La matinada del 16 de desembre del 2005, aquest dimarts fa 20 anys, Rosario Endrinal va ser ruixada amb un líquid inflamable i cremada viva en un caixer de la Caixa del carrer de Guillem Tell, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. La Rosario era una dona sense llar, vinculada al centre Assís, i va ser atacada per tres joves -un d’ells menor d’edat-. Amb cremades en un 70% del cos, va morir dos dies després a l’Hospital del Vall d’Hebron.
El cas va colpir enormement la ciutadania de Barcelona. En aquell moment, el Codi Penal encara no recollia el delicte d’aporofòbia: l’odi i el rebuig, amb insults o agressions a les persones pobres. La mort de la Rosario va servir per “visibilitzar de forma contundent l’existència de l’aporofòbia” i va contribuir a introduir el terme com a delicte d’odi el 2021, ha dit l’Elena Sala, directora de l’àrea social del centre d’atenció a persones sense llar Assís, en la jornada Memòria i lluita. 20 anys recordant Rosario Endrinal que s’ha celebrat aquest dilluns.
Fa uns dies, una parella de persones que viuen al carrer al barri de Sant Antoni de Barcelona van patir una agressió aporofòbica. Les dues persones, una de les quals és una dona, ens han explicat que els hi van tirar aigua amb amoníac 🧵 pic.twitter.com/j1NcuFe1pT
— Arrels Fundació (@ArrelsFundacio) June 11, 2025
En termes semblants s’expressa la directora d’Arrels Fundació, Bea Fernández, en conversa amb el TOT Barcelona. “Va ser el primer cop que es va posar nom a aquest tipus d’agressions”. L’assassinat de la Rosario va ser un delicte d’odi, amb l’afegit que es tractava d’una dona que estava en situació de carrer. “A les entitats, ens va suposar un canvi de xip”. Fernández recorda també el cas de la Sonia Rescalvo Zafra, que va morir apallissada per un grup de neonazis, el 6 d’octubre del 1991, mentre dormia amb una companya al parc de la Ciutadella. Rescalvo va ser víctima d’un delicte d’odi per ser una dona trans, però també era una persona sense llar, destaca la directora d’Arrels, una altra de les entitats de capçalera en l’atenció a les persones sense sostre a Barcelona.
Augment del nombre de les persones sense llar
Però lluny de millorar, les dues darreres dècades, les situacions d’aporofòbia han anat en augment, juntament amb el nombre de persones sense llar, tant a Barcelona com a Catalunya. Fa una setmana, Arrels Fundació denunciava que la presència de sense sostre a la ciutat ha crescut un 43,2% en dos anys, fins a quasi les 2.000 persones. I un parell de dies després era la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, qui alertava que al país hi havia més de 6.700 persones dormint al ras i llençava un crit d’alerta a un buscar un acord de país per frenar el sensellarisme.
Segons Sala, de les dones sense llar ateses per Assís, un 52% ha patit alguna agressió, un 25% més que els homes. Per a una de les responsables del centre al qual anava la Rosario, també cal diferenciar les agressions a les persones sense llar per raó de gènere. En el cas dels homes, predomina la violència material, com robatoris o agressions, mentre que els atacs a les dones inclouen abusos, agressions sexuals, assetjament o insults, recull una enquesta d’Assís a 150 usuaris.
Dos dels autors, condemnats a 17 anys de presó
Els autors principals de l’assassinat de la Rosario van ser Ricard Pinilla i Oriol Plana. Hores abans de matar-la, la van estar increpant i insultant i ella va aconseguir tancar el pastell del caixer. Més tard hi van tornar amb un menor, Juan José M. R. Aquest va demanar la Rosario que obrís la porta i ella ho va fer. Un cop a l’interior, els joves van ruixar la dona amb el líquid inflamable i després li van llençar una cigarreta. Les càmeres del caixer van ser determinants per reconstruir l’atac mortal i el 2008, tres anys després de l’agressió, Pinilla i Plana van ser condemnats a 17 anys de presó per un assassinat amb traïdoria, mentre que el menor, que llavors tenia 16 anys, va ser reclòs vuit anys en un centre de menors.
L’assassí de persones sense llar durant la pandèmia
Durant la primavera del 2020, en plena pandèmia, quatre sense llar van morir assassinats als carrers de Barcelona. Tres dels casos es van resoldre, però un encara està pendent. Els Mossos van detenir un brasiler, Thiago Fernandes, com a autor de tres les morts. L’home, que actuava amb una violència desmesurada i gratuïta, segons la policia catalana, va acceptar 63 anys de presó per tres assassinats amb traïdoria. Els Mossos van intentar provar sense èxit que L.A.D., un sense llar de 60 anys, era víctima de Fernandes. Cinc anys i mig després, el cas segueix obert.
Repunt de l’aporofòbia
La fiscal delegada contra els delictes d’odi i discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, Marta Gloria López Catalá, ha alertat en una entrevista a Europa Press que els casos d’aporofòbia han repuntat els darrers dos anys. I com en el cas de la Rosario, els autors són gent jove, siguin menors d’edat o persones que no han fet els 30 anys. La fiscal posa també èmfasi en el fet que “no hi ha denúncies”. Les persones sense llar, per la seva extrema vulnerabilitat, no en presenten. Normalment, si un cas acaba en judici és perquè el porta la policia, i moltes vegades s’arxiven. De fet, ara mateix, només hi ha oberts dos processos en tota l’àrea metropolitana.
L’enquesta d’Assís també posa en relleu que en els casos d’agressions a persones sense llar en les quals hi ha hagut testimonis, en un 67% de les situacions, ningú va fer res. Des d’aquesta entitat del districte de Sarrià-Sant Gervasi esmenten que els atacs més habituals són insults i robatoris i, en grau més baix, agressions físiques. En el 78% dels casos, els atacs els cometen joves que surten de festa, i en l’11%, veïns.
Atac amb amoníac a dos sense llar a Sant Antoni
A més de fer recomptes de les persones sense llar que hi ha a Barcelona, Arrels també fa cada mes de juny una enquesta als ciutadans que viuen al carrer. I d’uns anys ençà, l’entitat pregunta per si han patit agressions. “El tema de les agressions és intrínsec al fet d’estar al carrer”, subratlla Fernández. “Gairebé un 90% ha patit alguna agressió d’ençà que estan en situació de carrer”. Un dels darrers casos que ha denunciat Arrels és l’atac, amb amoníac, a dues persones sense llar al barri de Sant Antoni.
Arrels alertava al maig que l’augment dels discursos d’odi podien tenir a veure en l’agressió al barri de Sant Antoni. En la jornada de record a la Rosario, el coordinador de l’àrea de Drets Socials i Polítiques Públiques de l’Institut Metròpoli, Albert Sales, ha criticat els discursos d’alguns partits polítics, especialment d’extrema dreta, que barregen pobresa, incivisme, brutícia i delinqüència en un sol calaix, simplificant el debat polític per obtenir vots amb “respostes punitives” en lloc de socials. “Desplacen el marc de què és acceptable dir”.
