El nombre de persones sense llar que dormen als carrers de Barcelona ha crescut notablement en els darrers dos anys. Segons les dades facilitades aquest dimecres per Arrels Fundació, en el recompte que es va fer el 3 de desembre es van detectar 1.982 ciutadans que pernoctaven al ras a la ciutat. Es tracta d’un 43,2% més que el 2023, quan se’n van localitzar 1.384. És la xifra més alta registrada fins ara a la capital catalana.
En nou dels 10 districtes de la ciutat, les xifres van clarament en augment i, per primer, cop Ciutat Vella no és el districte amb més persones dormint al carrer. Ara, el territori amb més sense llar és Sants-Montjuïc, amb 489. En segon lloc, se situa l’Eixample, amb 389, i a Ciutat Vella, els voluntaris i els serveis d’Arrels van localitzar 372 persones.
Un creixement vinculat a la crisi de l’habitatge
La directora d’Arrels, Bea Fernández, ha dit que el nombre de persones sense llar estan augmentant molt tant a Barcelona com a Catalunya. “És una tendència que l’Ajuntament també ha donat -segons dades del consistori del 2025, les persones sense llar a Barcelona són prop de 1.600-, i no sembla que hagi d’anar a la baixa de manera immediata”.
Fernández ha relacionat l’increment amb la crisi de l’habitatge: moltes persones ja no poden pagar ni el lloguer d’una habitació. Arrels ha proposat posar en funcionament “solucions residencials específiques” en funció dels perfils dels sense llar. No és el mateix una persona que fa mig any que està al carrer que una que suma 10 anys. I modificar el reglament de la Mesa d’Emergència Social perquè les persones sense llar també hi puguin accedir. La Mesa fa anys que està col·lapsada i centenars de persones amb l’expedient aprovat esperen un pis.
Sants-Montjuïc i Sant Martí són els districtes on les xifres de sense llar han crescut més en dos anys. A Sants-Montjuïc s’ha passat de 209 a 489. I a Sant Martí mentre el 2023 es van recomptar 198 ciutadans sense sostre, aquest 2025 han estat 335. La directora d’Arrels ha explicat que els sense llar s’han desplaçat del centre de Barcelona a barris perifèrics i zones industrialitzades. “La fotografia del sensellarisme ha canviat”. Part d’aquest fenomen s’explica pel desallotjament d’assentaments, com els de la Ciutadella i el parc de Joan Miró, la qual cosa ha fet que aquestes persones se n’hagin anat a punts més allunyats del centre. “Això els afecta en el seu dia a dia perquè els recursos d’atenció social, on habitualment troben serveis bàsics, queden més lluny i perquè, en ser desallotjades, poden perdre també les seves pertinences i la xarxa veïnal que els dona suport”, ha destacat Arrels en un comunicat. L’entitat també ha detectat que ara el sensellarisme, en alguns punts de la ciutat, s’ha fet més grupal.
Per primer cop s’ha fet un recompte a l’aeroport
En el recompte, que es va fer entre les 22.00 hores i les 02.00 de la matinada, 600 voluntaris van pentinar els 73 barris de la ciutat i es van trobar sense llar en 47. A les 1.982 persones localitzades, cal afegir-hi el centenar de places del centre d’emergència per a persones sense llar que va obrir el 2 de desembre. També per primera vegada, Arrels ha anat a l’aeroport de Barcelona a fer el recompte, on es van localitzar 63 persones sense llar, ha remarcat Fernández. Arrels concreta que el recompte és una fotografia “de mínims” del sensellarisme a la ciutat, ja que tampoc s’ha comptabilitzat la muntanya de Montjuïc.
Sobre l’aeroport, la directora d’Arrels ha assegurat que quan van anar-hi ja s’havien començat a aplicar les restriccions d’entrada a les instal·lacions aeroportuàries decretades per Aena. Les 63 persones sense llar es van localitzar als voltants de les terminals. Per a Fernández, l’actuació d’Aena és “discriminatòria”, ja que els sense llar que pernocten en l’aeroport de Barcelona ho fan buscant un espai de protecció i “calentor”.
Arrels ha fet menció de la nova Ordenança de civisme que a finals d’any l’Ajuntament de Barcelona aprovarà amb els vots del PSC, Junts per Barcelona i ERC. Fernández ha demanat no vincular les situacions d’incivisme amb el sensellarisme. Tradicionalment, l’Ordenança de Civisme ha sancionat les persones sense llar i algunes d’elles han acumulat milers d’euros de deute amb el consistori que no poden pagar.
