més enllà de treballadors dinant, el jardí acull festes d’aniversari infantil i prepara activitats per a gent gran. I és un punt de xarxa i comunió veïnal. “El simple manteniment del jardí ajuda a crear vincles”, resumeix la veïna.
