Les persones sense llar que viuen als carrers de Barcelona són un col·lectiu amb casuístiques molt diverses, però que comparteixen una sèrie de circumstàncies que permeten elaborar un perfil mitjà que es compleix en almenys la meitat dels casos. Segons les darreres dades facilitades per l’Institut d’Estudis Regional i Metropolitans de Barcelona (IERMB), el 50% dels sensesostre atesos a la capital catalana fa menys de cinc anys que hi resideixen, unes xifres que indiquen que es produeix un desplaçament cap a la ciutat a mesura que la situació dels afectats per aquesta problemàtica empitjora.
Aquest estudi -que ha comptat amb la participació de més de 300 persones que han estat ateses recentment en qualsevol dels dispositius del Programa Municipal d’Atenció a les Persones sense Llar de Barcelona- mostra com el creixement de les persones que viuen al carrer ha estat protagonitzat principalment per ciutadans estrangers. En aquest sentit, la investigació destaca que la proporció de dones sense llar que resideixen a la capital catalana des de fa més de quatre anys sense ser-ne originàries és superior a la dels homes.
De fet, tal com recull l’ACN, només un 13,5% dels enquestats assegura haver viscut tota la vida o des de la infància a la ciutat, mentre que un 29,5% expressen procedir d’un altre municipi català, un 25% d’una localitat espanyola i un 30% de fora de l’Estat.
Sensellarisme primigeni
Una de les dades més reveladores de l’estudi de l’IERMB és que gairebé el 58% de les persones enquestades manifesta que el primer cop que va haver de dormir al carrer va ser a Barcelona. Sobre aquest desplaçament a la capital catalana, un 85% diu no disposar d’un espai que consideri la seva llar des de fa més d’un any i només un 27,6% dels preguntats eren en un habitatge propi abans de quedar-se sense llar.
La investigació constata que entre el 2008 i el 2021 el nombre de places en equipaments i recursos residencials específics per a persones sense llar a Barcelona han crescut un 136% arribant a les 2.808. Tanmateix, durant aquests anys no s’ha aturat l’increment de persones que viuen al carrer, que han passat de ser 658 el 2008 a 895 el 2021, segons recull l’ACN.
